La bona gent d鈥橝bacus ha obert, al centre de Barcelona, la Casa Abacus, un espai de concentraci贸 editorial i audiovisual. La denominaci贸 s鈥檈scapa dels monocultius tradi颅cionals del sector. De fet, en l鈥檈sperit funda颅cional d鈥橝bacus hi havia, a m茅s d鈥檜na reivindicaci贸 cooperativista lleugerament subversiva, l鈥檃mbici贸 de proveir els mestres, els alumnes i els pares de tot el material necessari 鈥損apereria, joguines, llibreria鈥� per superar, sense la usura comercial capitalista, els anys d鈥檈scola. Tenir el carnet d鈥橝bacus era un signe de pertinen莽a a una comunitat militant, amb interessos i gustos transversals i compartits (per no parlar de les possibilitats d鈥檌nterrelaci贸 libidinosa entre 颅socis).
La f贸rmula de Casa Abacus connecta amb la tend猫ncia actual, al voltant d鈥檜na marca reconeguda, d鈥檈xplotar-ne l鈥檃ur猫ola amb activitats o l鈥檕rganitzaci贸 d鈥檃ix貌 que molts anomenen 鈥搃 alg煤 m鈥檋auria d鈥檈xplicar per qu猫鈥� events . La Casa Seat o la Casa Cacao, per exemple, tenen aquesta aspiraci贸, que no es limita a una activitat concreta 鈥揳mb afany de lucre o sense鈥�, sin贸 que, a partir del prestigi dels seus impulsors, amplia el seu poder d鈥檌nflu猫ncia p煤blica. Evidentment, les estrat猫gies per aconseguir l鈥檃tenci贸 dels mitjans de comunicaci贸 i de les xarxes socials obliguen a fer malabarismes de m脿rqueting i a adaptar-se a l鈥檃ccelerada evoluci贸 del llenguatge publicitari.
L鈥檃nomenada 鈥渃reaci贸 de continguts鈥� connecta amb la cacofonia conceptual en qu猫 vivim
Potser per aix貌, Casa Abacus s鈥檃nuncia com un 鈥渆spai de creaci贸 de continguts鈥�. 脡s una formulaci贸 que connecta amb la cacofonia conceptual en qu猫 vivim. La creaci贸 de continguts 茅s una selva i un perill. Conv茅 tenir-ho en compte i esperar que Casa Abacus s脿piga valorar-ne les possibilitats amb grans dosis de realisme, sensatesa i una programaci贸/producci贸 coherent. En origen, l鈥檃nomenada creaci贸 de continguts 茅s l鈥檈ufemisme astut amb qu猫 s鈥檈tiqueta el que, inicialment a trav茅s de YouTube i m茅s endavant de Twitter, Twitch o TikTok, alimenta el cabal d鈥檃ctivitats en l铆nia.
El problema 茅s que, en la pr脿ctica, els au颅toproclamats creadors de continguts s贸n v铆c颅times d鈥檜n dret d鈥檃dmissi贸 ca貌tic i lax. La voluntat d鈥檈ntreteniment i/o divulgaci贸 que, d鈥檈ntrada, definia aquestes noves formes de comunicaci贸 es va pervertir amb l鈥檃rribada d鈥檃llaus d鈥檌ntrusos. Intrusos que, emparats pel mateix ep铆graf, podien considerar que pessigar-se l鈥檈scrot en directe o cantar himnes orientals al rev茅s equival a fer cursos d鈥檕bo猫, d鈥櫭爎ab o tutorials sobre la millor manera de fregir ceba o una classe magistral sobre f铆sica qu脿ntica. Al l铆mit del paroxisme, tamb茅 hem arribat a sentir disbarats retrospectius que teletransportaven la creaci贸 de continguts a 猫poques pret猫rites i que, amb la coartada impune de confondre l鈥檃ud脿cia amb la imbecil路litat, especulaven que, si visquessin avui, Shakespeare, Jesucrist, Newton o Leonardo Da Vinci es definirien com 鈥搉o en volia sentir d鈥檃ltra鈥� creadors de continguts.