La proposta trumpista de reduir dr脿sticament el d猫ficit exterior americ脿 t茅 subst脿ncia. I no nom茅s per a nosaltres, sin贸 tamb茅 per als votants dels EUA. Comptablement, el d猫ficit exterior implica que l鈥檈stalvi del
pa铆s (privat i p煤blic) no arriba per finan莽ar la seva despesa interna (consum i inversi贸), de manera que la resta del m贸n ha de prestar la difer猫ncia. Per aix貌,
tancar el desequilibri que Trump persegueix implica, inevitablement, que els seus ciutadans ajustin a la baixa el seu nivell de vida.
Aquesta simple veritat va ser la que els espanyols vam aprendre de cop i volta en la crisi financera: els pr茅stecs de l鈥檈xterior, que havien perm猫s viure als 2000 per sobre dels nostres ingressos, van desapar猫ixer i vam haver d鈥檈mprendre el pen贸s cam铆 de l鈥檃usteritat. Per貌 els EUA tenen un tret particular: han pogut pagar els qui li prestaven emetent moneda. Aix貌 茅s el que significa l鈥檃fortunada expressi贸 de Val茅ry Giscard d鈥橢staing, exministre d鈥橦isenda de Fran莽a, quan va parlar de l鈥欌�渆xorbitant privilegi鈥� del d貌lar. A partir dels 2000, el d猫ficit exterior americ脿 es va estar finan莽ant parcialment amb recursos de la Xina, de manera que es va crear una relaci贸 simbi貌tica entre tots dos: els ciutadans americans feien servir estalvi xin猫s per finan莽ar un nivell de vida que no es podien permetre, i els de la Xina el mantenien molt redu茂t, i generaven excedents financers amb qu猫 prestar als EUA. Era una nova paradoxa, la d鈥檜n pa铆s pobre deixant diners a un de ric, que tan b茅 descriu Stephen Roach als seus treballs sobre les relacions entre la Xina i els EUA. Nom茅s un parell de dades: en termes nets, sense depreciaci贸, a finals de l鈥櫭簂tima d猫cada l鈥檈stalvi xin猫s se situava entorn del 45% del PIB, una ins貌lita xifra si es compara amb l鈥檈sc脿s 2% americ脿 o el 12% europeu, reflex, al seu torn, d鈥檜n molt modest consum privat a la Xina (nom茅s del 40% del PIB), molt allunyat del 67% americ脿 o del 58% europeu.
Els americans feien servir estalvi xin猫s per finan莽ar un nivell de vida que no es podien permetre
La pol铆tica de Trump, si acaba sent exitosa, no nom茅s afectar脿 la resta del m贸n, debilitant o reduint els nostres super脿vits amb el seu pa铆s i afectant el nostre creixement. Impactar脿 la poblaci贸: ajustar la despesa a la renda que es genera i prescindir dels pr茅stecs de la resta del m贸n implica menys d猫ficit p煤blic o m茅s estalvi privat. En suma, reduir el nivell de vida.
Dubto que Trump estigui disposat a aquest gir colossal. Potser espera que, amb els ingressos m茅s grans generats amb la nova ind煤stria, l鈥檃just sigui menys dolor贸s. Per貌 si realment es vol tancar el d猫ficit exterior, b茅 el sector p煤blic b茅 el privat haur脿 de moderar la despesa. Temps dif铆cils. Per a tothom.