bet365����

L’arribada de Donald Trump al capdavant de la Casa Blanca ha canviat el món i Europa ha de trobar el seu lloc. “Per primera vegada hem descobert que som una colònia dels EUA i, com a colònia, no decidim en gaires temes clau”, va assegurar l’ex primer ministre d’ Itàlia Enrico Letta en una xerrada celebrada a l’auditori MGS en el marc dels Foros de Vanguardia. La recepta que proposa el president de l’ Institut Jaques Delors, recollida al seu informe per al Consell Europeu, és avançar en la unió dels mercats financers ­europeus perquè la inversió privada ressituï el continent en aspectes clau, com ara la defensa, la tecnologia, l’energia o les telecomunicacions.

Letta està molt amoïnat per les polítiques de Trump, però això no li ha impedit de fer broma sobre el tema. “Hem d’aprofitar aquest Adenauer o De Gaulle americà perquè la seva pressió està alineant tots els països europeus”, va assegurar. En aquest sentit, va posar un altre exemple de com les relacions internacionals estan canviant. “Trump no és invencible. Europa i el Regne Units es van estar vuit anys ­separant-se i en tres mesos tornem a estar-hi molt a prop”, va ­reflexionar.

La pressió que exerceix Trump està alineant tots els països europeus”

Un dels aspectes clau del futur d’Europa és l’àrea de defensa. La Comissió Europea va presentar fa unes setmanes la iniciativa estratègica de ReArm Europe i cada vegada queda més clar que el sector ha de créixer. “La indústria de la defensa pot ser d’èxit, però hem de tenir una mida mundial”, va comentar. L’intel·lectual italià va recordar que actualment els estats membres compren la major part de les armes i els equips als EUA, cosa que és un impuls per a la indústria i l’ ocupació del país rival, perquè la indústria comunitària està totalment fragmentada i és poc competitiva. En aquest sentit, Letta va demanar d’interpretar la carpeta de la defensa europea amb una visió àmplia de seguretat. “No crec que Europa tingui problemes de tancs travessant les seves fronteres, però sí que tenim ciberatacs i competència pels satèl·lits. Ens enfrontem a una amenaça híbrida”, va dir.

Tot i això, Letta sí que veu un escenari de guerra inquietant: un desembarcament militar dels EUA a Grenlàndia. “És un escenari plausible i no crec que estiguem preparats per reaccionar”, va lamentar. Aquest europeista convençut ha assenyalat que l’àrea de Defensa és la que està més lluny de la integració comunitària. “Tenim un comissari europeu dedicat a això, però això no significa que tinguem una Europa de la defensa”, va afirmar. D’altra banda, va destacar que aquest escenari té lloc entre països de l’OTAN i va deixar entreveure que l’Aliança Atlàntica està tocada de mort.

“La invasió de Grenlàndia és plausible i no estem preparats per reaccionar”

Respecte a la defensa, Letta va apuntar a la situació actual del mercat de telecomunicacions. “Tenim 80 operadors a Europa perquè som 27 mercats. Això és una mitjana de cinc milions per companyies. La mitjana nord-americana és de 107 milions, mentre que a la Xina és de 467 milions. Hi ha una dimensió que és totalment diferent”, va explicar. Com a missatge optimista, Letta va recordar que Europa és líder en aeronàutica amb Airbus i va demanar de seguir aquest exemple i aplicar-lo en altres sectors. No serà fàcil. Com ell mateix va reconèixer, la integració en sectors clau suposa un desafiament per als governs europeus. “Ara mateix tenim un banc italià que intenta comprar un banc alemany, una operació amb molt sentit, però és bloquejada per interessos nacionals”, va explicar.

A la xerrada moderada pel director general de presidència del Grup Godó, Ramon Rovira; la periodista de bet365���� Gemma Saura, i el coordinador de El món a RAC1 , Jordi de Planell, Letta també va tenir temps per comentar el llegat que deixa el papa Francesc. “Va ser capaç de tornar l’Església al centre d’atenció mundial i de llançar el missatge que l’Església no és italiana o europea, sinó universal”, va assenyalar. El president de l’Institut Jacques Delors va voler treure l’etiqueta de “papa d’esquerres” a Jorge Mario Bergoglio i va assenyalar que sempre va mantenir una molt bona relació amb tot l’espectre polític.

“Francesc va llançar el missatge que l’Església no és italiana o europea, sinó universal”

Sobre la seva successió, Letta va afirmar que l’elecció del nou papa arriba en un món molt diferent, en què la por i el nacionalisme han guanyat pes. “Això segur que és un tema que serà present al conclave, però em sembla que el criteri que prevaldrà entre els cardenals és el de la unitat de l’Església”, va explicar l’expert.