Hi ha empreses que cotitzen a la borsa i d’altres que no cotitzen però tenen diversos socis. Algunes tenen molts anys d’història. Hi ha un cas en què els tres socis que van ser fundadors als anys 1940 més tard van repartir les seves accions entre els fills i després aquests fills van distribuir les accions entre els seus fills i el resultat és que l’empresa avui dia té prop de vint accionistes. Entre els vint han muntat un consell per a l’empresa, cosa que no ha estat fàcil perquè molts no volien que altres familiars hi fossin i la cosa va acabar amb uns consellers externs a la família, amb cert prestigi i una garantia que procurarien que l’empresa anés molt bé.
Alguns consellers tenien la idea que l’empresa, malgrat que era rendible, no tenia un gran creixement i aquests consellers pensaven que seria oportú vendre-la amb rapidesa. La seva idea era que, el creixement del sector, se l’anirien emportant competidors més grans i desplaçats internacionalment i que molt probablement algun estaria disposat a comprar a un preu raonable l’empresa familiar.
La venda del negoci familiar o el traspàs als fills divideix els empresaris
Però per alguns membres de la família, sobretot els que tenien fills treballant a l’empresa, la idea de vendre l’empresa els sonava com un insult. Hem vist algunes empreses familiars que han fet suspensió de pagaments o fins i tot que han fet fallida i no han passat diners a la família i és probable que més endavant tampoc no ho puguin fer. Tot i això, la idea de vendre l’empresa els sembla a molts membres de la família un insult.
Algunes empreses familiars han creat un comitè de membres de la família que supervisa un bon professional que
inverteixi una bona part dels fons que puguin sortir de l’empresa familiar per crear una diversificació en el patrimoni familiar. Tenim casos en què aquesta unitat ha tingut un bon desenvolupament amb inversions immobiliàries, inversions en startups o empreses cotitzades.
Hi ha fills que preferirien que el seu pare vengués l’empresa i els passés els diners. Però recordo que a la meva escola de la Xina vaig veure que encara no s’havia organitzat res sobre l’empresa familiar. D’això farà cinc anys. Vaig decidir organitzar un esdeveniment sobre el tema i vaig convidar a assistir-hi un gran grup d’empresaris exalumnes que havien creat la seva empresa.
Vaig anunciar que els que tinguessin fills o filles amb més de 15 anys podien venir amb ells. Els ponents eren empresaris emprenedors que havien creat empreses excel·lents i tots van dir que vendrien l’empresa per passar els diners als fills.
Quan vam començar el col·loqui, alguns dels fills van dir que ells preferirien que el pare els passés l’empresa en comptes dels diners de vendre-la. Tots deien que l’empresa del pare tenia
un gran potencial de créixer, entre d’altres sentits, internacionalment. Clarament, els joves xinesos veien la importància de l’empresa familiar. Aquest tema és global.