Barack Obama va consolidar el seu triomf electoral el 2009 convencent la gent corrent que ells podien fer el canvi. Amb aquell eslògan màgic, “ Yes, we can”, un programa social molt profund i una pensadíssima acció a les xarxes socials, el primer afroamericà que arribava al despatx oval va liderar els Estats Units entre el 2009 i el 2017.
A Twitter, el president Obama va desenvolupar un sistema que li resultaria infal·lible, barrejar gestió i política amb moments familiars a la Casa Blanca. Per això va comptar amb bons community manager s i amb Pete Souza, el seu fotògraf personal.

Fa uns dies, i després de molts mesos de no accedir al seu compte, ara a X, comprovo que Obama no ha deixat de banda la xarxa social d’Elon Musk. @BarackObama continua activa amb 130 milions de seguidors. Els últims missatges van des del seu suport a un senador d’Illinois, al record del papa Francesc o la felicitació a diversos equips de bàsquet. És estrany que Obama continuï a X. Musk i Trump controlen aquesta xarxa i amb tot el que està passant...
Pedro Sánchez, el president del Govern d’Espanya, també continua a X (1,9 milions de seguidors) i, com Obama, informa dels seus moviments en diversos àmbits sense entrar en polèmiques. Els també socialistes, Salvador Illa (117.100), president de la Generalitat, i Jaume Collboni (34.000), alcalde de Barcelona, mantenen actius els seus comptes a X.
És estrany que Obama continuï a X. Musk i Trump controlen aquesta xarxa i amb tot el que està passant...
X no és una xarxa social modèlica. És tòxica. És estrany que aquests i molts altres polítics hi continuïn actius. Hi ha altres xarxes més fiables i cap a les quals haurien d’adreçar els seus missatges.
Un altre cas molt diferent és el de Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat. Es pot entendre que no tingui tants recursos com els polítics en exercici, però l’ús que fa d’X no és el correcte. Amb la gens menyspreable xifra de 790.900 seguidors, el que va ser 130è president de la Generalitat té un perfil molt més dur. Obsessionat amb la pacificació d’ Illa, Puigdemont sol llançar fils molt negatius avalats per bots, els programes informàtics automatitzats que realitzen tasques repetitives en una xarxa social.
Han passat els anys i el dzé ha entrat en una altra etapa. Puigdemont té tot el dret de dir el que vulgui, però una anàlisi bàsica dels seus continguts el mostra com un home rancorós, allunyat de la realitat i predisposat a faltar al respecte als seus adversaris polítics i a aquella majoria de ciutadans de Catalunya que democràticament va decidir allunyar-se d’ell.