Per iniciativa del Ministeri de Drets Socials sembla que, altra vegada, Espanya es disposa a valorar la possibilitat de recon猫ixer el dret al vot als m茅s grans de 16 anys. Sensibles al batec del cor ciutad脿, encara que sense estressar-se, els senyors diputats tamb茅 s鈥檋an comprom猫s a revisar la q眉esti贸 a trav茅s de la subcomissi贸 per a la reforma de la llei electoral, com 茅s sabut una de les comissions amb m茅s solera 鈥搃 improductives鈥� del m贸n mundial. Recordeu all貌 de quan el Govern vol que alguna cosa no progressi...
Els contraris a la proposta han recordat r脿pidament els seus arguments confessables. En primer lloc, que, com adverteix la neuroci猫ncia, els adolescents encara tenen un cervell immadur i massa emocional, al qual poden influir amb facilitat els missatges negatius i extremistes. Tan cert, reconeixen, com que els m茅s joves tenen una capacitat per al raonament l貌gic i per discernir entre el que 茅s bo i el que 茅s dolent, com a m铆nim, similar a la dels adults (cosa que potser no 茅s gaire, per貌 茅s el que hi ha).
听听
Alguns reticents tamb茅 opinen que, com que la majoria dels joves de 16 anys viuen sota la influ猫ncia i depend猫ncia paternes, facilitar-los el dret al vot seria com refor莽ar el sufragi dels pares, que passarien a multiplicar el valor de la seva papereta pel nombre de fills teenagers que tinguin a casa.
En la llista dels arguments inconfessables hi ha el de sempre i que ens resulta tan familiar a Catalunya quan es parla de lleis electorals: abans de pensar en l鈥檌nter猫s general, els partits fan comptes sobre si la mesura, en cas d鈥檃plicar-se, els resultaria beneficiosa o no a ells mateixos. 脡s el cas de Victoria Kent negant el vot a les dones, en temps de la Rep煤blica, per貌 ara sense cap ideal per protegir.
Discutir sobre si hem d鈥檃mpliar l鈥檈dat a partir de la qual es pot votar t茅 a veure amb la reflexi贸 m茅s fonamental sobre qu猫 茅s votar b茅, sobre qui est脿 en condi颅cions de ser un bon ciutad脿 i sobre quins s贸n els principis que han de regir la cosa p煤blica. No 茅s poca cosa. Davant uns desafiaments tan monumentals em temo que nom茅s la mod猫stia i cert relativisme ens podran ajudar. Conscients de les nostres limitacions intel路lectuals i morals, el nostre suport a la iniciativa s鈥檋a de basar en l鈥檈xig猫ncia democr脿tica, la coher猫ncia i el sentit pr脿ctic.
Per qu猫 no intentar combatre la desafecci贸 dels grans anticipant el comprom铆s juvenil?
Perqu猫 茅s indiscutible que les democr脿cies occidentals pateixen un evident risc d鈥檋ip貌xia, com els oceans. Amb un electorat envellit i desenganyat davant tantes promeses incomplertes, per qu猫 no intentar combatre la propagaci贸 de l鈥檈scepticisme, la nost脿lgia i la desafecci贸 dels grans precisament anticipant el comprom铆s juvenil amb els assumptes p煤blics?
A m茅s, sent honestos, costa de justificar que reconeguem als joves de 16 anys capacitat per treballar i pagar impostos; responsabilitat penal i perm铆s per tenir sexe amb adults i que, en canvi, els neguem el dret al vot.
Tenint en compte que el grup dels ciutadans entre 16 i 17 anys amb prou feines supera el 2% de la poblaci贸 i que, en cas de poder votar, previsiblement aquests s鈥檃bstindrien com a m铆nim tant com els seus progenitors, 茅s dif铆cil sostenir que la seva incorporaci贸 primerenca a les eleccions pugui suposar un risc per a ning煤.
Lee tambi茅nLlops de ra莽a
Finalment, com vam aprendre de Tocqueville i ens recorda cada dia la pol铆tica espanyola, una bona democr脿cia no nom茅s consisteix a votar i permetre que les Corts elegeixin 鈥搊 cessin鈥� president. Tan o m茅s important que el sufragi ho 茅s disposar d鈥檜n robust Estat de dret, amb una bona divisi贸 de poders, amb institucions educatives i mitjans de comunicaci贸 capa莽os de contrarestar els excessos del Leviatan, la seva voracitat fiscal o el seu connatural intrusisme en la vida ciutadana. Garantits els contrapesos adequats, no sembla que ampliar el cos electoral en uns tres-cents mil ciu颅tadans joves ens hagi de preo颅cupar.
Penso que no canvia res d鈥檜na generaci贸 a l鈥檃ltra tret del que es veu. I el que es veu, en el fons, 茅s el que importa menys. Aix铆 doncs, com ja han fet gaireb茅 una vintena de pa茂sos de la resta del m贸n 茅s hora d鈥檕brir les portes a la participaci贸 pol铆tica preco莽 dels m茅s joves. A m茅s, no crec que millorar el present els resulti gaire dif铆cil.