Els cent primers dies de Trump a la presidència dels EUA han estat tan atropellats que a mig món li resulta difícil estar al dia dels seus anuncis i decisions, però va deixant un rastre de damnificats. Per exemple, l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) i la salut pública en general. En el seu primer mandat, el 2020, Trump ja va dir que retiraria el país de l’OMS, en desacord per com gestionava la pandèmia (encara que molts experts van culpar la seva administració d’una reacció tardana).
La retirada no es va produir perquè són processos llargs i el va succeir Biden. Però tot just tornar a la Casa Blanca, Trump en va ordenar la retirada, congelar l’aportació econòmica a l’organisme internacional i fins i tot tallar qualsevol relació científica entre aquest i els centres de salut federals.

El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, que el rebuig dels EUA de pagar les contribucions del 2024 i el 2025, sumat a la reducció de l’ajuda a la cooperació d’alguns altres països, suposa un forat en sous del personal per al 2026-2027 d’almenys 560 milions de dòlars, equivalents a un 25% d’aquesta partida pressupostària. Per això, s’acomiadaran treballadors i es reduirà la tasca de l’organisme.
El director va avançar que afectarà, sobretot, la seu central, amb una retallada a la meitat dels departaments, i al tancament de diverses oficines en països desenvolupats. I va dir que ministres de països pobres li han reconegut que han de canviar de mentalitat, passar d’una dependència de l’ajuda exterior a una autosuficiència més gran. Tant de bo fos així, però a veure com ho aconsegueixen.
No s’ha d’oblidar que l’OMS és el coixí per a la salut pública de molts països, de milions de persones
Si li expliquen tot això a Trump, segur que presumirà de fer l’OMS més moderna, més eficient i tal i tal. I pot ser que molts li donin la raó, perquè fa anys que és molt criticada, com altres organismes similars, acusada de burocratització, de poca transparència... Ja es va acordar reformar-la. Però no s’ha d’oblidar que l’OMS és el coixí per a la salut pública de molts països, de milions de persones.
Ara, es reestructurarà per la força, sense el suport dels EUA, que n’eren el gran pilar, ja que aportaven gairebé una cinquena part del pressupost anual de l’organització. Els EUA també en surten perjudicats en àrees com la prevenció d'infeccions que emergeixen a altres regions del planeta.
S’hauran de buscar altres fons per als programes assistencials (altres països han augmentat l’aportació, cosda que compensa la caiguda de la despesa). O vacunar menys nens contra la pòlio o el xarampió, per exemple. Afegit a la congelació d'Usaid, la agència de cooperació estadounidenca, la perspectiva és catastròfica, han avisat experts en salut pública. Els programes contra la sida o la malària en països africans ja pateixen retallades (fins i tot comptant amb fons privats com els de la fundació Gates). Trump i els seus són insensibles a aquestes qüestions.