No tots els amors duren tota la vida i encara menys en aquests temps tan líquids. I si no que l’hi preguntin a l’empresariat català, que comença a emetre senyals de distanciament amb el Govern de Salvador Illa. La política d’habitatge i la recàrrega impositiva són dues decisions que no han agradat gens al món econòmic. Per això, hi havia especial interès a veure com abordaria el president de la Generalitat la seva trobada amb el món dels negocis en la clausura ahir de les jornades del Cercle d’Economia. Si en les seves dues grans conferències prèvies, a Barcelona i Madrid, va posar l’èmfasi en un discurs optimista sobre les possibilitats de creixement de l’economia catalana i la idea de la recuperació de la normalitat institucional, ahir va optar per afrontar de cara el problema i va fer una defensa de la necessitat de dotar de recursos el seu Govern. El president va recordar la seva teoria de la prosperitat compartida, en què les desigualtats econòmiques de la població són una amenaça per a l’estabilitat democràtica del país. Li va anar bé posar l’exemple de les polítiques de Donald Trump en contrapo-sició a l’ Estat de benestar europeu. Si volem mantenir-lo, va venir a dir Illa, toca invertir en el manteniment del sistema de salut, l’educació, la seguretat o l’habitatge. Davant un auditori fred que es va limitar a aplaudir-lo cortesament al final, Illa va lamentar que el creixement de l’economia no arribi als sectors més desfavorits i que la bretxa de les desigualtats es va fent cada cop més gran. “No és un caprici de governs socialdemòcrates”, els va remarcar.
Amb les preguntes del president del Cercle, Jaume Guardiola, només va concedir que no es tancava a una reducció de la fiscalitat
“si fos desactivadora d’inversions”, però va deixar clara la seva
prioritat d’anteposar les polítiques socials per evitar que les desigualtats donin pas a un creixent malestar i aquest acabi facilitant la irrupció de forces populistes i antisistema.
Alguns dels assistents a la jornada ja van poder escoltar hores abans una intervenció de l’economista Branko Milanovic, que va explicar que l’èxit de Donald Trump s’entén pel “menyspreu” que les classes mitjanes senten cap als més rics. Semblava que Illa el tenia preparat com a teloner.