Quaranta-sis anys i continuem con sempre: inversions en infraestructures anuals consignades pels governs de Madrid amb destí a Catalunya no es compleixen mai, només en un tant per cent miserable. Els ciutadans d’aquesta nació som de segona divisió. Sumeu-hi el lladrocini o mètodes fraudulents del dèficit fiscal català.
Fa vint-i-cinc anys, Jordi Pujol deia que ja érem sis milions de catalans. Ara en som 8,2; un increment en un període molt curt (gairebé atrapem Andalusia). Segons fonts creïbles, la majoria de la migració ha arribat amb vols de l’aeroport de Madrid. Aquests dos milions de persones vingudes a Catalunya obligaran els responsables polítics a prendre consciència i mesures reals perquè tinguin els mateixos deures i drets, com ara papers, habitatge, sanitat, educació, feina, llengua catalana...
Pablo Iserte i Sánchez
Sant Fost de Campsentelles