Temps de deixar de llepar-se les ferides i de posar-se les piles. Amb la victòria de Donald Trump, el vell ordre mundial ha saltat pels aires i s’imposa una revisió a fons de les polítiques multinacionals i l’economia global que han definit les darreres vuit dècades. Malgrat la imprevisibilitat del president nord-americà, els seus primers quatre anys a la Casa Blanca i els compromisos assumits durant la campanya permeten detectar alguns dels principis que vol imposar. Toca dissenyar un manual de supervivència per fer front a l’allau de desregularització i neoproteccionisme que agitaran l’economia mundial.

Trump cuinant patates fregides en un McDonalds durant la campanya electoral
Des del 1930, quan la llei Smooth-Hawley va gravar un 6% de mitjana les importacions nord-americanes, el comerç global no s’havia enfrontat a una perspectiva tan ombrívola. La Xina es pot emportar la pitjor part amb un 60% de recàrrec aranzelari; Mèxic, entre un 10% i un 20%, encara que els cotxes podrien patir un augment del 100%. Amb els nous aranzels, Europa també patirà, perquè un 50% del PIB procedeix del comerç global, per la qual cosa replicar amb més mesures proteccionistes és inútil. L’alternativa passa per incentivar els sectors crítics per millorar la competitivitat i reduir la dependència exterior fomentant grans conglomerats transnacionals capaços de plantar cara als americans o als xinesos.
Una allau de desregularització i neoproteccionisme agitarà l’economia mundial
La renúncia dels Estats Units a la globalització és una oportunitat per a la Unió Europea de buscar acords comercials amb els mercats damnificats, com els del Con Sud americà, el Nord de l’ Àfrica o els asiàtics. Però això requereix unitat d’acció, potenciar propostes transversals i oblidar-se dels nacionalismes reduccionistes i les polítiques de campanar. El repte és enorme, encara que projectes com Airbus, suma d’esforços continentals que ha desbancat el gegant aeronàutic Boeing, són un indici d’esperança.
Malgrat que el proteccionisme aranzelari combinat amb una rebaixa fiscal històrica promesos per Trump agreugin el dèficit i el deute i disparin la inflació, l’huracà arribarà irremissiblement. La sang, la suor i les llàgrimes del món són l’alleujament de les butxaques de la classe mitjana americana, justament aquella que ha fet confiança al futur president dels Estats Units i l’ha imbuït d’un poder gairebé absolut a canvi que els tregui del pou. Per tant, és hora d’estrènyer-se el cinturó i assumir que determinats drets que donàvem per fets potser seran qüestionats, perquè quan el llençol tapa el cap, sempre destapa els peus.