Fa sis anys que, amb el perm铆s de Musk, la seva m煤sica orbita en l鈥檈spai al voltant de la Terra. La seva ef铆gie decora l鈥檃rbre dels reis de Dinamarca i forma part d鈥檜na de les 煤ltimes l铆nies de samarretes de Zara. 脡s Ziggy Stardust, o Aladdin Sane, o el Duc Blanc, o el camale贸 del rock, o David Bowie, en tots els casos un personatge immens dins de la m煤sica com queda patent a Vidas (Es Pop Ediciones), la biografia oral que el periodista brit脿nic Dylan Jones va construir el 2017 d鈥欌�渦n enigma que tothom creia que coneixia鈥�.
A trav茅s de m茅s de 200 testimonis en primera persona, Vidas pren la forma d鈥檜n mosaic dels records que el m煤sic londinenc va deixar al llarg de la seva vida entre els que el van tractar personalment: des de groupies 脿vides per ficar-se al llit amb el seu 铆dol fins al m茅s granat de l鈥檃ristocr脿cia musical: Iggy Pop, Lou Reed, Glenn Hughes, Bono o Debbie Harry, sense oblidar les desenes d鈥檈mpleades i empleats del sector musical que destaquen les seves tra茂cions, la seva m脿gia, o les dues coses alhora. Tots aquests noms 鈥搃, per descomptat, Angie Bowie, protagonista d鈥檜na relaci贸 que el seu exmarit va dir que era 鈥渃om viure amb un bufador鈥濃�� circulen per les m茅s de 500 p脿gines del llibre, i cadasc煤 llan莽a la seva pr貌pia visi贸 del geni: un cavaller, una veu meravellosa, un geni en la composici贸, una m脿quina sexual o un vampir que devorava qualsevol idea que li pass茅s pel cap. No en va Mick Jagger 鈥搖n dels pocs testimonis que no s贸n presents en el llibre鈥� ja va advertir que 鈥渘o estrenis mai un nou parell de sabates davant seu鈥�, perqu猫 si li agraden els compra i els fa seus.
Va ser un cavaller, una veu meravellosa, un geni component, una m脿quina sexual o un vampir
El resultat 茅s un retrat dens per l鈥檃rr铆tmia de la lectura, per貌 tremendament ric en an猫cdotes que, al seu torn, carreguen de ra贸 els tra莽os que dibuixen una de les personalitats m茅s poderoses de la cultura musical del segle XX, un artista que va complir la meta que es proposaven els dandis vuitcentistes: convertir la seva vida en un art, afany que va mantenir des que se鈥檒 coneixia com a David Jones i vivia a Brixton, al sud-est de Londres, en uns anys en qu猫 encara hi havia les cartilles de racionament i no s鈥檋avien reparat els cr脿ters de les bombes de la guerra recent .
Tamb茅 va ser en la joventut quan Bowie va descobrir que tocant el saxo de nit podia guanyar pr脿cticament el mateix 鈥渜ue em pagaven per treballar de dia鈥� a l鈥檃g猫ncia de publicitat en qu猫 l鈥檋avia col路locat el seu pare. Va quedar aix铆 segellat el dest铆 de Bowie, que ja a l鈥檈scola es canviava el color dels cabells o es depilava les celles. 鈥淰a alliberar tots els adolescents de l鈥檈xtraradi鈥�, afirma el novel路lista Hanif Kureishi, per dibuixar un dels tra莽os m茅s subratllats de l鈥檕bra, el que recorda el seu paper rupturista tant en l鈥櫭爉bit musical com en l鈥檈st猫tic, amb una figura andr貌gina i bigarrada que xocava frontalment tant contra l鈥� Anglaterra grisa de postguerra com amb la imatge del rock鈥檔鈥檙oll, una mica anquilosada ja a comen莽ament dels setanta. Des de Space oddity, el seu primer 猫xit publicat el 1969 (l鈥檃ny en qu猫 l鈥檋ome va trepitjar la Lluna, no ho oblidem), i un dels primers singles que va apar猫ixer en est猫reo, Bowie es va convertir en l鈥檈xtraterrestre m茅s fam贸s del planeta. 鈥淓l seu rotllo no s鈥檃ssemblava al de cap altre鈥�, recorda el dj Rodney Bingenheimer.
L鈥檕bra recorda el seu paper rupturista en l鈥櫭爉bit musical i en l鈥檈st猫tic, amb una figura andr貌gina i bigarrada
鈥溍塻 amb gran difer猫ncia l鈥檋ome m茅s intel路ligent amb qui he treballat mai鈥�, va dir d鈥檈ll Rick Wakeman, membre de Yes i col路laborador en diversos discos de Bowie. Tamb茅 Mick Ronson, Reeves Gabrels o Pat Metheny relaten la seva experi猫ncia a l鈥檈studi d鈥檈nregistrament amb el creador de Let鈥檚 dance, el seu 猫xit de vendes m茅s important i la certificaci贸 que va encertar instal路lant-se a Berl铆n, on va compartir pis amb el seu apadrinat Iggy Pop, i Brian Eno. 鈥� Tenien quantitat de picabaralles sobre el que hi havia a la nevera鈥�, recorda Paul McGuiness, exm脿nager d鈥橴2.
La reguera de testimonis ens descobreix les m煤ltiples cares d鈥檜n artista a qui el seu primer representant, Tony Defries, va convertir en estrella fins i tot abans de ser-ho, un home capa莽 d鈥檈ntrar i sortir del seu propi personatge a voluntat, amb fama d鈥檈strafolari. A l鈥檃ltre extrem, els seus extensos coneixements d鈥檃rt el van portar a ser conf贸s amb un guia tur铆stic durant una visita al Vatic脿, malgrat que no va anar mai a la universitat, una mancan莽a que va suplir amb el seu constant afany per aprendre.