En molt poc temps, Katerina Gregos ha posat a Atenes al mapa de l'art contemporani des del museu EMST, no molt lluny de l'Acr貌polis, en el que fos l'antiga cervesera Fix, amb exposicions tem脿tiques sorprenents i agosarades per l'elecci贸 del discurs, de la presentaci贸 i dels artistes.听
Una visi贸 煤nica
L'EMST planteja mostres fora de la museografia oficial: l'amor, les dones esborrades del c脿non o la relaci贸 amb els altres animals
Exposicions sobre temes que han quedat baixats de la museografia oficial: l'amor, artistes (feministes o no), esborrades del c脿non o quina relaci贸 tenim (o haur铆em de tenir) amb els altres animals amb qu猫 compartim planeta.听Cita al barri de Koukaki amb la directora d'un projecte que ha aconseguit col路locar dues de les seves exposicions (la de l'any passat, la de l'amor, i la que nom茅s exposaven dones artistes) entre les deu millors del m贸n en els dos 煤ltims dos anys, segons Frieze i Artforum, respectivament.
Treball en vidre de l'artista grega Malvina Panagiotidi, una de les integrants de la mostra que durant mesos ha omplert el museu amb obres nom茅s de dones
L'exposici贸 sobre l'amor de l'any va ser clau per a l'EMST. La que ha tingut nom茅s dones durant un any ha servit de perspectiva per a altres museus?
脡s dif铆cil jutjar la nostra feina. Per貌 茅s cert que aquestes exposicions han creat impacte. Han captat l'atenci贸 cap a figures com Penny Siopis, artista sud-africana d'origen grec, figura important en el discurs feminista i anticolonialista. Observo que, 煤ltimament, altres museus han exhibit mostres semblants a Atenes i a l'estranger.
S铆, 补辩耻铆 en atenas n'hi va haver almenys una altra, de ceramistes a la galeria Mon Coin.
Hi ha hagut una creixent discussi贸 sobre com es presenta la desigualtat de la dona. No 茅s f脿cil. Pots comptar visitants, asseguran莽a, per貌 mesurar l'impacte 茅s m茅s dif铆cil.
Ha viscut en molts llocs. Com veia Gr猫cia i Atenes des de fora?
Bona pregunta. Com molts atenesos tinc una relaci贸 d'amor-odi amb la ciutat. Ara 茅s m茅s d'amor: la ciutat ha canviat molt. Quan era adolescent era m茅s provinciana, m茅s conservadora, sempre molt viva, per貌 no tan extravertida com ara. Me'n vaig anar el 1984 i vaig tornar el 1997 per dirigir la fundaci贸 Deste. Als 5 anys me'n vaig tornar a anar, no hi havia oportunitats, l'escena art铆stica era limitada.
Un mural, que s'ha quedat com a obra permanent en l'EMST, pintada per la prestigiosa artista su茂ssa Claudia Comte
I s贸n els anys de la crisi.
S铆, i abans, quan va caure el Mur de Berl铆n, i comencem a tenir immigraci贸 de l'Est i ens vam adonar que 茅rem m茅s racistes del que cr猫iem. Ara l'actitud cap al que ve ha canviat per millor.
Qu猫 va veure quan se'n va anar?
Que en els cinc anys que vaig estar a Deste no vaig guanyar diners. Me'n vaig anar a Brussel路les i em va agradar perqu猫 茅s a prop de Par铆s, Londres, Amsterdam. I la crisi va arribar, i quan tornava no reconeixia el pa铆s. Era depriment, descoratjador. Hi havia gent a Kolonaki (barri biende Atenes) vestides amb Chanel removent als contenidors. No ho oblidar茅 mai.
Espero que Atenes no pateixi l'鈥榚fecte Barcelona鈥�, vaig anar a la seva ciutat i em vaig quedar de pedra amb el problema de l'habitatge鈥�
Per貌 va acabar tornant?
I m'havia prom猫s no tornar. El 2017, quan treballava a Riga, em va trucar el govern de Syriza perqu猫 dirig铆s aix貌 en un mes. Vaig dir que no, que tenia un contracte. I el 2019 el nou govern em va oferir el lloc i vaig dir 鈥渄ep猫n鈥�. Hi havia d'haver organitzaci贸, i un pressupost. Vaig fer un informe al primer ministre (Kiriakos Mitsotakis) apressant-lo que invert铆s. Li vaig dir: 鈥淎quest museu ( de 30.000 m2) 茅s massa gran per deixar-lo caure鈥�, i va fer efecte.
I aix貌 que va dir que no tornaria?
S铆, vaig tornar el 2021 i m'he tornat a enamorar de la ciutat. La veig amb diferents ulls i espero que no pateixi l'efecte Barcelona.
叠补谤肠别濒辞苍补-痴别苍猫肠颈补-础尘蝉迟别谤诲补尘...
Vaig estar a Barcelona fa poc i em vaig quedar de pedra: el mal al mercat de l'habitatge ja est脿 fet amb tants pisos per a turistes. Aqu铆 encara hi ha barreja entre el nou i el vell. Tenim un bonic caos, m'agrada.
'Pinky pinky, blue eyes', obra de l'artista greco sud-africana, Penny Siopis, ara a la cartellera al museu aten猫s
Com li va venir la passi贸 per l'art?
Era a classe amb un professor magn铆fic, Steve Medeiros, i est脿vem estudiant el llibre de Gombrich, que est脿 desfasat, escrit per un home i que no inclou dones, per貌 va ser un clic.
De vegades els museus ofereixen el mateix鈥� L'EMST va camps a trav茅s?
Per貌 hi ha molt bons exemples de museus atrevits. El Macba ho ha fet molt b茅 amb Manuel Borja-Villel i ara amb Elvira Dyangani Ose. Incloc en la llista al Reina Sofia; a Eindhoven estan fent una bona feina, tamb茅 el museu Irland茅s d'Art Modern.
S贸n uns pioners?
No soc jo qui ha de dir-lo, per貌 s铆 que faig el que crec i en qu猫 crec.
Performance recent de l'artista Alexis Blake a la terrassa superior de l'EMST amb l'Acr貌polis al fons
Es veu molta gent jove venir al museu. 脡s f脿cil que s'acostin?
S铆, si prens certes mesures. La nostra entrada costa vuit euros i pot utilitzar-se dues vegades鈥� quatre euros per a 25 exposiciones.听Tuvimos fa uns dies, performances, m煤sica, DJs, tot de franc鈥� Intentem crear un ambient democr脿tic, amist贸s i antielitista.
La seva exposici贸 Fusion Cuisine en la Fundaci贸 Deste ja era molt feminista.
S铆, no he abra莽at el feminisme ara. Sempre vaig tenir aquella idea i m茅s a Gr猫cia i m茅s en les arts visuals que fins fa poc dominaven els homes.听
Lee tambi茅nEl amor en los tiempos de Tinder: as铆 es como nos queremos y nos dejamos de querer en 2023
Aquesta 茅s una ciutat de dones al capdavant de diverses institucions
S铆, per la primera vegada en la hist貌ria, la degana de l'Escola d'art 茅s una dona per primera vegada. I encara que hi ha dones en llocs de direcci贸 com la Galeria Nacional, en la fundaci贸 Niarchos, en la fundaci贸 Onassis, tenim a dones que van n茅ixer en els 50 i 60 que hi ha que recuperar.Han fet falta molts anys perqu猫 Leda Papaconstatinou tingu茅s retrospectiva... t茅 80 anys.
El descobriment d'aquestes figures 茅s un bot铆 que certs museus no esperaven.
S铆, 茅s curi贸s. Estem elaborant un arxiu, fet per dones, dels 煤ltims 25 anys d'art a la televisi贸 i en la radio.听Este arxiu el tenim nosaltres i 茅s una eina incre茂ble per investigar. Hi ha entrevistes a Kiki Smith, Mona Hatoum... Una artista grega recorda una conversa amb un marxant d'art de Nova York que li va dir: 鈥淪i ets dona no pots ser gran artista鈥�. Encara hi ha gent que creu aix貌.
Un fotograma de 'Night soil-Economy of Love", v铆deo de Melanie Bonajo del 2015 exhibida en l'Emst el 2023
L'exposici贸 que est脿 preparant per a l'abril, Per qu猫 mirar als animals, promet.
脡s un projecte que volia fer des de fa 10 anys i ning煤 no volia presentar-lo. La idea 茅s que, hist貌ricament, els animals que apareixen en els quadres s贸n una representaci贸. Aix貌 no 茅s una mostra d'animals en l'art, o com els artistes els utilitzen, com Giannis Kounellis.
Kounellis mostrava trossos de carn penjats de ganxos...
Es tracta dels seus drets, de posar a primera fila la idea que hem de recon猫ixer-los com 茅ssers que senten, la seva intel路lig猫ncia i que no s贸n inferiors a nosaltres, no tenen la nostra intel路lig猫ncia, per貌 s铆 una altra. Igual no envien coets a la lluna, per貌 tenen habilitats que nosaltres no. Q眉estionem la idea de la superioritat intel路lectual dels humans. Si som tan llestos... com 茅s possible que ens estiguem carregant el planeta quan cap animal no ho fa?
Lee tambi茅nNeo-impresionante: Saint-Tropez, Venecia, Estambul... el Mediterr谩neo estalla en Atenas
Hi ha un discurs que se'n va obrint pas en aquest sentit en la societat.
Cal posar aquell discurs a l'agenda perqu猫 els animals estan patint una crueltat intolerable en mans dels humans. 脡s alguna cosa que est脿 invisibilitzat.
Certa ind煤stria aliment脿ria est脿 al disparador.
No tenim ni idea com 茅s la ind煤stria de l'explotaci贸 d'animals, el b脿rbar i cruel que 茅s. Violent. Les c脿rnies ho fan el m茅s invisible possible. No volen que la gent s脿piga com milers de milions d'animals s贸n tractats cada any. Cal tractar-los com subjectes, no com objectes.
Katerina Gregos 茅s directora de l'EMST des del 2019
My favorite things
Sud-脌frica, Spike Lee, Londres...
Qu猫 est脿 llegint
alguns alhora, tots contra l'apartheid. Una biografia de George Bizos, l'advocat de Nelson Mandela. I un altre sobre Dimitris Tsafendas, l'activista que va matar el primer ministre de Sud-脿frica, Hendrik Verwoed, que va ser l'arquitecte de l'apartheid. Penny Siopis me'ls va recomanar.
Una pel路l铆cula
Es molt dif铆cil elegir, per貌 em quedo amb la primera de Spike Lee, Nola Darling.
Un museu
Si no puc elegir aquest, em quedo amb la Wallace Collection de Londres que va m茅s enll脿 d'aquell concepte
Artistes que li agradin
Robert Filliou, Nicole Eisenman, Caspar David Friedrich -Allen Rupersberg...
听Un son
Tocar el boutzouki (una esp猫cie de lla眉t grec), un instrument molt mascul铆
Katarina Gregos 茅s la directora de l'EMST d'Atenes
