bet365

Abaixar impostos per tenir més habitatge

EL PATI DIGITAL

PSOE i PP ja han posat sobre la taula els seus models per intentar trobar una solució al greu problema de l'habitatge. Dos models molt diferents. El que Pedro Sánchez va anunciar dilluns passat implica una intervenció pública en un mercat que té elements “disfuncionals”, argumenten en el Govern central. Es fixen en el mecanisme ibèric del gas per traslladar aquesta intervenció al mercat residencial. El que va presentar Feijóo, en canvi, se sustenta en un model liberal. De moment, cap dels dos no ha donat resultats positius. Però tots dos tenen alguna cosa en comú: la proposta per rebaixar alguns impostos.

Horizontal

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la clausura del fòrum Habitatge: cinquè pilar de l'Estat de benestar

Dani Duch

El primer a moure fitxa va ser el PP. El partit que governa a la majoria de les comunitats autònomes i els ajuntaments del país comença a veure que el problema de l'habitatge causa estralls. A Madrid, a Màlaga, a Sevilla, a València… Poques grans urbs són alienes a una situació, de vegades dramàtica, que allunya les rendes menys adinerades dels centres urbans, nuclis que, al seu torn, es van poblant d'habitatges d'ús turístic, molt més rendibles per als propietaris. Els cadenats per guardar les claus al llogater són el nou mobiliari urbà.

Feijóo va proposar, en col·laboració amb tots els governs autonòmics del PP, d'abaixar l'impost de transmissions patrimonials als joves fins al 4%. El PP és fidel a la seva doctrina econòmica i incideix en la rebaixa d'un impost que ja fa diversos anys que està reduït en alguns territoris. El 2022, a Catalunya es van recaptar 2.110 milions per l'impost de transmissions patrimonials, mentre que les bonificacions a Madrid van deixar uns ingressos de 1.400 milions. És a dir, per un mateix fet imposable, la compravenda d'un actiu, no tots els ciutadans del país paguen el mateix.

Lee también

L’habitatge ja és el gran problema de l’esquerra

Fernando H. Valls
Varias personas durante una manifestación para denunciar el precio de los alquileres, a 13 de octubre de 2024, en Madrid (España). Un total de 39 colectivos se han unido para convocar una manifestación en Madrid, desde Atocha hasta Callao, bajo el lema ‘Se acabó. Bajemos los alquileres’, para reclamar a las distintas administraciones el derecho a una vivienda digna.

Dilluns va ser el torn del PSOE, i en la dotzena de mesures anunciades per Sánchez també hi havia una rebaixa fiscal en forma de proposta. Haurà de passar pel Congrés i sotmetre's a l'escrutini de Junts i Podem, però els socialistes van plantejar aplicar bonificacions en l'IRPF a qui, de manera voluntària, rebaixi el preu del lloguer quan el llogater sigui un jove de menys de 35 anys. La Moncloa ha entès que Espanya és un país de petits propietaris d'habitatge i que sense la seva col·laboració no es pot avançar.

Les rebaixes fiscals plantejades per PSOE i PP per reduir el problema de l'habitatge han rebut dures crítiques dels experts a les xarxes socials. “Jo quan continuo llegint propostes per facilitar l'accés a l'habitatge mitjançant polítiques d'impuls a la demanda com a solució al problema. Per descomptat, que no falti una bona rebaixa d'impostos”, lamentava l'economista Manuel Hidalgo, acompanyant elpost d'una foto de Djokovic emprenyat per haver fallat una bola.

Més clar encara va ser el també economista Juan Luis Jiménez, que va recordar que la literatura acadèmica apunta que les desgravacions fiscals a l'habitatge “són regressives, augmenten els preus, no milloren les taxes de propietat i produeixen efectes negatius en l'Estat del benestar”.

Lee también

El problemón de la vivienda

Fernando H. Valls
Horizontal

Una altra crítica recurrent feia referència al fet que, en el fons, els principals beneficiaris de rebaixes fiscals serien els “bǴdz multipropietaris d'habitatge amb els diners de tots”. El Govern central és conscient d'aquesta situació i argumenta que la prioritat és augmentar l'oferta, encara que es produeixin efectes no desitjats amb alguna de les mesures.

Mesos enrere, el Banc d'Espanya, governat per Pablo Hernández de Cos, ja va deixar dit que “les actuacions sobre els preus de l'habitatge a través de reduccions impositives, sense actuar sobre l'oferta, tenen un cost recaptatori molt elevat i poden agreujar els problemes d'accessibilitat entre llars amb menys renda”. És a dir, compte amb rebaixar impostos a tot arreu si no s'acompanya d'altres mesures.

El problema de l'habitatge va per barris i no afecta tots els ciutadans per igual. Per això, les solucions en forma de bonificacions fiscals no haurien de ser universals, sinó només adreçades a qui ho necessita més o pot ajudar més, perquè potser s'acaba perjudicant qui es busca rescatar. No serveix gaire rebaixar impostos de manera general si els beneficiaris acaben sent els més adinerats, com no va servir gaire bonificar el combustible per igual a tota la població, als conductors d'un Dacia Sandero o d'un Porsche. I així amb molts altres ajuts fiscals.

El que sí que queda clar en vista dels moviments és que l'esquerra, i el PSOE en particular, ha assumit que bona part del seu futur es juga a l'habitatge i que si vol tenir opcions de revalidar el mandat, ha d'intentar aportar solucions a un problema que no para de créixer. Les cues del lloguer són sagnants.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...