Impossible. Impossible aquesta freda setmana dels barbuts esquivar l'hegemonia futbolística en la conversa digital. Tant se val que arribiel Blue Monday de Donald Trump; tant se val que Junts pugui fer trontollar el Govern central; tant se val que la política hagi decidit afrontar un d'aquells “temes reals” que tant es troben a faltar com és el de l'habitatge; tant se val que el canvi no sigui només climàtic, sinó que siguin les nostres vides, com ja ha succeït amb les de milers de persones a Los Angeles, les que canviaran per una meteorologia —diuen els experts, no ho llegirà a X— cada vegada més incendiària. Tant se val.
Un clàssic amb voluminosa golejada s'empassa qualsevol assumpte per més interessant que sigui, i val més entrar de ple en l'acritud maniquea que imposa la xarxa si un no vol esdevenir un trist o un antiquat. O potser aquest novell de pati té l'algoritme una mica atrofiat?

La imatge de Lamine Yamal amb ulleres de sol va agradar molt a les xarxes socials
El cas és que els postadolescents que formen el primer equip masculí del Barcelona van derrotar amb claredat l'etern rival a la final de la Supercopa a l'Aràbia Saudita i no hi ha cap missatge al respecte a la teranyina de Musk que no reculli els pitjors instints de guanyadors i perdedors. Cap sorpresa: no calia esperar una cosa així com 'Que bé que juguen aquests nois que vesteixen de blaugrana, encara que els de blanc també ho han intentat amb tenacitat. I ara, foneu-vos en una abraçada i a seguir treballant per millorar'. No, per descomptat: el que toca en aquests casos és fer proclames, elogis desmesurats, tota mena de befes, calbotshumiliantsi molta molta bilis. Durant tota la setmana.
Per exemple, si Vinícius és el gran enemic i no se'l va veure al camp dissabte, doncs tot contra ell. Que si “pilota de platja” o que si “ara que plori”, i viralitzem, per descomptat, les imatges en les quals se l'observa taciturn a la banqueta o en les que diu, suposadament, “no fa mal” a un company mentre tots dos veuen la celebració de l'equip contrari.
Quan es tracta d'un clàssic, no hi ha mitges tintes: el que toca són proclames, elogis desmesurats, befes, vexatoris calbots i molta molta bilis
O un altre exemple: en plena eufòria, què millor que encimbellar els ídols en pedestals inabastables. Centenars de comptes es llancen a comparar el primer gol de Lamine Yamal, el que signa l'empat, amb algun gol similar que al seu dia va marcar Leo Messi. Com volent dir. “Ha destruït la carrera de Camavinga”, assegura, així sense exagerar, un altre compte d'una jove que es presenta com “només una noia a qui li agrada el Barça”. Almenys, una dona entre tanta masculinitat. D'altres esbomben la imatge del noi de Rocafonda amb ulleres de sol, perquè tot allò que sembli ser un raper dolentot cotitza més; d'altres ensenyen les jugades que feia de criatura, és a dir, fa quatre dies, en les categories inferiors del club. I així, entre viral i viral, es construeix una deïtat de l'esport.
Però per comparacions amb Messi potser la més extravagant sigui la que molts usuaris van veure en el moment que Raphinha, un altre dels herois de la nit, se'n va del camp amb un caminar treballós que pot semblar, dic jo, fanfarró. “Caminada icònica!!!”, es vocifera a Threads al recordar que l'argentí també va deixar el terreny de joc d'aquesta manera en un 5-0 contra el Reial Madrid. Simplement podria ser que tots dos estiguessin cansats, tinguessin rampes i/o volguessin perdre una mica de temps, però no correspon aquí espatllar cap fantasia. Jo què sé.