L'espectacle comença amb una sobtada fosa a negre, com si en comptes de l'escena inicial de la pel·lícula fos l'última. Estranyat, l'hoste encaixa la targeta a la ranura i la cortina fosquíssima de l'habitació es va obrint mentre va apareixent a càmera lenta un paisatge escarpat adornat amb els crèdits imaginaris d'un espectacle que no imaginava.
Canvi d'imatge
En els últims mesos, el país “de l'esquí i les compres”, ha volgut mostrar el seu arsenal de delicadeses, el seu aparador de folgances
Produccions Selectes Andorranes presenten un viatge en catifa màgica per terra, neu i aire. Història protagonitzada pels establiments més suculents del Principat, amb música dels arbres movent el brancatge, amb una fotografia acurada, amb efectes especials i en quatre dimensions on es pot olorar, dinar, comprar i volar, visitar museus i viatjar a segles remots.

Només falta la neu: una estampa tardoral d'Andorra la Vella fotografiada donis des del Rec del Solà

L'hotel Andorra Park Hotel, amb la seva part vella i les seves noves instal·lacions té un jardí molt ampli, grans vistes i una piscina excavada a la terra
Un espectacle que es viu sense estar pendent de la pantalla del mòbil, ja saben… en la Seu d'Urgell cal apagar les dades. Altrament, la factura supera d'un saltiró les cimeres i la vall que es veu des del balcó amb la capital deixant anar espurnes de llum. Aire purificador i fred que posa els ulls plorosos.
En els últims mesos, el país “de l'esquí i les compres”, ha volgut mostrar el seu arsenal de delicadeses, el seu aparador de folgances, els seus establiments amb més solera o més premiats per canviar aquell guió tronat del “porta mantega, sucre i formatge holandès de bola”.

El Celler d'en Toni és el restaurant més antic d'Andorra la Vella i combina cuina d'avantguarda amb els seus cèlebre canelons

Un dels nous plats del Celler d'en Toni: carpaccio de gambes amb pinyons i gotes cítriques
Per això ha concedit un segell anomenat Selected a una trentena de negocis, i no n'hi haurà gaires més, especials. El lacre vol transmetre identitat, qualitat, bon gust i feina artesà. El luxe ostentós, sense ànima, sembla no tenir cabuda al país.
El realment opulent és el tracte que un rep, de vegades preparat amb el dolç accent argentí, que poblen el país, de vegades en francès, gairebé sempre amb el català afruitat que agermana a andorrans, lleidatans i als valencians catalanoparlants.
Bon gust elevat a l'enèsima potència
Aquest viatge no és un puzle en el qual tot encaixa, perquè cada peça ja és una endevinalla: no importa per on es comenci
Des de l'hotel que ha obert el teló d'aquesta història, Andorra Park Hotel & Spa, fins a elIbaya, l'únic restaurant amb estrella Michelín, apadrinat per Francis Paniego i comandat pel xef Jordi Grau. Aquest viatge no és un puzle en el qual tota encaixa, perquè cada peça ja és una endevinalla. No importa per on es comenci.
El resultat? Que el visitant sabia poc d'Andorra i en aquest poc, bona part estava equivocat. El tobogan vertiginós de sensacions i gustos, periples olfactius, de travessies que porten d'un plat a un altre, de quadre a quadre, de paisatge en paisatge.

Jordi Grau, xef de l'Ibaya, l'únic restaurant amb estrella Michelín (una) a Andorra, situat a l'hotel Hermitage, inicia el menú amb uns entrants i a la barra abans d'asseure's a la taula

La cuina de muntanya Ibaya és valenta i arriscada: en la imatge cassoletes de cargols i orelles de conill cruixents amb sorpresa que té gust de formatge blau
El restaurant Ibaya es troba al ventre d'un altre hotel al cim, el mític Hermitage. Sota els seus sostres i entre les seves parets de fusta olorosa un pot imaginar que és a qualsevol muntanya que desitgi.
Aquí, estimats lectors, poden triar la seva pròpia aventura, planejar per tot el món, fer un pelegrinatge embriagat amb el tast que ofereix Vania (una noia amb el nom de l'oncle de l'obra de Chejov) en l'espai Guerlain de la principal Perfumeria Júlia, una dels símbols comercials del Principat.

Rodrigo Martínez és el xef del recentment inaugurat ç, amb una carta que combina muntanya i molta imaginació

El restaurant Unnic, en el complex que inclou casino i discoteca, està decorada a partir de la llegenda que l'Arca de Noé va atracar a Andorra
Una mica de perfum flota en l'aire i s'escampa amb un ventall i, amb cada fragància, se solca el mediterrani cítric de la Parthenope de Sorrentino, la campanya floral anglesa de Jane Austen, o les aromes de l'Índia, els afustats del desyuntado i entranyable Hotel Marygold, amb l'atribolat Dev Patel al capdavant. Gessamí, iris, rosa, bergamota i fava tonka.
Els núvols de vapor perfumat tenen noms de llibres (Shalimar, Salman Rushdie), títols de poemes encara per escriure (Herbes troublantes), de records d'un futur no molt llunyà: Flor d'Angélika. “La vainilla és el més semblant al líquid amniòtic”, revela Vania. La perfumeria, a més, té cafeteria al fons. En conjunt, l'espai és com una nau interestel·lar.

En el centre principal de la perfumeria Júlia, marca andorrana per excel·lència i que inclou cafeteria, es pot gaudir d'un tast sensorial de perfums
El viatge no seria complet sense visitar una altra galàxia imprescindible en aquest país de 85.000 habitants i gairebé 10 milions de visitants). Es tracta del Celler d'en Toni, el restaurant més antic el país, que ha canviat de mans i ha optat per un menú més atrevit: tosta amb trufa i cansalada viada, brioix dolç amb tartar de carn, Carpaccio de gamba amb pinyons i brots de sisho... i per descomptat els canelons, que són el plat estrella d'aquest establiment elegant però sense ínfules.
No li va al darrere cap altra casa de menjars de presa pa i mulla, el ç, amb el xef Rodrigo Martínez alhora a tot arreu: crema de carbassa, tac de iuca i bacallà, ous de Canillo amb bolets de temporada i, ai, records d'infantesa, de l'avi Toni Cuta, sibarita que menjava colomí.
Llegendes útils
La decoració del restaurant Unnic s'inspira en la vella llegenda que explica que l'Arca de Noé va navegar per aquestes muntanyes
Si Andorra va ser mar alguna vegada, la teoria que l'Arca de Noé va solcar el que ara són muntanyes seria creïble. És una llegenda del país i al restaurant de l'espai Unnic (que a més té casino i discoteca) la decoració està inspirada en el mar, el vaixell i els animals que transportava. Si calgués triar un sol plat: gamba vermella amb ou ferrat i patates palla.
Els queda un buit? Molt recomanable el restaurant Diamant, apadrinat per Nandu Jubany. Per acudir a l'estrellat Ibaya fa falta una mica més que un buit: la cuina de Jordi Grau és molt valenta. Cassoletes de cargols sobre les seves pròpies closques o sopa amb ou (sempre de Canillo).

La botiga de roba Gallery és una de les més selectes d'Andorra la Vella

Interior de la botiga de licors Cava Benito, que porta quatre generacions oberta
Al menú s'inclou l'entrant més malenconiós del món, sí igual s'ho pensaria dues vegades en menjar-se'l: orelles pelades de conill cruixents amb adorn que té gust de formatge blau. El sabor i la textura teletransporten una cuina feliç de finals dels setanta; una mare guapíssima churrasca al foc les orelles i els seus dos fills reben una cada un, llaminadura increïble, magdalena valenciana de Proust.
Hi ha comerços a Andorra que són com museus. És el cas de la botiga de roba de dona Gallery, que dirigeix Sonia Yebra, on són col·locades meravellosament les peces de llana, cotó fluix, tul, popelín, domàs, crepè, lli, seda. Un gust per als ulls i els rovells dels dits. La firma té un espai exclusiu en el centre comercial ʲéé.

Cuina del Diamant, el restaurant andorrà apadrinat per Nando Jubany
En aquest circ amb moltes pistes que és la capital, actuen des de fa quatre generacions els Benito, nom de la cava de licors amb 1.400 classes diferents de whisky i un celler al soterrani mínim i que dona per escriure un llibre. Entre els llavis, unes gotes de whiskey irlandès Telley, un altre viatge a la memòria, als llargs trajectes travessant Connemara amb la muntanya Binn Bhán i els seus rierols verticals protegint el viatger.
Muntanyes, rius i paisatges es poden veure a l'actual museuThyssen d'Andorra la Vella, un espai bufó, no molt gran que es mudarà aviat a un altre de més ampli. A les parets, pintures de grans pintors i diferents èpoques com Eliseu Meifrén o Manuel Hernández Mompó.

El museu Thyssen-Bornemisza d'Andorra canviarà a una seu més gran ben aviat

La Casa de la Vall, l'antiga seu del Consell General, explica la vida política del Principat
Encara que un pugui pensar que Andorra és un bosc d'entitats bancàries, en realitat només n'hi ha tres. Consells Generals, un menys: el nou i l'antic, la mítica Casa de la Vall, on s'assenta el parlamentarisme i, al seu dia, la justícia del país, amb el Saló dels Passos Perduts o el Saló del Bisbe.
A la façana una data, 1702, encara que l'origen del palau és del 1580, i un lema en llatí: “La virtut unida és més forta”. A dalt, al costat dels escons, un moble amb set panys. Set parlamentaris tenien una clau cada un. Havien d'estar tots alhora per obrir-lo.
Dona per a una pel·lícula en aquest escenari sobrenatural on, es tingui molt o pocs diners, fan fred, es respira pur i llueix el sol. Tampoc no fa falta gaire més. Potser un torrada calentona amb mantega o un trosset de formatge de bola holandès amb nous i codony.