Que les coses canvien 茅s evident. I hi ha un despla莽ament dels valors. Assistim com a espectadors a una 猫poca d鈥檜n desplegament inusitat de les maneres d鈥檈xercir el poder actualment. I aix貌 defineix, de manera incontestable, unes noves regles de joc.
听
L鈥檈lement que provoca m茅s tensi贸 en la nostra societat 茅s la confrontaci贸 entre la llibertat i la seguretat. Aquesta col路lisi贸 cont铆nua i quotidiana tindr脿 un efecte enorme en les nostres vides, perqu猫 tot el que passa comporta la factura conseg眉ent. Nom茅s caldr脿 saber qui en pagar脿 el cost.
Avui es viu, cada vegada m茅s, en contra d鈥檃lguna cosa i d鈥檃lg煤
No hi ha guany sense p猫rdua. Si una cosa tan prosaica com una moneda ja t茅 dues cares, qu猫 no deu passar amb qualsevol de les grans noves directrius de l鈥檕rdre mundial? Hi ha un despla莽ament de poder al m贸n, i el centre es dilueix, amb tot el que aix貌 significa. Els poders s鈥檃firmen millor en el conflicte. Cal ser molt gran per arribar a ser Nelson Mandela. Avui es viu, cada vegada m茅s, en contra d鈥檃lguna cosa i d鈥檃lg煤. El poder decideix, i el gran poder decideix molt. Totes les decisions tenen un preu, i mentre uns en paguen la factura, d鈥檃ltres n鈥檕btenen els beneficis. Del bo i del dolent. El resultat 茅s que els guanyadors i els perdedors ho seran m茅s accen颅tuadament.
La famosa frase de Groucho Marx 鈥渁quests s贸n els meus principis, per貌, si vol, en tinc uns altres鈥� t茅 una variant, menys coneguda i molt m茅s inquietant, de Henry Kissinger, quan va dir: 鈥淓l que 茅s il路legal ho fem r脿pid; el que 茅s anticonstitucional necessita una mica m茅s de temps鈥�.
Aparentment acorralats
Com en una zona de gran c脿rrega tect貌nica, les plaques sota els nostres peus acumulen tensi贸 i, de tant en tant, la terra es mou, i no nom茅s en forma de terratr猫mols. Les coses que moren ho fan m茅s o menys lentament. I el nou no neix sense dolor. Despla莽a les coses i les persones. Del concepte de societat l铆quida de Bauman, n鈥檋em apr猫s molt. Una cosa inquietant: encara que toquem de peus a terra, la terra no 茅s tan ferma com sembla.
Sense bons valors, ser脿 m茅s dif铆cil conviure. Els xocs seran m茅s dr脿stics. Hi ha m茅s espai per al temor o per a l鈥檈speran莽a? No tot el que es promet ser脿 nom茅s bo. Tampoc tot no ser脿 sempre dolent. Hau颅r铆em d鈥檃nalitzar, intentant prendre dist脿ncia, encara que ens falta perspectiva. Cal aturar-se i mirar acceptant la frase de Marc Aureli: 鈥淩es hum脿 no m鈥櫭﹕ ali猫鈥�. Sense valors universals, la conviv猫ncia es dilueix. Hi ha gent que promet la felicitat, per貌 es tracta de ser feli莽 humanament. El gran repte de la vida 茅s avan莽ar sense excloure, progressar sense disgregar. 脡s millor construir que reconstruir.