bet365

Temps obscenament cínics

El pèndol es desplaça vertiginosament. La història s’ha tornat a accelerar en un radical canvi de vies. Els fonaments del canvi són dos: d’una banda, la guerra cultural que ha polaritzat les visions de la condició humana. I, de l’altra, els corrents geopolítics que s’han consolidat després que els EUA fugissin de l’Afganistan a correcuita, amb la cua entre cames (estiu del 2021). Avui parlarem dels corrents geopolítics.

Els americans abandonaven l’Afganistan, que havien envaït la tardor del 2001 com a resposta desaforada als atemptats contra les Torres Bessones. Va ser una fugida vergonyant, que va deixar a la intempèrie les dones i els ­aliats de Kabul. Dels morts i la destrucció causada a la recerca de Bin Laden i els constants i infructuosos enfrontaments amb els talibans, ni se’n va parlar. Aquella fugida va ser ordenada per Joe Biden. Si ara Trump, caracteritzat com un dolent de pel·lícula, deixa penjats els pobres ucraïnesos i ho fa brutalment, les formes de Biden, caracteritzat entre nosaltres com un ancià progre i ben intencionat, no van ser ofensives, però sí tan obscenament cíniques com les de Trump.

Els imperis no tenen moral, sinó interessos, i són indiferents a les llàgrimes de cocodril

Deixant de banda les qüestions ètiques (els imperis no tenen moral, sinó interessos, podria haver dit lord Palmerston, i són del tot indiferents a les llàgrimes de cocodril que la nostra opinió pública fabrica amb tanta afició com inconstància), aquella fugida de l’Afganistan va oficialitzar la impotència americana en tant que únic imperi global. Aquella fugida precipitada venia a ser com una immensa pancarta que proclamava als quatre vents: “No podem controlar-ho tot; a partir d’ara, els nord-americans només actuarem al món si afecta els nostres interessos”. És durant la presidència de Biden, per tant, que l’imperi americà revela amb claredat la seva impotència global i la seva decisió d’agafar-se amb filosofia, sempre que no destorbi els seus interessos, els moviments de les potències emergents.

No és casualitat que, pocs mesos després (febrer del 2022), Rússia envaeixi Ucraïna. Un any llarg després (setembre del 2023), Turquia (amb el curiós suport d’Israel) ajuda l’Azerbaidjan a eliminar la república d’Artsakh (Nagorno-Karabakh), fet que provocarà l’èxode i una nova neteja ètnica d’armenis (un fet tràgic que va passar del tot desapercebut entre nosaltres). Més tard (octubre del 2023), un sagnant atemptat de Hamàs desferma la hibris d’Israel, que emprèn la guerra de destrucció i neteja de Gaza. Per postres, el desembre del 2024, els rebels a Síria troben via lliure per enderrocar el règim d’Al-Assad amb suport de l’ascendent Turquia (i l’ambigua col·laboració de Qatar, que ha estat present en tots aquests episodis: lliurament de claus de l’Afganistan als talibans, empara dels líders de Hamàs i finançament de les campanyes turques a canvi de protecció militar: és un ­país riquíssim, però minúscul i envoltat de rivals pantagruèlics).

Hundreds of people run alongside a U.S. Air Force C-17 transport plane, some climbing on the plane, as it moves down a runway of the international airport, in Kabul, Afghanistan, Monday, Aug.16. 2021. Thousands of Afghans have rushed onto the tarmac at the airport, some so desperate to escape the Taliban capture of their country that they held onto the American military jet as it took off and plunged to death. (Verified UGC via AP)

AP

Ja Barack Obama, tan elegant, havia avisat els europeus que calia que es fessin càrrec de la seva defensa. Això mateix van repetir Trump, Biden. Ara Trump ens hi obligarà, si cal, a cops de puny. Aquest és el sentit del discurs de J.D. Vance, el jove vicepresident, vinculat a Peter Thiel, un dels senyors feudals de la tecnologia i filòsof partidari del retorn a una mena d’antic règim estamental, on la democràcia, l’economia i l’estratègia del futur estiguin tutelades per la tecnocràcia.

Lee también

UE, la llebre enlluernada

Antoni Puigverd
Munich (Germany), 14/02/2025.- US Vice President JD Vance speaks during the 61st Munich Security Conference (MSC), in Munich, Germany, 14 February 2025. High-level international decision-makers meet at the 61st Munich Security Conference in Munich from 14 to 16 February 2025 during their annual meeting to discuss global security issues. (Alemania) EFE/EPA/RONALD WITTEK

L’escenari que coneixíem s’ha ensorrat. Ens porten, sembla, cap a una mena de nova Ialta on alguns petits imperis oportunistes com el turc se la jugaran. Les noves elits americanes aspiren a un règim de tutela aristocràtica i no es volen distreure amb enemics impotents com Rússia de la confrontació decisiva amb la Xina. Rússia, impotent? Tres anys després, Putin tot just rosega la perifèria d’un país fràgil com Ucraïna. Aquesta guerra és un fracàs rus, com ho són la caiguda d’A-Assad i la reculada dels aliats armenis. No és correcta la comparació de la invasió d’Ucraïna amb els Sudets de Hitler. Putin és globalment feble, i la nova elit nord-americana ho sap. Ara mateix, el que els interessa és deslligar els russos de la protecció xinesa. Putin només serà un problema per a la UE si els europeus, encara més febles que Rússia, i castigats pels parents americans, som incapaços de prendre consciència de la severitat dels nous temps.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...