Per molt ricament que visquis, acabes o has acabat maleint alguna vegada el que li has fet tu a la teva vida. O com a mínim has tingut la sensació que has perdut el temps (la vida còmoda, benestant i complaent és així de paradoxal). Si el que detestes és el contrari, és a dir, el que la vida t'ha fet a tu, és que de benestant no n'ha estat pas, la teva existència. Ni materialment ni anímicament parlant.

.
Per a tots dos casos la solució és un meteorit que mai no acaba de petar a la Terra. Es va obrir l’esperança al desembre, quan es va anunciar que hi havia una possibilitat que a finals del 2032 podria caure’n un. Però els mateixos que a les xarxes havien mostrat la seva alegria per l’impacte, van quedar abatuts al saber que la probabilitat d’impacte de l’asteroide 2024 YR4 ha experimentat la mateixa evolució que les comissions il·legals de Convergència: primer un 1%, per allò dels inicis tímids; més tard un 3%, els anys grossos, i un residual 0,001% finalment després de descobrir-se el pastís.Milei va recomanar invertir en l'asteroide i es va desplomar.
“”; “És perquè li vam mostrar molt d’interès i s’ha avorrit”; “Ens ha fet la cobra”. Els usuaris a X abandonen tota esperança, malgrat tenir motius de sobres per demanar que ens extingim.
Començant per la fal·lera d’alguns de fer servir sempre el Bernabéu com a unitat de mesura universal. Quants bernabéus omplirien d’excrements cada any els 31 milions de porcs que hi ha a Espanya? . ¿Tota la cendra expulsada pel volcà de La Palma? Doncs cobriria dues vegades l’altura del Bernabéu. Un zepelí és un bernabéu. La dana deixa 207.000 milions de litres d’aigua als embassaments del Xúquer. I això quant és, perdoni, que no m’aclareixo? . L’últim? L’asteroide. Encara no està clar quant fa. Entre 40 i 90 metres, diuen els experts. Però tant se val, és igual, també .
L’estadi del Madrid,fa notar @dmartinezpr, és el que el Pacma a totes les eleccions: la unitat de mesura ideal per calibrar la patacada de qualsevol partit polític.
Mart sembla erigir-se com la solució per evadir-se. L’internauta s’imagina astronauta. Allà, al planeta vermell. Ha hagut d’empassar-se els seus principis revolucionaris per formar part del passatge d’un dels coets d’aquell multimilionari nazionalista que posa noms d’asteroide als seus fills. Però necessitava desconnectar. “”, pensa assegut en una roca que un dia va ser part d’un bernabéu que amenaçava la Terra. “Mart és pla”, l’interromp un marcià. Sant tornem-hi.
Ay Dios.
— Pelicano Manchú ()
Valdrà més abstreure’s a casa. No hi haurà asteroide, no hi haurà meteorit i aquí l’únic que ha rebut un impacte és d’un càmera la parella d’Ayuso. A casa, sí, millor. Vespre de futbol, de Barça-Atleti al costat del , que ho té clar: “Aquest equip té uns collons com seixanta bernabéus”.