Algunes persones creuen que s贸n les campiones del patiment. T鈥檈scriuen o t鈥檈xpliquen la seva pena com si el que viuen les autoritz茅s perqu猫 acceptis la seva manera d鈥檌nterpretar-ho. Per als que no hagin madurat, si no estan prou bregats, el seu dolor ser脿 sempre el m茅s gran del m贸n. 脡s un risc en qu猫 caiem. Ens pot passar a tothom. Per貌 cal contenir-se. Per m茅s que sigui comprensible buscar orelles per compartir la nostra desventura, cal asserenar-se i relativitzar.
听
Alguns es creuen els m茅s desafortunats, per貌 hi ha alguna cosa de desmesura 鈥揻ins i tot pot arribar a ser pat猫tic鈥� quan s鈥檌ntenta competir amb el dolor. Sabem que el dolor 鈥搃gual que els gasos鈥� ocupa sempre tot l鈥檈spai que el cont茅. Una glopada de fum que es deixi anar en una habitaci贸 impregnar脿 tot l鈥檈spai, encara que es dilueixi. Passa igual amb qualsevol forma de patiment. Aix貌 explica per qu猫 qui se sent ferit a casa seva, a la feina o al pa铆s de vegades es defensa massa, d鈥檜na manera en qu猫 tot s鈥檌mpregna d鈥欌�渁ll貌 seu鈥�.
Hi ha alguna cosa de desmesura 鈥揻ins i tot pot arribar a ser pat猫tic鈥� quan s鈥檌ntenta competir amb el dolor
La competici贸 pel dolor no 茅s gens sana. Encara que, alhora, cal concedir que escoltar una persona que t鈥檈xplica, amb sobrietat, la seva situaci贸, els seus problemes i les seves adversitats t鈥檃juda a recol路locar els teus i a sentir que els teus afers potser, de vegades, no s贸n tan greus. Un amic em va explicar temes d鈥檜na soluci贸 complicad铆ssima; escoltar-lo ens va acostar encara m茅s, i va polir, ja que les va relativitzar, les arestes de les meves 颅preocupacions. Escoltar 茅s oferir com颅panyia i pres猫ncia. Escoltar ens poleix.
Parlar i escoltar amb atenci贸 s贸n equalitzadors dels sentiments i els pensaments. Escoltar de manera incondicional amplia molt l鈥檈spai que ens comprimeix. Aprenem a ajustar freq眉猫ncies. Conversar sense impaci猫ncia 茅s sempre reparador, encara m茅s si es fa amb humilitat i generositat. Sense parlar i sense conversar, no existim per als altres. Aix铆 ho va expressar David Steindl-Rast, un benedict铆 vien猫s de 98 anys: 鈥淧odem esperar perqu猫 ens tenim m煤tuament鈥�.
Lee tambi茅nGuanyar o perdre
Les persones que parlen amb tanta freq眉猫ncia dels 鈥減roblemes a la feina鈥� resulten carregoses. Els tous desenfocats cansen, perqu猫 no tenen context. Sense context, no hi ha criteri. Un problema 茅s haver d鈥檃bandonar el teu pa铆s perqu猫 hi ha una guerra, una dictadura o una situaci贸 econ貌mica insostenible. O tenir una malaltia greu, o que t鈥檋agin abandonat els pares, o no haver estat estimat ni ser capa莽 d鈥檈stimar. Existeix el patiment, s铆, 茅s innegable. Per貌 cal aprendre a anomenar cada si颅tuaci贸 amb precisi贸 per no sobreactuar: quan se鈥檔s doblega una ungla, no 茅s la fi听del m贸n.