Malgrat els aven莽os socials i els progressos en igualtat, diversos estudis recents reflecteixen l鈥檃uge d鈥檜n corrent antifeminista, especialment entre la poblaci贸 m茅s jove, que nega o minimitza les viol猫ncies masclistes. En aquest context, bet365赔率 ha aplegat sis joves d鈥檈ntre 18 i 25 anys per explorar la seva percepci贸 sobre grans q眉estions del feminisme, com ara el consentiment, el repartiment de les atencions, la desigualtat salarial i la viol猫ncia de g猫nere, entre d鈥檃ltres, en un context en qu猫 el debat p煤blic est脿 cada vegada m茅s polaritzat.
FEINES DE CASA
Els joves concorden que la distribuci贸 de les feines de casa i de les atencions s鈥檋auria de basar en la corresponsabilitat i adaptar-se, al seu torn, al context particular de cada parella. Tot i aix貌, l鈥� 脕lvaro, de 21 anys, expressa que la c脿rrega de treball a casa 鈥渧e precedida d鈥檜ns prejudicis i d鈥檜na cultura en qu猫 la dona tendeix a cedir m茅s鈥�.
S贸n conscients del paper que tenen els estereotips que asso颅cien aquestes responsabilitats principalment amb les dones, sobretot quan hi ha fills pel mig. 鈥淟a dona sempre assumeix m茅s el paper de cuidadora, sobretot si hi ha fills鈥�, diu l鈥橢lsa (19). De fet, elles dediquen de mitjana gaireb茅 set hores a cuidar els fills, mentre que els homes n鈥檋i dediquen gaireb茅 quatre, segons una enquesta del CIS de percepcions sobre la igualtat entre els homes i les dones.
Sobre aquesta realitat, en Pau, de 21 anys, diu: 鈥淓st脿 molt inte颅rioritzada a la nostra societat. Malgrat que s鈥檈st脿 comen莽ant a revertir, venim d鈥檜na tradici贸 que ha estat aix铆 durant segles鈥�. En aquesta l铆nia, en Mois茅s (19) considera que trencar amb la idea tradicional que la dona 茅s la principal responsable de cuidar els fills continua sent 鈥渪ocant鈥�, ja que 茅s una idea arrelada. 鈥淣o ho enfocaria com una cosa de masclisme o desigualtat de g猫nere鈥�. 鈥淨ue sigui dif铆cil o xocant 鈥搇i contesta l鈥� 脕lvaro鈥� no vol dir que no s鈥檋i hagi d鈥檃profundir鈥�.
TREBALL
Si un home i una dona amb la mateixa formaci贸 i experi猫ncia aspiren a un mateix c脿rrec, creus que tenen les mateixes oportunitats? La Claudia, de 19 anys, ho t茅 clar: no. 鈥淢algrat que la teoria 茅s molt f脿cil, la realitat 茅s que els papers continuen sent molt marcats. Que les dones dediquin m茅s hores a les tasques i a les atencions pot fer pensar que 鈥榥o tenen temps鈥欌��, detalla Ariadna, de 24 anys.
La Claudia estudia Realitzaci贸 i, al seu gremi, com en molts d鈥檃ltres, hi ha poques dones als c脿rrecs de poder. Sobre aquesta realitat, l鈥橢lsa afegeix: 鈥淨uantes presidentes del Govern hi ha hagut? Quantes dones ocupen c脿rrecs de responsabilitat?鈥�. De fet, la pres猫ncia de dones en c脿rrecs directius a les empreses espanyoles nom茅s 茅s del 15,6%, segons un estudi d鈥� ICSA. La Claudia refor莽a aquesta idea: 鈥淨uan una dona arriba a una posici贸 alta, sempre es q眉estiona com hi ha arribat, per貌 amb els homes aix貌 no passa鈥�.
Mentxu Guti茅rrez, secret脿ria de dones i pol铆tiques d鈥� igualtat en CC.OO. Catalunya, assegura que les empreses estan trencant el sostre de vidre. Per貌, al seu torn, 鈥渟鈥檃ccentuen les desigualtats entre dones鈥�. 鈥淟a nostra m脿xima preocupaci贸 s贸n les dones que encara s贸n al terra enganx贸s [llocs de treball precaris, salaris baixos i poques oportunitats d鈥檃scens]鈥�.
Les dones guanyen de mitjana un 19,3% menys que els homes. A aquest ritme trigarem m茅s de 32 anys a aconseguir la igualtat salarial, cap a l鈥檃ny 2058, segons un informe del CSIF. 鈥淣o m鈥檋e trobat amb un cas en qu猫 un home sigui director d鈥檜n banc i una dona ocupi el mateix c脿rrec per貌 guanyi menys鈥�, assenyala en Mois茅s. Malgrat que l鈥橝riadna hi est脿 d鈥檃cord, li argumenta que 鈥渆l fet que n鈥檋i hagi tan poques als alts c脿rrecs 茅s el que provoca aquesta bretxa鈥�.
Un altre tema que crea controv猫rsia 茅s el de les quotes. 鈥溍塻 cert que a algunes dones els pot ser m茅s dif铆cil arribar-hi, per貌 s鈥檋a de demostrar d鈥檃lguna manera, i no simplement amb aquesta quota鈥�, considera en Pau. Encara que Elsa ent茅n el punt del seu company, aclareix que 鈥渆l fet que hi hagi una quota no sig颅nifica que la persona no sigui v脿lida鈥�.
CONTINGUTS DIGITALS
鈥淨ui vol ser igual que un home, quan pots ser una persona a qui cuiden, protegeixen i tracten com una deessa?鈥�, pregunta una jove als seus seguidors en un v铆deo de TikTok. Un altre creador de contingut combina la m煤sica 猫pica i les imatges de recurs per refor莽ar el missatge: 鈥淓ns van dir que, si 茅rem m茅s emocionals, m茅s sensibles o m茅s complaents, ser铆em molt m茅s atractius per a les dones. Per貌 aleshores per qu猫 elles conti颅nuen triant els que no ho s贸n?鈥�. Quan s鈥檃caben els v铆deos, els sis joves es posen a riure.
L鈥櫭乴varo considera que aquests continguts 鈥渞eflecteixen una clara distinci贸 de g猫颅nere i reforcen la construcci贸 social鈥� de com t鈥檋as de comportar, segons si ets home o dona. Paral路lelament, alguns gestos, com ara 鈥渄eixar passar una dona, no deixar-la tota sola a la nit o acompanyar-la a casa鈥�, s贸n per a en Mois茅s una q眉esti贸 de valors i educaci贸. 鈥淪i ho fas amb qualsevol persona, d鈥檃cord, per貌 si ho fas per a un g猫nere determinat, porta impl铆cita una arrel masclista鈥�, li contesta l鈥櫭乴颅varo. Una de les joves de la trobada, l鈥� Ariadna, entra en joc i respon: 鈥淛ust aix貌 d鈥檃companyar a casa no em sembla malament perqu猫 de vegades tinc por鈥�.
Els processos de socialitzaci贸 diferencial de g猫nere comencen a la infantesa i tenen conse颅q眉猫ncies al llarg de tota la vida, tal com analitza l鈥檈studi de La caixa de la masculinitat (FAD, 2023). 鈥淩ecordo que, quan
era petit, em deien que, si plo颅rava, era una 鈥榥ena鈥� o coses
aix铆. Ho repetien tant que et quedava gravat鈥�, admet en Pau.
CONSENTIMENT
Quan es fa la pregunta 鈥渜uan mantens relacions sexuals, com saps si estan basades en el consentiment?鈥�, es fa el silenci. L鈥橢lsa, de 19 anys, al莽a la veu: 鈥淓l consentiment no expl铆cit tamb茅 compta, ja que sempre diem 鈥榥o 茅s no鈥欌��. La jove considera aquest lema 鈥渢otalment cert鈥�, per貌 assenyala que hem de ser capa莽os de 鈥渧eure-hi m茅s enll脿鈥�, i fer atenci贸 a la comunicaci贸 corporal. 鈥淟a incomoditat crec que 茅s una cosa molt f脿cil de veure鈥�, assegura en Pau.
鈥淢algrat els aven莽os, les lleis no canvien de cop la cultura d鈥檜na societat. El consentiment encara costa d鈥檈ntendre per qu猫 ens han educat en tot el contrari durant d猫cades鈥�, exposa Mar铆a Naredo, jurista i investigadora experta en viol猫ncies masclistes.
Tamb茅 ho pensen els joves d鈥檃questa trobada. 鈥淢oltes v铆ctimes i agressors no s贸n cons颅cients de l鈥檃gressi贸 fins que, temps despr茅s, n鈥檋an parlat amb alg煤鈥�, revela l鈥� Elsa. 鈥淪i hi insisteixes fins que l鈥檃ltra persona cedeix, 茅s agressi贸. Si no diu que no, per貌 no ho vol, tamb茅 ho 茅s. No es tracta nom茅s de dir 鈥榥o鈥� i que t鈥檋i forcin f铆sicament, va molt m茅s enll脿鈥�.
En aquest sentit, l鈥� Ariadna afegeix un apunt sobre la viol猫ncia sexual dins la parella, en qu猫 sovint s鈥檃ssumeix com un 鈥渄ret鈥�. La Claudia comparteix comentaris que ha sentit d鈥檃l颅gunes amigues: 鈥溾�楤茅, 茅s que ell ho volia, li venia de gust鈥� o 鈥楤茅, qu猫 hi farem?鈥�, com si fos una cosa que han de fer tant s铆 com no鈥�. En aquest sentit, l鈥櫭乴varo afirma que als homes se鈥檒s ha inculcat la idea que la dona 茅s de 鈥減ossessi贸 seva鈥� i, al seu torn, en Pau as颅senyala que han 鈥渄e portar la iniciativa鈥�.
VIOL脠NCIA DE G脠NERE
Un 23,1% dels nois d鈥檈ntre 15 i 29 anys estan d鈥檃cord que 鈥渓a viol猫ncia de g猫nere no existeix, 茅s un invent ideol貌gic鈥�, quan el 2019 aquesta afirmaci贸 era secundada pel 12%, segons el Bar貌metre de Joventut i G猫nere (FAD, 2023). 鈥淓st脿 relacionat amb certs discursos de partits d鈥檈xtrema dreta que parlen de viol猫ncia intrafamiliar. Cada cop m茅s persones validen aquests discursos i s鈥檋i senten identificades鈥�, exposa en Pau.
鈥淎bans, pensava que era un discurs pol铆tic. Per貌 quan en vas veient exemples reals, t鈥檋o comences a creure鈥�, admet en Mois茅s. I afegeix: 鈥淣o tinc germanes, per貌 si en tingu茅s, n鈥檈staria molt m茅s atent perqu猫 s茅 que els pot passar aix貌鈥�. Per l鈥� 脕lvaro no cal tenir una germana per ser conscient del problema.
La investigadora Mar铆a Na颅redo creu primordial entendre que 鈥渓鈥檈ducaci贸 en igualtat i la prevenci贸 de les viol猫ncies s贸n clau per garantir i protegir els drets humans鈥�. Els atacs de l鈥檈xtrema dreta, que nega les viol猫ncies 鈥揳ssenyala鈥�, han portat a replegar-se fins i tot en termes pressupostaris. Per aix貌, 鈥渓a prevenci贸 茅s l鈥櫭簄ica garantia d鈥檜n futur lliure de viol猫ncies masclistes鈥�.
Paral路lelament, aquesta negaci贸 o minimitzaci贸 de la viol猫ncia ha anat acompanyada d鈥檜na suposada desprotecci贸 dels homes. Segons el bar貌metre de la FAD, la meitat dels nois (51,3%) pensen que els homes estan desprotegits davant den煤ncies falses. A m茅s a m茅s, el 44,9% dels nois estan d鈥檃cord que s鈥檋a perdut la presumpci贸 d鈥檌nnoc猫ncia, davant el 29,6% de les noies.
鈥淓l percentatge de den煤ncies falses 茅s baix铆ssim, i arribar a denunciar 茅s supercomplicat. Has de repetir el proc茅s, et q眉estionen com vas actuar, has de veure l鈥檃gressor...鈥�, diu l鈥橝riadna. I sentencia l鈥� Elsa: 鈥淎ix貌 de les den煤ncies falses 茅s una excusa per desacreditar les v铆ctimes i negar la viol猫ncia masclista鈥�.
CASOS ME颅DI脌TICS
Moltes v铆ctimes de viol猫ncia sexual han trobat a les xarxes socials una manera d鈥檃lleujar-se i narrar les agressions que han patit de manera an貌nima i sense passar pel periple judicial. Per l鈥� Ariadna, 鈥溍﹕ una manera d鈥檈xplicar el que t鈥檋a passat, per貌 sense haver de passar per un proc茅s que ser脿 superdur鈥�.
La jurista Mar铆a Naredo destaca una dada que explica per qu猫 les v铆ctimes recorren a vies alternatives: nom茅s el 8% ho denuncien. 鈥淓l 92% no ho denuncien per 鈥榲ergonya鈥�, seguit de la 鈥榩or de no ser creguda鈥� o perqu猫 pensen que 鈥榥o n鈥檋i ha per a tant鈥�. Volen trencar el silenci, de manera que el trenquen en espais de m茅s confian莽a o menys exposici贸鈥�.
En relaci贸 amb la presumpci贸 d鈥檌nnoc猫ncia, en Pau considera que, en casos com el d鈥� 脥帽igo Errej贸n, 鈥渄es d鈥檜n principi, se鈥檒 va atacar com a agressor sense haver passat pel jutjat ni haver arribat a declarar鈥�.
Per la seva banda, l鈥� Elsa considera que, 鈥渢enint en compte que la majoria de les den煤ncies s贸n veritables, quan hi ha un col路lectiu que acusa un home, personalment, el primer que faig 茅s creure-m鈥檋o鈥�. A la dificultat de denunciar s鈥檋i afegeix un h脿ndicap si el presumpte agressor 茅s conegut. 鈥淔ins i tot quan hi ha proves es q眉estiona la v铆ctima鈥�, diu la Claudia en al路lusi贸 al cas Rubiales.
RELACI脫 AMB L鈥橢NTORN
Un 44% dels homes pensen que 鈥渟鈥檋a arribat tan lluny鈥� en la promoci贸 de la igualtat que ara se鈥檒s 鈥渄iscrimina鈥� a ells. Entre els joves de 16 a 24 anys, aquest percentatge puja al 51,1%, segons el CIS. Per l鈥� Ariadna, les xarxes exerceixen una gran influ猫ncia, ja que creen 鈥渂ombolles d鈥檌nformaci贸鈥� en qu猫 reben un 鈥渄iscurs determinat鈥�.
Al mateix bar貌metre, el CIS va preguntar si consideraven que la igualtat contribueix a fer una societat m茅s justa i, al contrari del que podria semblar, una aclaparadora majoria d鈥檋omes i dones creuen que s铆 (96,1%).
鈥淪i hi volem involucrar m茅s els homes, especialment els joves, hem d鈥檃bandonar el discurs que els diu qu猫 han de fer i canviar-lo per un altre que convidi a la reflexi贸鈥�, diu V铆ctor S谩nchez, t猫cnic d鈥� igualtat.
Els joves de la trobada s贸n conscients dels seus privilegis com a homes. 鈥淪oc un privilegiat per poder anar caminant cap a casa de nit sense tenir por鈥�, expressa en Pau.
PERSPECTIVES DE FUTUR
Quin paper han de tenir els homes en el feminisme? Aquesta pregunta 茅s recurrent. Davant alguns missatges que pretenen desacreditar el moviment, en Mois茅s considera que 鈥渆ls homes han de transmetre que hi ha un problema de desigualtat i que s鈥檋a de solucionar鈥�.
V铆ctor S谩nchez creu que 鈥渆stem 鈥榩agant鈥� les conseq眉猫ncies de nom茅s haver treballat amb les dones鈥�. 鈥淓ra necessari, per貌 si nom茅s es posa el focus en elles, es pot transmetre el missatge que ells no han de revisar res鈥�. L鈥櫭乴varo tamb茅 pensa que la majoria dels joves que se senten atacats 鈥渘o 茅s perqu猫 el missatge els arribi malament, sin贸 颅perqu猫 no tenen cap predisposici贸 a escoltar ni a desconstruir-se鈥�. En aquesta l铆nia, l鈥� Ariadna creu que 茅s important vincular els homes en el moviment. 鈥淨uan un noi diu 鈥榓quest tema no 茅s cosa meva, est脿 dient que nom茅s 茅s la nostra lluita i, per tant, se鈥檔 desent茅n. Per貌 茅s un 颅problema social molt important鈥�.
