bet365ÅâÂÊ

“Les lleis no canvien de cop la cultura d’una societatâ€

Dia Internacional de les Dones

Sis joves de 18 a 25 anys reflexionen sobre el feminisme i la desigualtat pel 8-M

GRUPO DE JOVENES PARA REPORTAJE DEL 8M

D’esquerra a dreta,en Moisés,l’Elsa,en Pau,l’Ariadna,la Claudiail’Ãlvaro, joves d’entre 18 i 25 anys

Mané Espinosa

Malgrat els avenços socials i els progressos en igualtat, diversos estudis recents reflecteixen l’auge d’un corrent antifeminista, especialment entre la població més jove, que nega o minimitza les violències masclistes. En aquest context, bet365ÅâÂÊ ha aplegat sis joves d’entre 18 i 25 anys per explorar la seva percepció sobre grans qüestions del feminisme, com ara el consentiment, el repartiment de les atencions, la desigualtat salarial i la violència de gènere, entre d’altres, en un context en què el debat públic està cada vegada més polaritzat.

FEINES DE CASA

Els joves concorden que la distribució de les feines de casa i de les atencions s’hauria de basar en la corresponsabilitat i adaptar-se, al seu torn, al context particular de cada parella. Tot i això, l’ Ãlvaro, de 21 anys, expressa que la càrrega de treball a casa “ve precedida d’uns prejudicis i d’una cultura en què la dona tendeix a cedir mésâ€.

Són conscients del paper que tenen els estereotips que asso­cien aquestes responsabilitats principalment amb les dones, sobretot quan hi ha fills pel mig. “La dona sempre assumeix més el paper de cuidadora, sobretot si hi ha fillsâ€, diu l’Elsa (19). De fet, elles dediquen de mitjana gairebé set hores a cuidar els fills, mentre que els homes n’hi dediquen gairebé quatre, segons una enquesta del CIS de percepcions sobre la igualtat entre els homes i les dones.

Sobre aquesta realitat, en Pau, de 21 anys, diu: “Està molt inte­rioritzada a la nostra societat. Malgrat que s’està començant a revertir, venim d’una tradició que ha estat així durant seglesâ€. En aquesta línia, en Moisés (19) considera que trencar amb la idea tradicional que la dona és la principal responsable de cuidar els fills continua sent “xocantâ€, ja que és una idea arrelada. “No ho enfocaria com una cosa de masclisme o desigualtat de gènereâ€. “Que sigui difícil o xocant –li contesta l’ Ãlvaro– no vol dir que no s’hi hagi d’aprofundirâ€.

TREBALL

Si un home i una dona amb la mateixa formació i experiència aspiren a un mateix càrrec, creus que tenen les mateixes oportunitats? La Claudia, de 19 anys, ho té clar: no. “Malgrat que la teoria és molt fàcil, la realitat és que els papers continuen sent molt marcats. Que les dones dediquin més hores a les tasques i a les atencions pot fer pensar que ‘no tenen temps’â€, detalla Ariadna, de 24 anys.

La Claudia estudia Realització i, al seu gremi, com en molts d’altres, hi ha poques dones als càrrecs de poder. Sobre aquesta realitat, l’Elsa afegeix: “Quantes presidentes del Govern hi ha hagut? Quantes dones ocupen càrrecs de responsabilitat?â€. De fet, la presència de dones en càrrecs directius a les empreses espanyoles només és del 15,6%, segons un estudi d’ ICSA. La Claudia reforça aquesta idea: “Quan una dona arriba a una posició alta, sempre es qüestiona com hi ha arribat, però amb els homes això no passaâ€.

Mentxu Gutiérrez, secretària de dones i polítiques d’ igualtat en CC.OO. Catalunya, assegura que les empreses estan trencant el sostre de vidre. Però, al seu torn, “s’accentuen les desigualtats entre donesâ€. “La nostra màxima preocupació són les dones que encara són al terra enganxós [llocs de treball precaris, salaris baixos i poques oportunitats d’ascens]â€.

Les dones guanyen de mitjana un 19,3% menys que els homes. A aquest ritme trigarem més de 32 anys a aconseguir la igualtat salarial, cap a l’any 2058, segons un informe del CSIF. “No m’he trobat amb un cas en què un home sigui director d’un banc i una dona ocupi el mateix càrrec però guanyi menysâ€, assenyala en Moisés. Malgrat que l’Ariadna hi està d’acord, li argumenta que “el fet que n’hi hagi tan poques als alts càrrecs és el que provoca aquesta bretxaâ€.

Un altre tema que crea controvèrsia és el de les quotes. “És cert que a algunes dones els pot ser més difícil arribar-hi, però s’ha de demostrar d’alguna manera, i no simplement amb aquesta quotaâ€, considera en Pau. Encara que Elsa entén el punt del seu company, aclareix que “el fet que hi hagi una quota no sig­nifica que la persona no sigui vàlidaâ€.

CONTINGUTS DIGITALS

“Qui vol ser igual que un home, quan pots ser una persona a qui cuiden, protegeixen i tracten com una deessa?â€, pregunta una jove als seus seguidors en un vídeo de TikTok. Un altre creador de contingut combina la música èpica i les imatges de recurs per reforçar el missatge: “Ens van dir que, si érem més emocionals, més sensibles o més complaents, seríem molt més atractius per a les dones. Però aleshores per què elles conti­nuen triant els que no ho són?â€. Quan s’acaben els vídeos, els sis joves es posen a riure.

L’Ãlvaro considera que aquests continguts “reflecteixen una clara distinció de gè­nere i reforcen la construcció social†de com t’has de comportar, segons si ets home o dona. Paral·lelament, alguns gestos, com ara “deixar passar una dona, no deixar-la tota sola a la nit o acompanyar-la a casaâ€, són per a en Moisés una qüestió de valors i educació. “Si ho fas amb qualsevol persona, d’acord, però si ho fas per a un gènere determinat, porta implícita una arrel masclistaâ€, li contesta l’Ãl­varo. Una de les joves de la trobada, l’ Ariadna, entra en joc i respon: “Just això d’acompanyar a casa no em sembla malament perquè de vegades tinc porâ€.

Els processos de socialització diferencial de gènere comencen a la infantesa i tenen conse­qüències al llarg de tota la vida, tal com analitza l’estudi de La caixa de la masculinitat (FAD, 2023). “Recordo que, quan
era petit, em deien que, si plo­rava, era una ‘nena’ o coses
així. Ho repetien tant que et quedava gravatâ€, admet en Pau.

CONSENTIMENT

Quan es fa la pregunta “quan mantens relacions sexuals, com saps si estan basades en el consentiment?â€, es fa el silenci. L’Elsa, de 19 anys, alça la veu: “El consentiment no explícit també compta, ja que sempre diem ‘no és no’â€. La jove considera aquest lema “totalment certâ€, però assenyala que hem de ser capaços de “veure-hi més enllàâ€, i fer atenció a la comunicació corporal. “La incomoditat crec que és una cosa molt fàcil de veureâ€, assegura en Pau.

“Malgrat els avenços, les lleis no canvien de cop la cultura d’una societat. El consentiment encara costa d’entendre per què ens han educat en tot el contrari durant dècadesâ€, exposa María Naredo, jurista i investigadora experta en violències masclistes.

També ho pensen els joves d’aquesta trobada. “Moltes víctimes i agressors no són cons­cients de l’agressió fins que, temps després, n’han parlat amb algúâ€, revela l’ Elsa. “Si hi insisteixes fins que l’altra persona cedeix, és agressió. Si no diu que no, però no ho vol, també ho és. No es tracta només de dir ‘no’ i que t’hi forcin físicament, va molt més enllàâ€.

En aquest sentit, l’ Ariadna afegeix un apunt sobre la violència sexual dins la parella, en què sovint s’assumeix com un “dretâ€. La Claudia comparteix comentaris que ha sentit d’al­gunes amigues: “‘Bé, és que ell ho volia, li venia de gust’ o ‘Bé, què hi farem?’, com si fos una cosa que han de fer tant sí com noâ€. En aquest sentit, l’Ãlvaro afirma que als homes se’ls ha inculcat la idea que la dona és de “possessió seva†i, al seu torn, en Pau as­senyala que han “de portar la iniciativaâ€.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Un 23,1% dels nois d’entre 15 i 29 anys estan d’acord que “la violència de gènere no existeix, és un invent ideològicâ€, quan el 2019 aquesta afirmació era secundada pel 12%, segons el Baròmetre de Joventut i Gènere (FAD, 2023). “Està relacionat amb certs discursos de partits d’extrema dreta que parlen de violència intrafamiliar. Cada cop més persones validen aquests discursos i s’hi senten identificadesâ€, exposa en Pau.

“Abans, pensava que era un discurs polític. Però quan en vas veient exemples reals, t’ho comences a creureâ€, admet en Moisés. I afegeix: “No tinc germanes, però si en tingués, n’estaria molt més atent perquè sé que els pot passar aixòâ€. Per l’ Ãlvaro no cal tenir una germana per ser conscient del problema.

La investigadora María Na­redo creu primordial entendre que “l’educació en igualtat i la prevenció de les violències són clau per garantir i protegir els drets humansâ€. Els atacs de l’extrema dreta, que nega les violències –assenyala–, han portat a replegar-se fins i tot en termes pressupostaris. Per això, “la prevenció és l’única garantia d’un futur lliure de violències masclistesâ€.

Paral·lelament, aquesta negació o minimització de la violència ha anat acompanyada d’una suposada desprotecció dels homes. Segons el baròmetre de la FAD, la meitat dels nois (51,3%) pensen que els homes estan desprotegits davant denúncies falses. A més a més, el 44,9% dels nois estan d’acord que s’ha perdut la presumpció d’innocència, davant el 29,6% de les noies.

“El percentatge de denúncies falses és baixíssim, i arribar a denunciar és supercomplicat. Has de repetir el procés, et qüestionen com vas actuar, has de veure l’agressor...â€, diu l’Ariadna. I sentencia l’ Elsa: “Això de les denúncies falses és una excusa per desacreditar les víctimes i negar la violència masclistaâ€.

CASOS ME­DIÀTICS

Moltes víctimes de violència sexual han trobat a les xarxes socials una manera d’alleujar-se i narrar les agressions que han patit de manera anònima i sense passar pel periple judicial. Per l’ Ariadna, “és una manera d’explicar el que t’ha passat, però sense haver de passar per un procés que serà superdurâ€.

La jurista María Naredo destaca una dada que explica per què les víctimes recorren a vies alternatives: només el 8% ho denuncien. “El 92% no ho denuncien per ‘vergonya’, seguit de la ‘por de no ser creguda’ o perquè pensen que ‘no n’hi ha per a tant’. Volen trencar el silenci, de manera que el trenquen en espais de més confiança o menys exposicióâ€.

En relació amb la presumpció d’innocència, en Pau considera que, en casos com el d’ Ãñigo Errejón, “des d’un principi, se’l va atacar com a agressor sense haver passat pel jutjat ni haver arribat a declararâ€.

Per la seva banda, l’ Elsa considera que, “tenint en compte que la majoria de les denúncies són veritables, quan hi ha un col·lectiu que acusa un home, personalment, el primer que faig és creure-m’hoâ€. A la dificultat de denunciar s’hi afegeix un hàndicap si el presumpte agressor és conegut. “Fins i tot quan hi ha proves es qüestiona la víctimaâ€, diu la Claudia en al·lusió al cas Rubiales.

RELACIÓ AMB L’ENTORN

Un 44% dels homes pensen que “s’ha arribat tan lluny†en la promoció de la igualtat que ara se’ls “discrimina†a ells. Entre els joves de 16 a 24 anys, aquest percentatge puja al 51,1%, segons el CIS. Per l’ Ariadna, les xarxes exerceixen una gran influència, ja que creen “bombolles d’informació†en què reben un “discurs determinatâ€.

Al mateix baròmetre, el CIS va preguntar si consideraven que la igualtat contribueix a fer una societat més justa i, al contrari del que podria semblar, una aclaparadora majoria d’homes i dones creuen que sí (96,1%).

“Si hi volem involucrar més els homes, especialment els joves, hem d’abandonar el discurs que els diu què han de fer i canviar-lo per un altre que convidi a la reflexióâ€, diu Víctor Sánchez, tècnic d’ igualtat.

Els joves de la trobada són conscients dels seus privilegis com a homes. “Soc un privilegiat per poder anar caminant cap a casa de nit sense tenir porâ€, expressa en Pau.

PERSPECTIVES DE FUTUR

Quin paper han de tenir els homes en el feminisme? Aquesta pregunta és recurrent. Davant alguns missatges que pretenen desacreditar el moviment, en Moisés considera que “els homes han de transmetre que hi ha un problema de desigualtat i que s’ha de solucionarâ€.

Víctor Sánchez creu que “estem ‘pagant’ les conseqüències de només haver treballat amb les donesâ€. “Era necessari, però si només es posa el focus en elles, es pot transmetre el missatge que ells no han de revisar resâ€. L’Ãlvaro també pensa que la majoria dels joves que se senten atacats “no és perquè el missatge els arribi malament, sinó ­perquè no tenen cap predisposició a escoltar ni a desconstruir-seâ€. En aquesta línia, l’ Ariadna creu que és important vincular els homes en el moviment. “Quan un noi diu ‘aquest tema no és cosa meva, està dient que només és la nostra lluita i, per tant, se’n desentén. Però és un ­problema social molt importantâ€.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...