Un grup de dones pugen pel pendent de la muntanya de Torre Bar贸. Venen de Les Corts, l鈥檃ltra punta de Barcelona, i han arribat motivades per l鈥檌nter猫s que ha suscitat El 47 , l鈥檃clamada pel路l铆颅cula de Marcel Barrena basada en la lluita ve茂nal d鈥檃quest humil barri. El protagonista de la hist貌ria 茅s un home, Manuel Vital, per貌 tamb茅 hi apareix una potent figura femenina: la seva dona, Carme Vil脿, una exmonja entossudida a alfabetitzar les dones de la zona com a fonamental eina per no quedar enrere.
Torre Bar贸 茅s plena d鈥檋ist貌ries en femen铆. Dones que van lluitar i encara lluiten per una vida millor. La parella de Vital va ensenyar a llegir i escriure a Manuela Delgado, la mare de Josefa 脕valos (48 anys). La Manuela va pujar dues de les seves tres filles al 47 el dia del segrest, com altres dones. La Gregoria va ser la primera presidenta de l鈥� associaci贸 de ve茂ns. La Valeria va arribar fa dues d猫cades des de Bol铆via. Avui 茅s ella la capitost dels ve茂ns i, casualitats de la vida, 茅s conductora d鈥檃utob煤s. L鈥橝ndrea i l鈥橦elena, en la vintena, volen anar segures pel carrer i que hi hagi m茅s reconeixement fe颅men铆. S贸n dones que reivindiquen el llegat de les seves mares, 脿vies i d鈥檈lles mateixes. Analitzem la lluita de dones corrents en situacions prec脿ries.
Andrea Acevedo, Valeria Ortiz, Josefa 脕valos i Gregoria Garc铆a
La Manuela, la mare de Josefa 脕valos, havia arribat de la seva Extremadura natal el 1964 amb 25 anys despr茅s de barallar-se amb el seu xicot, explica la seva filla, que treballa al sector de la neteja i tamb茅 exerceix de vetlladora en una escola de la ve茂na Ciutat Meridiana. Els pares d鈥� 脕valos (el pare, andal煤s, havia arribat amb 15 anys) es van casar despr茅s de vuit mesos de festeig i van tenir tres filles. Les dues m茅s grans van participar amb la mare en el fam贸s segrest del 47 i fins i tot 鈥渧an acompanyar Vital a la comissaria鈥�, explica 脕valos, que no va pujar al bus aquell dia perqu猫 nom茅s tenia dos anys. 鈥淪om un col路lectiu guerrer鈥�, reivindica aquesta dona. 鈥淓ls homes anaven a treballar i les que lluitaven a Torre Bar贸 eren les dones. Anaven a les manifestacions amb els fills鈥�, apunta aquesta barcelonina, que destaca que una de les batalles que han lliurat 茅s per l鈥檈ducaci贸.
La mare de la Josefa i Gregoria Garc铆a (70 anys) eren amigues. Aquesta 煤ltima va n茅ixer a J贸dar (Ja茅n) el 1954 i el 1968, amb 14 anys, va aterrar a Torre Bar贸 perqu猫 la seva mare, tamb茅 anomenada Josefa, ja tenia fam铆lia aqu铆. La seva progenitora es va avan莽ar amb dos dels seus quatre fills i posteriorment van arribar ella, un altre germ脿 i el pare. Van emigrar amb el fam贸s tren sevill脿 en un viatge de 24 hores dur perqu猫 鈥渟i no ten铆em per menjar, encara menys per a seients al tren鈥�. Tot just arribar, la mare de la Gregoria es va posar a servir i a treballar cosint. Tenia 14 anys i se鈥檔 va passar 35 a la costura. A les sis del mat铆 travessava la muntanya 鈥渁mb les sabates plenes de fang鈥� per anar a la ciutat a treballar i en tornar ajudava en totes les tasques de la casa mentre els seus germans tenien temps per jugar perqu猫 鈥渆ls homes sempre han fet el que els ha donat la gana鈥�.
Garc铆a reivindica que el que va passar amb el 47 no va ser un segrest sin贸 una 鈥渘ecessitat鈥� de transport. De la costura va passar a treballar 13 anys com a auxiliar de geriatria i va arribar a la jubilaci贸 amb 鈥�47 anys cotitzats鈥�, presumeix. I es va sumar a la lluita ve茂nal convertint-se entre el 2003 i el 2008 en la primera dona que presidia l鈥� associaci贸 de ve茂ns.
L鈥檃ctual presidenta de l鈥檈ntitat 茅s Valeria Ortiz, una dona boliviana de 36 anys que en fa 20 que 茅s aqu铆 i que avui, com Vital, 茅s conductora d鈥檃utob煤s, si b茅 ella cobreix la zona del Baix Llobregat. Van venir amb la seva mare i germans a complir el 鈥� somni europeu鈥�, per貌 reconeix que l鈥檃terratge la va impactar. Va comen莽ar ajudant la seva mare a netejar cases. Amb 19 va tenir un fill i va estar 12 anys treballant de carnissera al mercat de Ciutat Meridiana, un c脿rrec que li permetia cuidar el nen, que avui t茅 16 anys i 茅s molt 鈥渁ctivista鈥�. Quan el seu fill va cr茅ixer va decidir complir el seu somni: ser conductora d鈥檃utob煤s, com el seu pare. I com Manuel Vital. 鈥淎lgun company em fa la broma que no m鈥檈ndugui el bus a casa鈥�, explica. Al volant encara li toca aguantar situacions de masclisme, algunes de tan surrealistes com que 鈥渟i hi ha un emb煤s et culpen perqu猫 ets petita鈥� .
L鈥檈mpenta femenina ha estat fonamental a Torre Bar贸: 鈥淓ren elles les que anaven a les manifestacions!鈥�
La mare d鈥橝ndrea Acevedo (29 anys) ja va n茅ixer a Torre Bar贸 i el seu pare va arribar al barri de petit procedent de Terrassa. Ara aquesta jove infermera viu a casa de la seva 脿via, per貌 aviat deixar脿 el barri pel problema de l鈥檋abitatge i tamb茅 per la mala comunicaci贸 existent. 鈥淣o hi ha espais de socialitzaci贸鈥�, lamenta. Acevedo creu que 茅s important donar visibilitat a les dones que 鈥渕illoren鈥� la societat i contribueixen a un futur millor.
Tamb茅 Valeria Ortiz lamenta que al barri no hi ha espais comunitaris i apunta a la falta de transport, sobretot a la nit. 鈥淟es dones s鈥檃companyen al metge, especialment les m茅s grans鈥�, explica. I les joves s鈥檕rganitzen per crear espais a la part alta perqu猫 hi puguin jugar els seus fills. 鈥淟es dones tenim molta empenta鈥�, reivindica.
Helena Carrasco t茅 22 anys i va arribar a Torre Bar贸 amb sis procedent del ve铆 Roquetes. Els seus pares buscaven un lloc m茅s tranquil. Estudiant d鈥檌l路lustraci贸, es va treure el carnet de conduir quan va poder i lamenta que, com molts altres punts de la ciutat, Torre Bar贸 no 茅s segur per 鈥渁nar tranquil路la pel carrer鈥� en part perqu猫 de vegades la llum se鈥檔 va. Ha tingut males experi猫ncies en aquest sentit.
Helena Carrasco
Carrasco lamenta que ara no 鈥渟e鈥檔s reconeix igual que als homes o se鈥檔s menysprea鈥�. No veu el seu futur a Torre Bar贸 per la falta de comer莽 i seguretat, per貌 reivindica que el seu 茅s un barri cons颅tru茂t 鈥減er i per a la gent鈥� i que les dones 鈥渘鈥檋an estat i en continuem sent una part important鈥�. Ella 茅s una de les joves que dirigeix la representaci贸 del pessebre vivent del barri, que sol omplir aforament. En la hist貌ria reivindiquen l鈥檃utob煤s i tamb茅 introdueixen temes de feminisme com per exemple parlar en femen铆 gen猫ric o no atribuir el paper de bugadera 煤nicament a una dona.
鈥淢e鈥檔 vaig de casa a les cinc del mat铆 i torno a les cinc de la tarda鈥�, explica Josefa 脕valos. De jove anhelava estudiar magisteri, per貌 l鈥檌nstitut al qual havia d鈥檃nar li quedava molt lluny de casa. I amb 16 anys va deixar d鈥檈studiar. Va treballar dues d猫cades com a carnissera en un escorxador. Ho feia amb reducci贸 de jornada per poder cuidar els fills. Per貌 com que les cures continuen sent coses de dones, ho va deixar per poder ocupar-se de la seva mare, amb alzheimer, que va morir fa cinc anys.
脕valos fa broma dient que 茅s 鈥渄ona taxista鈥� perqu猫 les defici猫ncies de transport, especialment a la nit o en cap de setmana, et fan dependre del cotxe. Es va treure el graduat a l鈥檈scola d鈥檃dults i diversos t铆tols com el de vetlladora que ara li permeten en part complir el seu somni de dedicar-se a l鈥檈ducaci贸. Presumeix d鈥檋aver educat els seus fills en igualtat per貌 avisa que cal continuar fent-ho, especialment amb els nois.
Carme Vil脿, la dona de Vital, va ensenyar a llegir dones com la mare de la Josefa, emigrada d鈥橢xtremadura
La Gregoria ja no presideix l鈥檃ssociaci贸 per貌 no se n鈥檋a anat mai del tot perqu猫 es defineix com a 鈥渂astant lluitadora鈥�. 鈥淰iure a la muntanya amb pen煤ries ens ha fet dones fortes鈥�.
