bet365

I ara què, sota el populisme? (IV)

El populisme avança cap a la consumació política. En el quart lliurament d’aquesta sèrie vull reflexionar sobre què oposar des de la política perquè no es produeixi el seu èxtasi. Un fet que cada dia és més difícil d’evitar. Sobretot, des de l’arribada de Trump al poder. L’escena viscuda la setmana passada al despatx oval de la Casa Blanca és un indicador que el populisme progressa amb fermesa cap a la consagració d’un nou evangeli democràtic que es vanta d’estar enterrant un liberalisme ferit de mort.

OPI4 DEL 8 DE MARZO

Joma

La humiliació patida per Zelenski en mans de Trump, Vance i la gossada de portaveus de les xarxes socials que van assetjar el primer durant la roda de premsa constata que la brutalitat que –segons Mosse– defineix el feixisme ha experimentat al segle XXI un nou format comunicatiu i argumentatiu. De fet, sense aquesta brutalitat que deixa anar mala educació, grolleria, mentides, immoralitat i lletgisme amb l’excusa d’estar lliurant una guerra cultural que justifica xipollejar en el fang de les trinxeres contra l’enemic liberal, no es podria entendre el populisme que ens assetja. Entre altres coses, perquè la brutalitat busca provocar l’adhesió per por dels confosos pel malestar social que nodreix el populisme i pel silenci dels tebis que miren cap a una altra banda per no ser acusats d’alguna cosa.

Per fer front a l’apogeu populista cal interioritzar que no es podrà erradicar fàcilment

Per això, per fer front a l’apogeu populista cal interioritzar per endavant que no es podrà erradicar fàcilment. La seva vigència no està associada a una simple qüestió d’urnes i vots. Ho he dit aquí altres vegades i ho he teoritzat en diversos assajos durant els últims anys.

El populisme és l’expressió política d’una identitat humana brutalitzada. La causa està en la toxicitat d’una immersió digital que ha impactat políticament en les nostres societats automatitzades. Ho ha fet amb una nova rebel·lió de les masses, ara adaptada a l’acceleració intensiva de la revolució tecnològica experimentada amb aquest nou segle. Això fa que s’hagi instal·lat una forma de legitimitat basada en el consum massiu de continguts digitals que es produeixen com a resposta als malestars que provoca l’empobriment i l’empetitiment de les classes mitjanes en les economies desenvolupades. Són les perdedores de la digitalització. S’han proletaritzat culturalment per l’alta exposició a la tecnologia que tenen, al mateix temps que han patit una minva en les rendes del treball. Bàsicament perquè les tasques intel·lectuals que van hegemonitzar en el passat els hi disputen ara, entre altres eines digitals, els sistemes d’intel·ligència artificial.

Per això cada paraula de Trump i Vance contra Zelenski en l’escenari populista del despatx oval no va ser casual. Estava guionitzat des del principi fins al final. Buscava humiliar la política professionalitzada que governa les democràcies. Uns polítics que pretenen defensar-les oposant argumentaris partidistes sense ànima i representant institucions burocratitzades que han perdut l’exemplaritat perquè els seus portaveus no tenen el reconeixement de l’auctoritasque fa possible el lideratge veritable.

Lee también

Deepseek: ‘momentum’ per a Europa

José María Lassalle
LA PELL DE BRAU

La suma del que es va dir i es va veure reflecteix un relat en imatges que es rabeja amb les convencions del liberalisme. Ara com ara, aquest ja no pot garantir, amb Dewey, que la democràcia només es reconegui com una conversa civilitzada, ja que si els que hi parlen es vanten del soroll, practiquen el xantatge en directe i mostren la mala educació dels fanfarrons que, a més, menteixen per principi i gaudeixen, fins i tot, quan ofenen les víctimes d’una guerra, llavors, la dignitat humana a la qual serveix la democràcia destorba perquè és negociable com una mercaderia més. Que és el que els Estats Units de Trump volen fer amb Ucraïna.

Per això, cal un liberalisme diferent que moderi el populisme per la força dels fets. Per això s’ha de fer èpic a través dels qui el defensen. Això significa no claudicar davant la por que provoca oposar-se al populisme. Borges deia que mai ningú no es penedeix de ser valent, i el liberalisme ho ha de ser i enfrontar-se a la brutalitat immoral que fa servir el populisme, amb les armes de la raó i la crítica inspirada en ella, així com recorrent a la força que té el poder de la dignitat humana, que és universal i transcendeix les fronteres perquè defensa la persona i no l’individu. Cal desafiar-lo en camp obert, sense por, tot fent servir, d’una banda, davant la seva brutalitat les virtuts actualitzades de la civilització grecollatina que va fundar Occident i, de l’altra, contra la seva immoralitat, els valors de la tradició humanista i les veritats de l’herència judeocristiana que és en l’essència d’Europa.

Només així el liberalisme tornarà a guanyar-se el respecte de la gent i recobrarà l’autonomia crítica per redreçar una societat automatitzada que s’ha de retrobar amb l’exemple dels qui, com l’esmentat Burke, són capaços de convèncer el poble del seu error quan aquest s’equivoca oposant-lo amb convicció a l’autoritat del saber reconegut socialment en ells. Però per això, com deia Ortega, cal moderar la rebel·lió de les masses des de l’excel·lència humana. Un repte que obliga a ser autèntics alineant el que es pensa amb el que es diu i el que s’aconsegueix. Sense aquesta autenticitat en el discurs liberal no es podrà recuperar l’auctoritasque va acompanyar els seus portaveus històrics quan oposaven davant les masses la defensa del bé comú a què la unitat de la res pública servia. Cal emmirallar-se avui en aquells que van salvar la dignitat d’Europa des de la defensa conservadora de l’auctoritasliberal. En Churchill, De Gaulle, De Gasperi o Adenauer. Ells es van enfrontar cara a cara amb el populisme nazi i feixista i van guanyar no abaixant el cap ni els ulls davant la por.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...