La guerra freda va consagrar dues visions del món, la capitalista encapçalada pels Estats Units i la comunista liderada per l’URSS. Dues ideologies que van pugnar per la supremacia planetària fins a la caiguda del mur de Berlín, el col·lapse del bloc de l’ Est i la desintegració de la Unió Soviètica. Davant la victòria incontestable de l’aliança occidental, el 1992 Francis Fukuyama va proclamar el final de la història i de la lluita d’idees. Al seu món feliç no hi cabien ni les guerres ni les revolucions perquè el triomf dels bons assegurava una societat justa i pròspera.

Aquests dies Fukuyama deu estar amagat sota terra. No només es va equivocar en les seves prediccions, sinó que s’ha imposat la pitjor mena ideològica des dels anys trenta del segle passat. I, a més, coincideixen en els seus propòsits, objectius i pensament. Els Estats Units de Trump i la Rússia de Putin representen el mateix arquetip polític: imposar la força, menysprear el feble i ultratjar la llei. Un model basat en l’imperialisme, l’apropiació de territori i els recursos dels altres països que són sotmesos al vassallatge. Una conjuntura molt més perillosa que la dicotomia capitalisme-comunisme, que els obligava a buscar pactes i forjar aliances per ampliar el seu ramat i per tant a modelar el seu discurs als interessos de tercers.
Trump i Putin són remugants dels mateixos disbarats, pretenen apropiar-se de Grenlàndia i el Canadà l’un, d’ Ucraïna l’altre. Comparteixen el mateix menyspreu per Europa, que visualitzen com un espai erm, habitat per pusil·lànimes i dropos. També estan d’acord en la diplomàcia de la fatxenderia, per la qual s’apaivaga el díscol i se li imposa la regla del garrot més llarg i més fort. La democràcia és un tràmit molest; la llibertat, un concepte sobrevalorat, i la veritat, una interpretació de la realitat. L’únic que importa és el compte de resultats, sigui en tones de terres rares, quilòmetres quadrats de territori o milions de dòlars al portatalonaris dels plutòcrates que els adulen com si fossin els grans profetes dels nous temps.
Trump i Putin són desconfiats i conceben la política com un joc de poder on el pactisme no existeix i l’únic que compta és la victòria costi el que costi. Per això odien tant les institucions internacionals, que consideren rèmores innecessàries, com els mitjans de comunicació que qüestionen el seu autoritarisme carismàtic i indiscutible. Amb aquests principis venen ganes de començar a cavar un búnquer o buscar una cova i fer-se eremita.