Fa uns dies, mentre Zelenski era fustigat al despatx oval i els líders europeus escenificaven ritualment el compromís d’augmentar la despesa militar, The technological republic: hard power, soft belief and the future of the West (La república tecnològica: poder dur, creences toves i el futur d’Occident), d’Alexander Karp i Nicholas Zamiska, arribava al número 1 en la llista de llibres més venuts de The New York Times. La tesi nuclear de l’obra és que la salvació d’Occident està a les mans dels EUA i que el destí dels EUA i els seus aliats depèn de l’acceleració en el desenvolupament de l’ús militar del software d’intel·ligència artificial i de la col·laboració entre les empreses tecnològiques i el Govern federal que l’ha de fer possible. No és una tesi sorprenent si es té en compte que els seus autors són alts directius, Karp és el CEO d’una de les corporacions que més es beneficia d’aquesta col·laboració, Palantir, presidida per Peter Thiel i dedicada a la recopilació i l’anàlisi de dades per a agències governamentals de defensa i espionatge. Als EUA l’etern discurs públic sobre la necessitat de rearmar-se per fer front als perills presents s’ha convertit en un camp de batalla en què el que és decisiu ja no és la mida del pastís de la despesa, sinó qui se n’emporta el tall més gran. I, en aquesta guerra, en què les crítiques a la ineficiència i a la burocràcia federal són armes letals, l’enemic de Silicon Valley són els contractistes històrics del Pentàgon, com Lockheed Martin.
La tesi nuclear de l’obra és que la salvació d’Occident està a les mans dels EUA
Però el llibre no es presenta com una legitimació de la política de lobby d’una fracció del poder corporatiu que, per la seva posició en el bloc trumpista, té una immensa capacitat d’influir en la política nord-americana i internacional. Té més pretensions. Tot i que ha estat descrit a The Washington Post com “una crida (literal) a les armes per a tech bros”, The technological republic no es limita a vendre cuc per a peixos o per a pescadors. També ofereix, d’acord amb un dels gustos més clàssics del conservadorisme, una crítica del present com una època nihilista de declivi que cal deixar enrere. Seguint un vell model maquiavel·lià, Karp i Zamiska conviden a pensar la renovació de la república nord-americana com un “retorn als principis”, com la tornada a una mítica edat d’or de la nació en què els empresaris eren patriotes i la tecnologia, en lloc de voler satisfer l’hedonisme dels consumidors millorant el servei a domicili de tires de pollastre arrebossades, era al servei de la seguretat i l’interès nacional. Com no podia ser d’altra manera, els autors també s’ocupen de la necessitat de promoure una mitologia nacional que sustenti aquest projecte de reconstrucció de la república tecnològica i de reconversió del complex militar i industrial en creences i valors compartits. En aquest canvi d’època, la indústria de continguts culturals torna a veure’s com un sector estratègic per a la defensa nacional i el ressorgiment d’Occident.