Avui fa cinc anys des que es va decretar l鈥檈stat d鈥檃larma i el conseg眉ent confinament per la pand猫mia de la covid. S铆, cinc anys, ja. A molts 鈥損er fortuna, una majoria鈥� ens queda lluny, tot i que per a d鈥檃ltres continua sent molt present. S贸n els afectats per la covid persistent, malgrat que haur铆em de dir afectades: les
dones s贸n majoria. Els que es van infectar a la primera onada fa cinc anys que estan amb s铆mp颅tomes invalidants, m茅s de 1.800 dies que s鈥檋an estat trobant malament de manera gaireb茅 in颅interrompuda. I el pitjor: no saben quants anys m茅s hauran de malviure en aquestes mateixes condicions.
La S铆lvia Soler (56 anys) es va contagiar el mar莽 del 2020. Avui, explica a bet365赔率 , continua patint tots els s铆mptomes que se li van manifestar per primera vegada fa cinc anys: fatiga intensa, disfonia, dolors articulars i musculars, de cap, boira mental, ac煤fens, hiperac煤sia (disminuci贸 de l鈥檃gudesa auditiva), problemes digestius, s铆ndrome de Raynaud associada a la malaltia (les art猫ries m茅s petites que subministren flux sanguini a la pell s鈥檈strenyen com a resposta al fred o a l鈥檈str猫s, fet que provoca sensaci贸 d鈥檈ndormiscament i fred en algunes zones del cos, com els dits de les mans i els peus), i un llarg etc猫tera.
En el cas de la boira mental, se li accentua quan t茅 brots de la malaltia, fenomen que li pot passar fins a tres vegades en un mes. 鈥淎 l鈥檋ivern, 茅s horror贸s, molt pitjor que a l鈥檈stiu鈥�.
Explica que, el dia que se sent una mica millor, intenta fer coses que no va poder fer quan es trobava molt malament, per貌 acaba pagant-ho: 鈥淗i torno a recaure pel sobreesfor莽. 脡s com un peix que es mossega la cua鈥�.
Tot i que ha acceptat la malaltia i la seva condici贸 de covid persistent, assegura que no 茅s f脿cil, amb 56 anys, estar malalta cada dia. 鈥淓mocionalment, passa factura. Prenc medicaci贸 per sostenir el meu sistema emocional, perqu猫 estigui tranquil, per貌 茅s molt complicat鈥�.
El que la inquieta en especial 茅s no saber si millorar脿 mai. 鈥溍塻 molt dur estar aix铆, sense saber quan hi podr脿 haver un trac颅tament i si servir脿 per al meu cas, tot i que no soc una persona
que cont铆nuament estigui pensant en ella mateixa. Et preguntes: 鈥業 si el virus va trencar la barrera encef脿lica i va penetrar al cervell?鈥欌��.
L鈥櫭簂tim intent de reincorporar-se a la feina va ser el gener del 2024. Va teletreballar i va aconseguir aguantar fins a l鈥檃bril d鈥檃quell any, quan el cos li va dir prou. Durant aquests cinc anys, ha hagut d鈥檃gafar la baixa de llarga durada quatre vegades.
鈥淭ots aquests anys he perdut amistats, no han ent猫s la meva situaci贸, i aix貌 fa mal鈥�, esgrimeix l鈥橝nna
A finals de l鈥檃ny passat, va interposar una demanda contra l鈥� INSS perqu猫 li atorguin la incapacitat permanent absoluta. 鈥淣o puc treballar. He intentat fins a quatre vegades reincorporar-me a la feina i no he pogut鈥�.
A l鈥橭lga Amig贸 (60 anys), l鈥檋i va atorgar un jutge l鈥檃ny passat. No obstant aix貌, l鈥� INSS hi va rec贸rrer. 鈥淎ra ser脿 el TSJC el que haur脿 de ratificar la sent猫ncia o no鈥�, explica. Des que va emmalaltir, a la primera onada, no ha pogut tornar a treballar.
Com la S铆lvia, mant茅 gran part dels s铆mptomes que li van apar猫ixer fa cinc anys. Els m茅s invalidants, la fatiga extrema (un cansament que pateix cada dia), dolors musculars i articulars molt forts (tant de dia com de nit), sensaci贸 de falta d鈥檃ire, disfonia, tos, boira mental, mal de cap, de cara (鈥渆m fa mal tota la cara鈥�, assevera), ac煤fens, al路lucinacions olfactives...
Relata que molts dies no t茅 forces ni per llevar-se i que, a finals de l鈥檃ny passat, va estar un mes pr脿cticament sense poder caminar. 鈥淭enia el cos entumit, les cames engarrotades. Em van donar pastilles per al dolor, per貌 no em feien res. Al final, em van administrar injeccions鈥�.
A curt termini, no alimenta cap esperan莽a que res pugui canviar. 鈥淓l que m茅s em desespera 茅s no poder recuperar la vida que feia abans. Caminava molt铆ssim, per a mi 茅s una necessitat, tot i que ara no puc. Llegia molts llibres, per貌 ara tampoc no puc. Me鈥檒s continuo comprant. Em dic, 鈥榲inga, que podr脿s鈥�, per貌 no hi ha manera. M鈥檕blido de les
肠辞蝉别蝉鈥�.
Diu que se sent infeli莽, arrossega tot el dia un sentiment de tristesa i sense ganes de relacionar-se amb ning煤 ni parlar. La consola pensar que, perfectament, podria no ser aqu铆. 鈥淨uan vaig emmalaltir, vaig sobreviure pel meu marit. Ell era qui m鈥檃dministrava la medicaci贸. Jo no era capa莽 de prendre-la per mi mateixa. Vaig ser tres mesos seguits al llit sense poder moure鈥檓鈥�. Rep ajuda psicol貌gica i psiqui脿trica per poder suportar la seva situaci贸.
L鈥橝nna Faci (45 anys) tamb茅 va al psic貌leg. Cinc anys despr茅s, continua amb la majoria de s铆mptomes. 鈥淣o s茅 si he apr猫s a conviure-hi. He fet com un treball d鈥檃cceptaci贸, que costa molt. Hi ha dies que t鈥檃dones que el cos no pot m茅s i t鈥檃sseus al sof脿. Per貌 d鈥檃ltres m鈥檈nfado amb mi mateixa, amb el m贸n, per la situaci贸鈥�.
鈥淭ot i que he acceptatla malaltia, no 茅s f脿cil, amb 56 anys, trobar-se malament cada dia鈥�, arg眉eix la S铆lvia
Dolors musculars i articulars, boira mental, falta de concentraci贸, visi贸 borrosa, dolor ocular, hiperac煤sia i, en especial, fatiga extrema s贸n les principals afeccions que li porta la malaltia.
El cansament 鈥搒ubratlla鈥� 茅s tan accentuat que ha apr猫s a regular la seva energia. 鈥淨uanta en tinc, avui? Quanta en puc gastar? Intento respectar molt les hores de son. Altrament, els dolors corporals s鈥檃guditzen molt. Tamb茅 la boira mental鈥�.
A m茅s, li toca gestionar les pors. 鈥淓t preguntes: 鈥楽i continues aix铆, qu猫 far脿s? De qu猫 podr脿s treballar?鈥欌��. T茅 feina 鈥搇i han adaptat el lloc de treball a l鈥檈mpresa on fa molt de temps que treballa鈥�, per貌 no sap qu猫 passaria si, pel que fos, la seva situaci贸 laboral canvi茅s. 鈥淟a q眉esti贸 laboral 茅s un dels principals problemes dels malalts鈥�.
Fa un any, despr茅s d鈥檃gafar la baixa per la malaltia l鈥檕ctubre del 2021, que va tornar a treballar, i gr脿cies a l鈥檃daptaci贸 del seu lloc, ha pogut aguantar fins avui. M煤sica de formaci贸, treballa en una empresa de gesti贸 musical. Abans d鈥檈star malalta, feia classes de piano i actuava. Tamb茅 formava part de la ger猫ncia. Amb la patologia, ha hagut de deixar de tocar. 鈥淓m permeten teletreballar, tenir horari flexible, i estic molt agra茂da. Si no fos per l鈥檃daptaci贸, no hauria aguantat i estaria de baixa altre cop鈥�.
La mala not铆cia 茅s que ha
hagut de deixar de banda la m煤sica. 鈥淣o puc exercir la meva
辫谤辞蹿别蝉蝉颈贸鈥�.
Explica que la malaltia t茅, tamb茅, conseq眉猫ncies socials. 鈥淎quests anys, he perdut amistats. No han ent猫s la meva situaci贸鈥�. Recentment, li ha passat amb dues persones 鈥渜ue apreciava molt鈥�.
Aquesta incomprensi贸 l鈥檋a patit tamb茅 per part d鈥檃lguns metges. I no nom茅s als inicis de la pand猫mia. 鈥淎l principi, anaves al CAP, deies que no et trobaves b茅 i sorties de la consulta amb una recepta de diazepam. Per貌 aix貌 encara passa avui. Tinc companys que s鈥檋an trobat amb metges negacionistes鈥�.
鈥淓l que em desespera 茅s no poder recuperar la vida que feia abans, quan estava b茅鈥�, lamenta l鈥橭lga
La S铆lvia Soler ha estat v铆ctima d鈥檃questa incomprensi贸, tant social com m猫dica. Tamb茅 del menysteniment 鈥揹iu鈥� de l鈥� Administraci贸. 鈥淢algrat estar malalts, ens toca incidir en pol铆tica, en investigaci贸... 茅s a dir, fer el que haurien d鈥檈star fent els organismes de salut i els governs. Ens veiem en l鈥檕bligaci贸 d鈥檋aver de ser al capdavant, una cosa que crema molt i ens passa factura, perqu猫 estem malalts. Ens toca actuar com si no ho estigu茅ssim鈥�, conclou.
