Hi ha pol铆tics que necessiten un adversari per existir. Isabel D铆az Ayuso no nom茅s ho necessita, sin贸 que el fabrica a mida. I Catalunya, en el seu univers particular, 茅s aquell enemic recurrent, aquell comod铆 f脿cil d鈥檜tilitzar quan el gui贸 ho exigeix. No 茅s nom茅s l鈥檌ndependentisme: 茅s tot el que faci olor de ca颅tal脿. L鈥檌dioma, les institucions, els empresaris, la cultura. Fins i tot l鈥檃igua del Segre la molesta. A m茅s catalanof貌bia, m茅s quota de pantalla.
听
Els 煤ltims mesos, la seva ret貌rica ha vorejat l鈥檕bsessi贸: 鈥淐atalunya 茅s un infern fiscal鈥�, va dir quan el Govern d鈥橢spanya va plantejar condonar part del deute de la Generalitat, com si Madrid no fos la comunitat que s鈥檋a beneficiat m茅s del sistema de finan莽ament. 鈥淓l model educatiu catal脿 adoctrina鈥�, va clamar sense augmentar-li la llarg脿ria del nas, mentre el seu Govern a Madrid impulsa lleis que permeten als pares censurar llibres a les escoles. 鈥淏arcelona ha deixat de ser una refer猫ncia鈥�, va declarar, ignorant que la 颅capital catalana continua liderant r脿nquings d鈥檃tracci贸 d鈥檌nversi贸. I entre frase i frase, el seu lament etern sobre com l鈥� Estat premia 颅Catalunya i castiga Madrid, malgrat que les xifres desmenteixen el seu discurs.
Els seguidors de D铆az Ayuso aplaudeixen el missatge i qualsevol mat铆s 茅s un destorb
No hi ha casualitat en aquesta estrat猫gia. Els seus seguidors aplaudeixen el missatge, i en la pol铆tica de trinxeres que ha abra莽at, qualsevol mat铆s 茅s un destorb. El problema 茅s que el seu discurs t茅 un sostre. A Madrid pot permetre鈥檚 aquest joc de miralls on tot el que no 茅s ella o b茅 茅s decadent o fallit o directament un perill per a la naci贸. Per貌 si alguna vegada aspira a governar Espanya 鈥搃 tot apunta que ho far脿, tard o d鈥檋ora, depenent de com d鈥檃filat estigui el ganivet鈥�, haur脿 de decidir si continua aferrada a l鈥檈strat猫gia de la terra cremada o si, per una ve颅gada, aixeca la vista i ent茅n que no pot governar el seu pa铆s menyspreant una part d鈥檈ll.
Lee tambi茅nEl germen circula per la via
Perqu猫 a aquest ritme, si algun dia el seu nom apareix en unes 颅paperetes, a Catalunya el resultat pot ser un espectacle ins貌lit: menys vots que Ciutadans a les darreres elec颅cions.
No deixa de ser ir貌nic: el seu problema no ser脿 que Catalunya vulgui anar-se鈥檔 d鈥� Espanya. El seu problema ser脿 que Espanya, via Catalunya, no la vulgui a ella.