bet365

Un pescador sobreviu més de 90 dies a la deriva al Pacífic: “No volia morir”

Successos

La idea de tornar a veure la mare va ajudar Máximo Napa, de 61 anys, a resistir

This handout picture released on March 15, 2025, by the Peruvian Navy shows Peruvian fisherman Maximo Napa, 61, receiving medical attention upon his arrival in Paita, Piura department, Peru. Peruvian fisherman Máximo Napa, found alive in international waters after drifting for 94 days, was released from the hospital where he was admitted on Saturday, the Peruvian Navy confirmed to AFP. (Photo by Handout / PERUVIAN NAVY / AFP) / RESTRICTED TO EDITORIAL USE - MANDATORY CREDIT

Imatge difosa per la Marina del Perú en què es veuNaparebent atenció mèdica

HANDOUT / AFP

Històries com les del pescador peruà Máximo Napa, de 61 anys, donen bona mostra de la fortalesa de l’ésser humà. Napa va partir el 7 de desembre del 2024 del port de San Juan de Marcona (província de Nazca, Perú) amb provisions per a dues setmanes per pescar ous de peix amb la seva barca artesanal, el Gatón II . Tot i això, deu dies després es va quedar sense motor a causa de les inclemències meteorològiques, de manera que va estar a la deriva per l’ oceà Pacífic fins a l’11 de març, quan va ser rescatat amb vida –en estat crític– per un vaixell pesquer equatorià en aigües de l’ Equador, a més de 1.000 quilòmetres de les costes des de les quals havia salpat. Va passar 95 dies en alta mar, sense res per menjar durant la majoria del temps.

Napa assegura que el que el va mantenir amb vida va ser el desig de tornar a veure la seva mare, l’Elena, i la seva neta de dos mesos. “Pensava en la meva mare cada dia. Estic agraït amb Déu per donar-me una segona oportunitat”, va esgrimir.

Va explicar que després de quedar-se sense queviures, va sobreviure bevent aigua de pluja i menjant paneroles, que va trobar a la seva petita embarcació, alguns peixos –que li saltaven a la barca–, ocells i fins i tot una tortuga, que diu que va degollar i se’n va beure la sang. Quan el pesquer equatorià el va trobar en estat crític, feia quinze dies que ni bevia ni menjava. “No volia morir”, va assegurar a Reuters.

“Realment és una història de supervivència”, explica a bet365 la doctora Núria Vilarrasa, especialista en endocrinologia i nutrició de l’hospital de Bellvitge. Recorda que una persona pot sobreviure sense beure aigua entre tres i cinc dies depenent de les condicions. “En un lloc on faci molta calor i, per tant, suïs més i perdis més líquid, pot ser menys. I és que un 70% del cos és aigua, i la necessitem”, argüeix. “Si ell tenia accés a l’aigua de pluja i la va saber racionar, és factible que pogués aguantar tot aquest temps. Si li hagués passat al desert, no hauria aguantat”, afegeix.

Es va alimentar de paneroles, alguns peixos, un ocell i una tortuga, de la qual es va beure la sang

La qüestió d’estar sense menjar és més variable. Si tens una
bona condició física –prossegueix– i bones reserves, pots aguantar entre sis i set setmanes, sempre bevent aigua. “Si aquest home tenia bones reserves de greix, això l’haurà ajudat. El cos és capaç de mobilitzar-lo i consumir-lo, i és que es necessita una font energètica” .

Veu factible que Napa aguantés tot aquest temps si anava menjant alguna cosa i racionant el que tenia. “El que està clar és que el seu organisme estava molt preparat per a la fam. Si l’haguessin trobat dies més tard, no haurien estat a temps de salvar-lo”.

La seva família el buscava des del 20 de desembre, quan van perdre el contacte amb ell mentre navegava a 40 milles de l’ illa de Santa Rosa (província de Pisco). Les inclemències del temps el van deixar sense motor i ràdio.

Jorge Calizaya, comandant de la base naval de Paita (extrem nord-est del Perú), destaca que l’embarcació de Napa no tenia radiobalisa, un dispositiu de localització obligatori que hauria facilitat el seu rescat.

Un pesquer equatorià el va trobar en estat crític a més de 1.000 quilòmetres d’on havia salpat al desembre

Aquest cap de setmana, després d’haver passat diversos dies ingressat a l’hospital de Piura (al nord del Perú), on es va recuperar de la deshidratació que patia i les cremades solars, es va poder retrobar –malgrat la debilitat que encara li impedeix caminar amb normalitat– amb la seva mare i fondre’s en una abraçada.

L’Elena va declarar als mitjans locals que, mentre que els seus familiars havien mantingut l’optimisme, ella havia començat a perdre l’esperança: “Vaig dir al Senyor: ‘Estigui viu o mort, porta-me’l, encara que sigui per veure’l’”, va explicar TV Perú. Tot i això, les seves filles –germanes d’en Máximo– no van perdre mai la fe. “Em deien: ‘Mama, ell tornarà, ell tornarà’”, va concloure l’Elena.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...