L鈥� Administraci贸 茅s lenta, complicada, excessivament burocr脿tica i obsoleta en alguns casos. Aquestes s贸n les principals 颅conclusions de l鈥檌nforme anual del 2024 del S铆ndic de Greuges, presentat ahir en societat, que la instituci贸 ha elaborat a partir de les queixes que ha rebut de la ciutadania. Respecte al 2023, la xifra ha augmentat, ja que ha passat de 10.276 a 11.214, i s鈥檃costa, tot i que es mant茅 una mica per sota, a les que es van registrar el 2020 i el 2021 (11.317 i 11.932), anys en qu猫 en van rebre un nombre m茅s elevat. 鈥淟a inefic脿cia de l鈥� Administraci贸 frena el progr茅s social de Catalunya鈥�, va sentenciar la S铆ndica, Esther Gim茅nez-Salinas.
En primer lloc, va qualificar l鈥� Administraci贸 de lenta, un qualificatiu que queda expl铆cit, a parer seu, a l鈥櫭爎ea en qu猫 reben m茅s queixes (43%), pol铆tiques socials (que inclou educaci贸, habitatge, igualtat i no-discriminaci贸, infantesa i adolesc猫ncia, migracions, sanitat, serveis socials i relacions laborals i pensions). La sindicatura ent茅n que es triga massa temps a respondre a les necessitats dels ciutadans, i posa com a exemple les llistes d鈥檈spera per accedir a alguns serveis i prestacions que es van incrementar el 2024 i que suposen el 20% de les queixes i les actuacions d鈥檕fici.
鈥淟a gent gran que encara disposa de certa autonomia vol envellir al seu domicili鈥�
Sense anar gaire lluny, en l鈥櫭爉bit de la sanitat, l鈥檕ctubre del 2024 i segons l鈥檌nforme, hi havia un 9% m茅s de pacients en llista d鈥檈spera per a intervencions quir煤rgiques, i un 18% m茅s per accedir a proves diagn貌stiques o consultes externes.
Les llistes d鈥檈spera per accedir a les resid猫ncies per a gent gran i amb discapacitat tamb茅 han augmentat (un 7% i un 6,4%, respectivament): el temps d鈥檈spera per accedir a les resid猫ncies de gent gran 茅s d鈥�1,2 anys, i per als serveis residencials per a persones amb discapacitat, de sis anys.
En habitatge, el temps mitj脿 d鈥檃djudicaci贸 d鈥檜n habitatge social 茅s de gaireb茅 un any i mig. I en ajuts per a la depend猫ncia, malgrat que ha millorat, el temps d鈥檈spera encara 茅s de nou mesos.
En segon lloc, la S铆ndica va qualificar l鈥� Administraci贸 de complicada i excessivament burocr脿tica, cosa que fa que tamb茅 sigui inefica莽. 鈥溍塻 com una gimcana burocr脿tica鈥�, va subratllar. La gran quantitat de tr脿mits 鈥搗a defensar鈥� que s鈥檈xigeixen per aconseguir un servei acaben comportant que els ciutadans, per exemple, hagin de lliurar la mateixa documentaci贸 en diverses administracions perqu猫 la interoperabilitat 鈥搈algrat que 颅est脿 reconeguda a les normes jur铆diques鈥� no est脿 del tot garantida.
Aix铆 mateix, va denunciar que els formularis d鈥櫭簊 obligatori en la tramitaci贸 de determinades sol路licituds estan pensats especialment per facilitar m茅s la gesti贸 interna dels processos que no pas per simplificar la vida i l鈥檈xercici dels drets de les persones. En aquest sentit, va esgrimir que l鈥櫭簊 d鈥檜n llenguatge que no sigui prou clar 鈥撯�渃ertes informacions que m鈥檃rriben de l鈥� Administraci贸 ni tan sols jo les entenc鈥�, va arg眉ir鈥� o el fet de no donar prou informaci贸 a la poblaci贸 tamb茅 t茅 afectacions en l鈥檈fic脿cia d鈥檜na pol铆tica p煤blica. 鈥淐al que l鈥� Administraci贸 sigui m茅s efica莽, emp脿tica i amable. Li costa molt铆ssim de ser m茅s humana i atempta鈥�, va afirmar.
D鈥檃ltra banda, va esgrimir que l鈥� Administraci贸 no actua amb la m脿xima efic脿cia quan segmenta la intervenci贸 per tractar situacions de vulnerabilitat que sovint s贸n complexes i necessiten ser tractades des de diversos fronts. Des d鈥檃quest punt de vista, seria imprescindible 鈥搗a apuntar鈥� integrar la gesti贸 de la renda garantida de ciutadania ( RGC) 鈥損rincipal motiu de queixa a l鈥檃partat de serveis socials鈥� i l鈥檌ngr茅s m铆nim vital, i fer-les compatibles amb altres ajuts, com ara els de l鈥檋abitatge. 鈥淯na soluci贸 potser seria implantar una finestreta 煤nica. Hi ha persones que no saben que rebre una ajuda pot ser incompatible per accedir a una segona ajuda鈥�, va puntualitzar.
Tamb茅 va qualificar l鈥� Administraci贸 d鈥檕bsoleta a l鈥檋ora de fer recursos que sovint no s贸n els m茅s adequats per aconseguir els objectius que persegueix. N鈥櫭﹕ un exemple el sistema de pro颅tecci贸 de la inf脿ncia, que encara presenta una preponder脿ncia de la institucionalitzaci贸 dels nens i els adolescents.
El model d鈥檃tenci贸 a la gent gran 鈥撯�渜ue 茅s el col路lectiu que es queixa menys鈥�, va subratllar la S铆ndica鈥� tampoc no respon a les tend猫ncies europees. Mentre que les dades assenyalen que la gent gran prefereix viure a casa o en un habitatge accessible en cas de depend猫ncia, aqu铆 s鈥檋a apostat per augmentar les places residencials (2,6%), quan el que s鈥檋auria de potenciar 茅s una atenci贸 domicili脿ria integral, i disposar d鈥檜na xarxa de serveis de suport i ajuda coordinats i interconnectats. 鈥淟a gent gran que encara disposa de certa autonomia vol envellir al seu domicili鈥�, va precisar.
Tampoc no hi ha cap model
鈥搗a remarcar la S铆ndica鈥� d鈥檃collida i inclusi贸 del fet migratori.
L鈥檌nforme 鈥搎ue Gim茅nez-Salinas va lliurar dilluns al president del Parlament, Josep Rull鈥� tamb茅 destaca que hi ha un consens global sobre l鈥檌nfrafinan莽ament que pateix el sistema educatiu.
