L’ Administració és lenta, complicada, excessivament burocrà tica i obsoleta en alguns casos. Aquestes són les principals Âconclusions de l’informe anual del 2024 del SÃndic de Greuges, presentat ahir en societat, que la institució ha elaborat a partir de les queixes que ha rebut de la ciutadania. Respecte al 2023, la xifra ha augmentat, ja que ha passat de 10.276 a 11.214, i s’acosta, tot i que es manté una mica per sota, a les que es van registrar el 2020 i el 2021 (11.317 i 11.932), anys en què en van rebre un nombre més elevat. “La ineficà cia de l’ Administració frena el progrés social de Catalunyaâ€, va sentenciar la SÃndica, Esther Giménez-Salinas.
En primer lloc, va qualificar l’ Administració de lenta, un qualificatiu que queda explÃcit, a parer seu, a l’à rea en què reben més queixes (43%), polÃtiques socials (que inclou educació, habitatge, igualtat i no-discriminació, infantesa i adolescència, migracions, sanitat, serveis socials i relacions laborals i pensions). La sindicatura entén que es triga massa temps a respondre a les necessitats dels ciutadans, i posa com a exemple les llistes d’espera per accedir a alguns serveis i prestacions que es van incrementar el 2024 i que suposen el 20% de les queixes i les actuacions d’ofici.
“La gent gran que encara disposa de certa autonomia vol envellir al seu domiciliâ€
Sense anar gaire lluny, en l’à mbit de la sanitat, l’octubre del 2024 i segons l’informe, hi havia un 9% més de pacients en llista d’espera per a intervencions quirúrgiques, i un 18% més per accedir a proves diagnòstiques o consultes externes.
Les llistes d’espera per accedir a les residències per a gent gran i amb discapacitat també han augmentat (un 7% i un 6,4%, respectivament): el temps d’espera per accedir a les residències de gent gran és d’1,2 anys, i per als serveis residencials per a persones amb discapacitat, de sis anys.
En habitatge, el temps mitjà d’adjudicació d’un habitatge social és de gairebé un any i mig. I en ajuts per a la dependència, malgrat que ha millorat, el temps d’espera encara és de nou mesos.
En segon lloc, la SÃndica va qualificar l’ Administració de complicada i excessivament burocrà tica, cosa que fa que també sigui ineficaç. “És com una gimcana burocrà ticaâ€, va subratllar. La gran quantitat de trà mits –va defensar– que s’exigeixen per aconseguir un servei acaben comportant que els ciutadans, per exemple, hagin de lliurar la mateixa documentació en diverses administracions perquè la interoperabilitat –malgrat que Âestà reconeguda a les normes jurÃdiques– no està del tot garantida.
Aixà mateix, va denunciar que els formularis d’ús obligatori en la tramitació de determinades sol·licituds estan pensats especialment per facilitar més la gestió interna dels processos que no pas per simplificar la vida i l’exercici dels drets de les persones. En aquest sentit, va esgrimir que l’ús d’un llenguatge que no sigui prou clar –“certes informacions que m’arriben de l’ Administració ni tan sols jo les entencâ€, va argüir– o el fet de no donar prou informació a la població també té afectacions en l’eficà cia d’una polÃtica pública. “Cal que l’ Administració sigui més eficaç, empà tica i amable. Li costa moltÃssim de ser més humana i atemptaâ€, va afirmar.
D’altra banda, va esgrimir que l’ Administració no actua amb la mà xima eficà cia quan segmenta la intervenció per tractar situacions de vulnerabilitat que sovint són complexes i necessiten ser tractades des de diversos fronts. Des d’aquest punt de vista, seria imprescindible –va apuntar– integrar la gestió de la renda garantida de ciutadania ( RGC) –principal motiu de queixa a l’apartat de serveis socials– i l’ingrés mÃnim vital, i fer-les compatibles amb altres ajuts, com ara els de l’habitatge. “Una solució potser seria implantar una finestreta única. Hi ha persones que no saben que rebre una ajuda pot ser incompatible per accedir a una segona ajudaâ€, va puntualitzar.
També va qualificar l’ Administració d’obsoleta a l’hora de fer recursos que sovint no són els més adequats per aconseguir els objectius que persegueix. N’és un exemple el sistema de proÂtecció de la infà ncia, que encara presenta una preponderà ncia de la institucionalització dels nens i els adolescents.
El model d’atenció a la gent gran –“que és el col·lectiu que es queixa menysâ€, va subratllar la SÃndica– tampoc no respon a les tendències europees. Mentre que les dades assenyalen que la gent gran prefereix viure a casa o en un habitatge accessible en cas de dependència, aquà s’ha apostat per augmentar les places residencials (2,6%), quan el que s’hauria de potenciar és una atenció domicilià ria integral, i disposar d’una xarxa de serveis de suport i ajuda coordinats i interconnectats. “La gent gran que encara disposa de certa autonomia vol envellir al seu domiciliâ€, va precisar.
Tampoc no hi ha cap model
–va remarcar la SÃndica– d’acollida i inclusió del fet migratori.
L’informe –que Giménez-Salinas va lliurar dilluns al president del Parlament, Josep Rull– també destaca que hi ha un consens global sobre l’infrafinançament que pateix el sistema educatiu.