bet365ÅâÂÊ

“La ineficàcia de l’Administració frena el progrés social de Catalunyaâ€

Informe anual del 2024 del Síndic de Greuges

La Síndica qualifica el servei públic de lent, complicat, massa burocràtic i obsolet

Tarragona Hospital Joan XXIII, sala de urgencias.

Imatge d’arxiu de la cua per accedir al servei d’urgències de l’hospitalJoanXXIII de Tarragona

Xavi Jurio

L’ Administració és lenta, complicada, excessivament burocràtica i obsoleta en alguns casos. Aquestes són les principals ­conclusions de l’informe anual del 2024 del Síndic de Greuges, presentat ahir en societat, que la institució ha elaborat a partir de les queixes que ha rebut de la ciutadania. Respecte al 2023, la xifra ha augmentat, ja que ha passat de 10.276 a 11.214, i s’acosta, tot i que es manté una mica per sota, a les que es van registrar el 2020 i el 2021 (11.317 i 11.932), anys en què en van rebre un nombre més elevat. “La ineficàcia de l’ Administració frena el progrés social de Catalunyaâ€, va sentenciar la Síndica, Esther Giménez-Salinas.

En primer lloc, va qualificar l’ Administració de lenta, un qualificatiu que queda explícit, a parer seu, a l’àrea en què reben més queixes (43%), polítiques socials (que inclou educació, habitatge, igualtat i no-discriminació, infantesa i adolescència, migracions, sanitat, serveis socials i relacions laborals i pensions). La sindicatura entén que es triga massa temps a respondre a les necessitats dels ciutadans, i posa com a exemple les llistes d’espera per accedir a alguns serveis i prestacions que es van incrementar el 2024 i que suposen el 20% de les queixes i les actuacions d’ofici.

“La gent gran que encara disposa de certa autonomia vol envellir al seu domiciliâ€

Sense anar gaire lluny, en l’àmbit de la sanitat, l’octubre del 2024 i segons l’informe, hi havia un 9% més de pacients en llista d’espera per a intervencions quirúrgiques, i un 18% més per accedir a proves diagnòstiques o consultes externes.

Les llistes d’espera per accedir a les residències per a gent gran i amb discapacitat també han augmentat (un 7% i un 6,4%, respectivament): el temps d’espera per accedir a les residències de gent gran és d’1,2 anys, i per als serveis residencials per a persones amb discapacitat, de sis anys.

En habitatge, el temps mitjà d’adjudicació d’un habitatge social és de gairebé un any i mig. I en ajuts per a la dependència, malgrat que ha millorat, el temps d’espera encara és de nou mesos.

En segon lloc, la Síndica va qualificar l’ Administració de complicada i excessivament burocràtica, cosa que fa que també sigui ineficaç. “És com una gimcana burocràticaâ€, va subratllar. La gran quantitat de tràmits –va defensar– que s’exigeixen per aconseguir un servei acaben comportant que els ciutadans, per exemple, hagin de lliurar la mateixa documentació en diverses administracions perquè la interoperabilitat –malgrat que ­està reconeguda a les normes jurídiques– no està del tot garantida.

Així mateix, va denunciar que els formularis d’ús obligatori en la tramitació de determinades sol·licituds estan pensats especialment per facilitar més la gestió interna dels processos que no pas per simplificar la vida i l’exercici dels drets de les persones. En aquest sentit, va esgrimir que l’ús d’un llenguatge que no sigui prou clar –“certes informacions que m’arriben de l’ Administració ni tan sols jo les entencâ€, va argüir– o el fet de no donar prou informació a la població també té afectacions en l’eficàcia d’una política pública. “Cal que l’ Administració sigui més eficaç, empàtica i amable. Li costa moltíssim de ser més humana i atemptaâ€, va afirmar.

D’altra banda, va esgrimir que l’ Administració no actua amb la màxima eficàcia quan segmenta la intervenció per tractar situacions de vulnerabilitat que sovint són complexes i necessiten ser tractades des de diversos fronts. Des d’aquest punt de vista, seria imprescindible –va apuntar– integrar la gestió de la renda garantida de ciutadania ( RGC) –principal motiu de queixa a l’apartat de serveis socials– i l’ingrés mínim vital, i fer-les compatibles amb altres ajuts, com ara els de l’habitatge. “Una solució potser seria implantar una finestreta única. Hi ha persones que no saben que rebre una ajuda pot ser incompatible per accedir a una segona ajudaâ€, va puntualitzar.

També va qualificar l’ Administració d’obsoleta a l’hora de fer recursos que sovint no són els més adequats per aconseguir els objectius que persegueix. N’és un exemple el sistema de pro­tecció de la infància, que encara presenta una preponderància de la institucionalització dels nens i els adolescents.

El model d’atenció a la gent gran –“que és el col·lectiu que es queixa menysâ€, va subratllar la Síndica– tampoc no respon a les tendències europees. Mentre que les dades assenyalen que la gent gran prefereix viure a casa o en un habitatge accessible en cas de dependència, aquí s’ha apostat per augmentar les places residencials (2,6%), quan el que s’hauria de potenciar és una atenció domiciliària integral, i disposar d’una xarxa de serveis de suport i ajuda coordinats i interconnectats. “La gent gran que encara disposa de certa autonomia vol envellir al seu domiciliâ€, va precisar.

Tampoc no hi ha cap model
–va remarcar la Síndica– d’acollida i inclusió del fet migratori.

L’informe –que Giménez-Salinas va lliurar dilluns al president del Parlament, Josep Rull– també destaca que hi ha un consens global sobre l’infrafinançament que pateix el sistema educatiu.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...