Pocs dies despr茅s de les elec颅cions alemanyes, els dos grans partits 鈥揷onservador i socialista鈥� van arribar a un principi d鈥檃cord per formar un govern de coalici贸. Una cosa aix铆, tan l貌gica i necess脿ria, 茅s impossible a Espanya. Tots en sabem la causa i que aquesta no t茅 remei. Per tant, avui no es pot esperar gaireb茅 cap acord dels nostres grans partits, ni dels seus dirigents. Espanya es troba en una situaci贸 l铆mit, i no t茅 un l铆der amb autoritat moral i prestigi en qui confiar i seguir. En canvi, altres pa茂sos han passat per situa颅cions molt pitjors i es van salvar perqu猫 s铆 que va sorgir aquest l铆der.
Londres, maig del 1940. El dia 10, Churchill 茅s nomenat primer ministre. Entre els dies 24 i 28, el Gabinet de Guerra presidit per ell va debatre si Anglaterra nego颅ciava amb Hitler o continuava lluitant sola, despr茅s d鈥檋aver-se rendit Fran莽a i amb l鈥檈x猫rcit angl猫s atrapat a Dunkerque. A l鈥檃cta del dia 28, es recull l鈥檈nfrontament entre Churchill i Halifax, secretari del Foreign Office, partidari de negociar. Un dels seus par脿grafs diu aix铆: 鈥淓l primer ministre va afirmar que quan una naci贸 cau lluitant, es torna a aixecar, per貌 quan es rendeix covardament, est脿 acabada鈥�. Halifax ced铆, el Gabinet de Guerra decid铆 continuar lluitant i Churchill va considerar que una petici贸 (d鈥檃jut) als Estats Units en aquell moment seria prematura. Cal destacar que, segons John Lukacs, 鈥淗alifax no era un derrotista ni un intrigant. Era un expert observador (鈥�). I era un home molt angl猫s, en el sentit que adaptava la ment a les circumst脿ncies en lloc d鈥檃daptar les circumst脿ncies a les seves idees鈥�.
El dirigent conservador alemany, Friedrich Merz, i la socialdem貌crata Saskia Esken, en sortir d'una reuni贸 a principis de mes听
Fran莽a s鈥檈nfons脿 el 1940. Va ser L鈥櫭﹖range d茅faite , que don脿 t铆tol a l鈥櫭簂tim llibre de Marc Bloch, i fou La agon铆a de Francia, les raons de la qual va explicar Manuel Chaves Nogales. A la investidura (el 12 de ju颅liol, a Vichy) del general P茅tain com a cap d鈥橢stat, la mateixa Cambra de Diputats elegida el 1936, que havia aprovat les reformes del Front Popular, don脿 suport a la concessi贸 de plens poders a l鈥檋eroi de Verdun per 569 vots contra 80. Dels 152 diputats socialistes presents, 83 votaren per 颅P茅tain.
Ali猫 a aquest enfonsament, un general de brigada poc conegut 鈥揅harles de Gaulle鈥� aixec脿 l鈥檈stendard de la Fran莽a Lliure. De Gaulle vol脿 de Bordeus a Londres en un avi贸 brit脿nic i, el 18 de juny, va fer una crida a la resist猫ncia del poble franc猫s davant els micr貌fons de la BBC . La seva postura va ser decisiva com a contrap猫s de la rendici贸-col路laboraci贸 del gruix de l鈥檈x猫rcit i dels funcionaris civils francesos. De Gaulle va salvar Fran莽a del deshonor. I Churchill don脿 suport a De Gaulle, malgrat el diferent temperament dels dos grans patriotes.
Fa falta alg煤 dotat d鈥檃utoritat moral, en qui els ciutadans espanyols poguessin confiar
Un cas totalment contrari 茅s el que narra Sebastian Haffner al seu llibre Alemania: Jekyll y Hyde, en dir que, a l鈥橝lemanya nazi, hi havia 鈥渆ntre quinze i vint milions d鈥檃lemanys deslleials鈥� a Hitler, que hau颅rien pogut ser 鈥渆ls aliats potencials d鈥橝nglaterra i Fran莽a鈥�. I, sent aix铆 les coses, es pregunta per qu猫 aquests alemanys van guardar silenci?, per qu猫 no se鈥檒s va veure enlloc?, per qu猫 no van impedir que tot pass茅s contra la seva voluntat, per貌 en nom seu?, on eren els actes de sabotatge? La passivitat d鈥檃quests alemanys deslleials s鈥檈xplica, segons Haffner, pel poder extrem del r猫gim nazi, per la mentalitat antirevolucion脿ria dels alemanys i, sobretot, per l鈥檃bs猫ncia d鈥檜n l铆der que encap莽al茅s la resist猫ncia.
Lee tambi茅nNosaltres, els europeus
Seria decisiu per a Espanya, at猫s el seu bloqueig actual, que sorg铆s el l铆der que cal. Alg煤 dotat d鈥檃utoritat moral, en qui els ciutadans poguessin confiar per la defensa clara de l鈥檌nter猫s general d鈥橢spanya. Estigui o no afiliat a un partit, sigui home o dona, conservador o progressista. Alg煤 de tarann脿 integrador, que no divideixi ni enverini, que respecti la Constituci贸, que no colonitzi les institucions i tingui la llei com a marc, la pol铆tica com a tasca i la paraula com a instrument. Alg煤, en suma, en qui es pugui confiar. No 茅s demanar tant! Per貌, i si aquest l铆der no sorg铆s, que 茅s el m茅s probable? Doncs llavors, impot猫ncia i aldarull. Final de trajecte.