bet365����

Fa uns dies, l’alcalde Jaume Collboni suplicava “comprensió” als barcelonins en un moment en què la ciutat torna a ser escenari d’un gran nombre d’obres que examinen diàriament la paciència dels residents i dels milers de persones que entren i surten cada dia de la capital catalana. Els treballs de l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i el tancament del túnel de la Rovira en sentit descendent han alimentat la percepció que cada vegada resulta més difícil moure’s per la ciutat, sobretot si els desplaçaments es duen a terme en vehicles privats, agradi o no poc menys que condemnats a l’extinció a les grans ciutats en un futur no gaire llunyà.

La situació que viu la xarxa de Rodalies, sense solucions a la vista a curt ni a mitjà termini, aporta a més un plus de malestar a aquesta falta de fluïdesa. El mateix passa amb els accidents a les vies d’accés a Barcelona i sobretot a les rondes que gairebé cada dia provoquen grans embussos i pèrdues de temps. I si els responsables polítics del mal funcionament del sistema ferroviari atribueixen tots els mals a les 200 obres en curs, també a Barcelona són unes 200 actuacions simultànies les que afecten la via pública, en general, i la mobilitat urbana, en particular.

Aquesta xifra de 200 obres,
assenyalen fonts de l’Ajuntament, va variant en funció de l’inici d’unes i de l’acabament d’altres, però es manté bastant constant des de fa anys, amb un pic de
260 actuacions coincidents el maig del 2023, curiosament amb el moment de les últimes eleccions municipals.

Són necessàries tantes obres alhora? La resposta afirmativa de la primera tinenta d’alcaldia i responsable d’ Urbanisme, Laia Bonet, és taxativa. Segons ella, hi ha quatre raons que ho expliquen gairebé tot: la promoció del transport públic i l’increment de l’oferta; la seguretat de les infraestructures del transport; la millora de l’espai públic, i l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic.

En aquest moment, sobre el mapa de Barcelona es dibuixen unes actuacions amb una afectació molt important i de molt llarga durada, les vinculades amb
l’L8 dels FGC. Laia Bonet insisteix que en aquest cas –es tracta d’unes obres promogudes per
la Generalitat– el paper de l’Ajuntament no pot ser cap altre que
el d’“acompanyar”, facilitar
itineraris alternatius i vigilar perquè es compleixin els calendaris
establerts.

Pel que fa a l’altra obra de fort impacte, aquesta sí de competència municipal, la posada al dia del túnel de la Rovira, la intervenció es justifica per la necessitat imperiosa de dotar de més seguretat una infraestructura que el 2027 farà 40 anys. La manera d’executar aquesta obra va ser objecte d’un intens debat previ tenint en compte factors de seguretat viària, congestió de les vies urbanes i seguretat a l’interior del túnel. Es van descartar opcions com habilitar el doble sentit al tub descendent, permetre el pas alternatiu o mantenir un carril de circulació al túnel descendent. Finalment, es va optar per la senyalització d’itineraris alternatius i desviacions i la generació de nous carrils de circulació a l’avinguda Estatut i els carrers Tajo i Lisboa, i es va replantejar la programació semafòrica en 22 cruïlles.

La del túnel de la Rovira, sumada a la continuïtat de la cobertura de la ronda de Dalt i un pas més en la reforma de l’avinguda Meridiana, són les tres principals obres d’aquest mandat planificades, finançades i executades per l’Ajuntament de Barcelona. En un segon pla apareix la transformació d’un altre tram de Balmes, entre General Mitre i la plaça Molina, que dona continuïtat a la reforma per etapes del corredor que uneix Collserola amb Ciutat Vella, que ha incumbit fins ara quatre alcaldes (Jordi Hereu, Xavier Trias, Ada Colau i Jaume Collboni).

La número dos de l’Ajuntament asseguera que una altra de les prioritats del govern municipal és limitar en la mesura possible la durada de les obres. És el que s’ha fet en la reforma de la Rambla, que ha retallat el termini d’execució de sis a tres anys. La reurbanització del passeig serà una realitat a finals del mandat 2023-2027. Molt abans, al juny, és previst el lliurament definitiu d’una altra reforma d’una artèria principal de Ciutat Vella, la Via Laietana, una obra que ha resultat especialment complicada per la proximitat respecte a la superfície de les voltes del túnel del metro que circula pel subsol d’aquest carrer.

El juny és també el mes marcat per a l’acabament de les obres de la ronda Sant Antoni. I molt aviat l’Ajuntament anunciarà la data d’acabament, amb tota seguretat aquest any, de la reurbanització de la plaça-parc de les Glòries, si bé en aquest cas l’impacte en la mobilitat en superfície ja va quedar molt limitat amb l’obertura del túnel viari.

De la mateixa manera que alguns projectes de llarg recorregut enfilen la recta final de les obres, d’altres han iniciat el compte enrere per al seu enlairament. Entre aquests darrers, destaca el de
la transformació a partir de l’abril d’un altre tram de l’antiga autopista de la Meridiana, el
que va de Felip II a Fabra i Puig. És molt probable que els canvis en aquest sector tinguin una incidència una mica superior a la que van tenir els que es van dur a terme en fases anteriors, ja que la part de la Meridiana on s’intervindrà ara és la que absorbeix, entre d’altres, el trànsit de sortida del carrer València.

La pressió de les obres a què estan sotmeses algunes zones de Barcelona és una de les raons que han portat l’alcalde Collboni a posar fre, per a disgust dels seus antics socis de BComú, en un altre projecte de gran impacte en superfície, el de la prolongació del tramvia per la Diagonal. Cap a finals del 2027, passades les pròximes eleccions, el govern Collboni confia a haver acabat la reurbanització del tram de l’avinguda comprès entre Verdaguer i el Cinc d’Oros (la trobada entre passeig de Gràcia i la Diagonal) i l’ampliació del col·lector fins a la Via Augusta. Quedarà per més endavant l’obra civil del tramvia i, més enllà, la connexió definitiva entre el Trambesòs i el Trambaix a la plaça Francesc Macià. La del col·lector d’aigües pluvials és una d’aquelles obres que amb prou feines es veuen però que tenen una enorme transcendència per a la ciutat, sobretot en una època d’adaptació als efectes del canvi climàtic. Una vegada acabat, podrà engolir l’equivalent a la meitat del cabal del riu Ebre a l’altura de Tortosa. La unió del Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal no es pot efectuar si abans no es fa l’obra del col·lector. Una vegada implantada la infraestructura tramviària, ja no seria possible intervenir en el clavegueram.

Barcelona afronta a més moltes altres obres que no tenen tanta afectació en la mobilitat, però sí que són de llarga durada. Per exemple, les d’accessibilitat a les estacions de metro. En marxa o en previsió, s’apunten les de Clot, Ciutadella, Passeig de Gràcia, Verdaguer i La Pau. En l’actualitat, Barcelona ja té adaptades el 94% de les seves estacions de metro, molt per sobre de ciutats com Madrid (entorn del 70%) o París (40%).