bet365

Abel Azcona coneix la mare que el va abandonar

Performance

La trobada té lloc avui al Círculo de Bellas Artes de Madrid en el transcurs d’una performance

Abel Azcona

Abel Azconaes retroba amb la seva mare biològica el dia que fa 37 anys

Cintia Sarría

L’artista Abel Azcona treballa sobre el que li fa mal i sap el que és temptar el risc fins a límits insuportables. S’ha estirat despullat en un llit perquè la gent disposés al seu antull del seu cos drogat de ketamina, ha entregat una pistola als visitants d’un museu perquè li disparessin, s’ha estat nou dies amb les nou nits corresponents en un contenidor d’escombraries... Però per primera vegada diu que està superat. “Em sento còmode a les zones d’hostilitat. Per mi és fàcil fer una acció en què la gent s’enfadi amb mi, faci servir el meu cos o em faci mal, perquè al final això és el reflex de la meva pròpia existència, de la meva pròpia
vida. He après a relacionar-me així, em resulta més còmode
que algú em cridi que no pas que m’abraci. Ara això és diferent,
no va de violència, sinó de tendresa”.

Aquesta tarda, 37 anys després que l’artista fos abandonat per la seva mare, una jove prostituta de 18 anys addicta a l’heroïna, mare i fill es trobaran per primera vegada a la sala de columnes del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Isabel Gómez, a qui van violar i van prostituir amb 14 anys i avui és seropositiva i viu en un pis de Càritas de Màlaga, va reaparèixer en la seva vida l’octubre del 2023, però encara no es coneixen. Tots dos han anat caminant l’un cap a l’altre en el marc d’una obra processual en què, com a pas previ a la trobada final, la mare va parlar dels seus orígens i va explicar la seva història al Centre d’ Art Contemporani de Màlaga. “He sentit molta ràbia envers ella per l’abandonament, tot i que d’alguna manera sempre he entès com un acte d’amor que volgués avortar. Però la ràbia continuava allà. Aquest any i mig en què he pogut conèixer la seva vida, m’ha fet veure-la no com la mare que em va abandonar, sinó com la que va tornar a buscar-me. I se n’ha anat la ràbia”.

L’aparició de la mare “obre un futur que possibilita una cosa diferent del desig de mort”

La performance, coorganitzada pel Ministeri d’Infància i Joventut, es titula Madre e hijo “i no mare i artista , perquè les nostres vides s’assemblen molt. La seva és com l’avantsala de la que vaig viure jo després. Junts pujarem a una peanya blanca agafats de la mà. Ella no està en qualitat d’ abandonadora, sinó com a víctima, igual que jo, perquè aquí cap dels dos no és botxí. No sé el que passarà, però provaré d’explicar el que sento i després estic segur que ploraré”.

Les entrades no han estat en cap moment a la venda, sinó que calia sol·licitar-les per mitjà d’un missatge que inclogués una explicació sobre la motivació per assistir-hi. L’expectació és enorme i fa molt que es van esgotar. “El públic ens acompanya en aquesta trobada, perquè d’alguna manera representa tota la societat i s’ha de corresponsabilitzar de cuidar gent com nosaltres. I alhora, reconec que hi ha una mica de revenja, de ‘ja que em vau obligar a néixer, ara us heu de fer càrrec d’aquell dolor que em sosté a la peanya al costat de la meva mare’”. Azcona, que compta per a la seva acció amb Semiramis Gonzaléz com a comissària, sap que en una performance hi ha un factor incontrolable i demana al públic que tinguin amb la seva mare un tracte amorós, que no li cridin ni li retreguin res.

És el que li va passar quan el 2021 va fer una experiència semblant amb Manuel Lebrijo, l’exparella de la seva mare biològica, un home alcohòlic i addicte a les drogues, que va convèncer perquè fessin junts un viatge al passat. Lebrijo i la seva xicota havien segrestat Azcona, que va néixer afligit d’alcoholisme fetal i síndrome d’abstinència, i amb tres anys “em deixaven en un bar, que era com una escola bressol de l’horror, perquè abusessin de mi”, explica. “Sense l’art estaria mort”, deixa anar de sobte l’artista. “Els intents de suïcidi haurien funcionat, n’estic convençut”. “El meu gran problema en la vida –argumenta– ha estat la falta de relat, l’absència de testimonis que poguessin explicar el que em deia el cos, perquè el meu cos parlava, i gràcies a l’art ho he aconseguit. Ha parlat la meva mare, ha parlat el meu pare no pare, ha parlat la meva germana... No diré que la meva identitat és molt millor, perquè la història és horrible, però almenys és la que és”.

Azcona, que en una espècie de “ ja que vosaltres m’heu obligat a néixer, jo decideixo quan em moro”, havia posat data a la seva desaparició com un “autoregal o un tancament de molts dies de dolor” en una performance que tindria lloc el 2028, diu ara que l’aparició de la mare “obre un futur que possibilita alguna cosa diferent del desig de mort”. “Creia que la meva mare biològica estava morta i jo havia començat a tancar la història. Però la seva aparició ho canvia tot. No sé què pot passar a partir d’ara. Estic molt nerviós. Per a mi és molt més dolorós això que no pas estirar-me en un llit i que abusin sexualment de mi 120 persones, com ja va passar el 2012, que era una altra manera de donar la mà a la meva mare d’una manera metafòrica”.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...