Al final de l鈥檈xposici贸 Temps incerts. Alemanya entre guerres , que avui obre les portes al CaixaForum, un aiguafort de Goya sembla que vol advertir-nos sobre els perills de l鈥檃scens actual dels feixismes. Un home recolza el cap sobre un escriptori, com si no pogu茅s o no volgu茅s comprendre el m贸n. Al voltant de la seva figura rendida, sobrevolen criatures monstruoses d鈥檜lls negres com la nit. Al lateral de l鈥檈scriptori hi ha una inscripci贸: 鈥淓l son de la ra贸 produeix monstres鈥�. 鈥淓n temps incerts, en temps d鈥檜na gran llibertat i creativitat cultural, es desperten els monstres. Aquesta 茅s la gran lli莽贸 hist貌rica de la Rep煤blica de Weimar, una 猫poca molt semblant a l鈥檃ctual, en qu猫 els monstres s鈥檈stan tornant a despertar鈥�, assenyala l鈥檃rquitecte i fil貌sof Pau Pedragosa, un dels comissaris d鈥檜na mostra que s鈥檈ndinsa amb voluntat did脿ctica en el cor d鈥檜na de les etapes m茅s convulses, i alhora brillants i creatives, del segle XX.
La Rep煤blica de Weimar, el per铆ode de parlamentarisme democr脿tic triat i instaurat pel poble alemany entre el 1918 i el 1933, va durar tot just 14 anys, per貌 va deixar una profunda empremta com a referent de canvi d鈥櫭╬oca. 鈥淓s passa del m贸n que l鈥檈scriptor Stefan Zweig anomena 鈥榚l m贸n d鈥檃hir鈥�, en qu猫 regnava la seguretat, l鈥檈stabilitat, les certeses i la ra贸, al m贸n d鈥檃vui, hereu del que sorgir脿 despr茅s de la Segona Guerra Mundial, marcat per la incertesa i la inestabilitat鈥�, apunta Pedragosa, que fa circular el relat a trav茅s d鈥檜n muntatge de car脿cter eminentment escenogr脿fic.
La mostra adverteix del perill de l鈥檃scens feixista en temps incerts com els actuals
L鈥檈xposici贸, fins al 20 de juliol, comen莽a amb la recreaci贸 d鈥檜n sal贸 burg猫s del segle XIX, possiblement el dels Buddenbrook, en una refer猫ncia a la novel路la de Thomas Mann. Sona el Danubi blau , de Strauss. Res no sembla que hagi de canviar, fins que La consagraci贸 de la primavera , de Stravinski, amb el seu car脿cter rupturista, anticipa els nuvolots que s鈥檃costaven: les trinxeres de la I Guerra Mundial, amb els seus 10 milions de soldats morts. D鈥檃quella Alemanya col路lapsada, derrotada, i d鈥檜n optimista impuls de regeneraci贸 nacional i democr脿tic basat en la ra贸 i la igualtat (per primera vegada van poder votar les dones) va n茅ixer la Rep煤blica de Weimar, que va acabar el 1933 en les tenebres del nazisme. 鈥淓n la foguera de la barb脿rie, de l鈥� Holocaust i d鈥檜na nova guerra鈥�, afegeix Pedragosa.
Temps incerts. Alemanya entre guerres mostra com els cossos mutilats dels soldats (el 19% de la poblaci贸 masculina va morir o va resultar ferida) conviuen amb els nous ideals de bellesa i la por de la p猫rdua amb aquella mare que protegeix els seus fills en una abra莽ada de K盲the Kollwitz. El cinema reflecteix el naixement de la nova societat en obres mestres com 惭别迟谤貌辫辞濒颈蝉 (1927), de Fritz Lang, en la qual es constata la dissoluci贸 de l鈥檌ndividu en la massa per seguir un l铆der; o El gabinet del doctor Caligari (1920), de Robert Wiene, sobre l鈥檌ndividu sense voluntat en la nova societat. Tamb茅 hi ha exemples del colossal projecte enciclop猫dic a qu猫 August Sander (1876-1964) va consagrar pr脿cticament tota la seva vida: documentar la societat alemanya del seu temps a trav茅s dels retrats d鈥檋omes i dones de totes les classes socials, del policia al proletari, del carboner al burg猫s. Entre ells hi figura el de l鈥檃rtista danesa Lili Elbe, el primer cas registrat de reassignaci贸 de sexe de la hist貌ria.
La mostra avan莽a per un per铆ode febril i fascinant, en qu猫 la creativitat cultural i la innovaci贸 t猫cnica es van donar la m脿 a trav茅s d鈥檜n centenar d鈥檕bres, entre les quals destaca la s猫rie de litografies del pintor expressionista Georg Grosz titulada Els bandits , del 1922, una aquarel路la de Kandinski arribada del Thyssen de Madrid, peces de Paul Klee, Rudolf Schlichter o diversos objectes de l鈥� Escola de la Bauhaus, on encara es respira la sensaci贸 d鈥檃legria. El somni de l鈥檋edonisme, la toler脿ncia, l鈥檈xperimentaci贸 i la creativitat, aigualit en crisis econ貌miques (hiperinflaci贸 i crac del 29), revoltes, conflictes so颅cials i saquejos, va arribar a la fi la nit del 10 de maig del 1933 a Berl铆n, amb la fantasmal crema d鈥檜ns 40.000 llibres llan莽ats a la fo颅guera per joves seguidors del Partit Nazi.
