Caravaggio va obrir un nou cam铆 al marge de l鈥檈st猫tica renaixentista. Considerat l鈥檕rigen de la modernitat en la pintura europea, avui 茅s el m茅s estudiat dels 鈥渕estres antics鈥�. Les seves teles ens recorden que som pell, v铆sceres, ossos. Va pintar mat猫ria viva: cossos que tremolen, suen i sagnen. En ell no hi ha al路legoria ni consol: nom茅s l鈥檋um脿 travessat. He visitat Roma per veure els Caravaggios exposats fins al 6 de juliol al palau Barberini i ha valgut la pena.
听听
Qu猫 el fa 煤nic encara? No nom茅s l鈥櫭簊 dram脿tic del clarobscur ni la decisi贸 de pintar escenes sagrades amb models del carrer. Caravaggio no representa: convoca. No il路lustra la realitat, la fa trepidar. Les seves figures no posen: cremen. Naturalisme extrem, per貌 tamb茅 el misteri que habita la carn. Com si cada rostre amagu茅s un enigma. Els seus quadres s贸n recordatoris que l鈥檃ut猫ntica bellesa no adorm. Didi-Huberman va escriure que 鈥渦na imatge que no fereix no serveix per pensar鈥�, i Caravaggio pensava pintant, amb una viol猫ncia que trasbalsa les nostres mirades anestesiades.
Caravaggio va pintar a la Medusa com un escut, Cixous li va donar veu i preguntes
Despr茅s vaig passejar fins a Campo de鈥� Fiori. All脿, el 1600, van cremar el seu coetani Giordano Bruno per somiar un univers infinit i afirmar que D茅u habitava la mat猫ria del m贸n. Mentre aquest desafiava el dogma des del pensament, l鈥檃ltre ho feia des de la pintura: tots dos van transgredir el perm猫s. Abans que s鈥檈xtingissin les flames que van devorar Bruno, les tavernes es van omplir, i a les parades es va reprendre la venda d鈥檕lives i llimones, com llegim en un poema de Milosz. Rutina i barb脿rie. Caravaggio no va pintar aquella escena, per貌 la va entendre. La seva obra 茅s tamb茅 un cos enc猫s al mig del mercat.
Lee tambi茅nEl mal, mal explicat
I penso en H茅l猫ne Cixous, guardonada amb el premi Formentor de les Lletres, anunciat dilluns a Val猫ncia. La seva escriptura tampoc no se sotmet al dec貌rum ni al consol. Tots dos es van enfrontar a la Medusa: Caravaggio la va pintar com un escut, un cap tallat que encara mira; Cixous la va retornar al llenguatge: li va donar veu i preguntes a La risa de la medusa, llibre m铆tic del qual ara es compleixen cinquanta anys. En un m贸n saturat d鈥檌matges retocades, Caravaggio i Cixous ens retornen a la inquietud que desperta.