bet365

La cara B de la festa

辱Ծó

La pluja comença a rajar, majestuosa, com a càmera lenta, per la gran obertura zenital del Metropolitano. Ja havia plogut abans, a la tarda, però aquesta aigua d’ara anuncia el final de l’eliminatòria i rega amb èpica la victòria parcial, i sobretot la global, del Barça davant el sorrós Atlètic de Madrid. Després de la pinya de grup i la salutació als aficionats desplaçats, és el torn dels més especials. Amb els braços oberts, Ferran Torres va directe cap als primers seients de la graderia de darrere de la banqueta visitant i es fon en una abraçada amb més braços que ja l’esperen. El pare i la mare de Pedri també tenen abraçada de regal. I els amics de Lamine Yamal i els familiars de Gerard Martín i de Pau Cubarsí.

I, mentre sobre la gespa encara se celebra la classificació per a la final de Sevilla del dia 26, Iñaki Peña enfila camí de vestidors amb posat de certa indiferència. Que poc s’hauria pensat que, en la temporada en què el porter titular es lesiona de gravetat per pràcticament tot el curs, arribaria el mes d’abril i no pintaria absolu­tament res en el projecte de Hansi Flick. Ni tan sols en la Copa.

De fons, retrona l’altaveu no precisament compacte que carrega, feliç, Lamine Yamal

Un altre convidat de pedra, Ansu Fati. Després de la celebració més immediata al vestidor, surt amb un parell de companys més que no havien jugat a fer una suau sessió d’activació sobre l’ara ja assossegada gespa del Metropolitano. El silenci, però, el trenquen els crits dels seguidors blaugranes que ocupen la zona de l’afició visitant i són els últims a desallotjar. Coregen el nom d’Ansu Fati fins que ell, amb un somriure, alça els braços per saludar, agraït.

Als budells de l’estadi, mentrestant, els familiars dels jugadors de l’Atlètic de Madrid esperen pacients que els protagonistes de la nit acabin de comentar la jugada per pujar als cotxes i marxar. Una autèntica col·lecció del luxe sobre quatre rodes arrenglerats un al costat de l’altre. I, com un pop en un garatge, un Renault 9 blanc amb més de tres dècades d’història completa la flota automobilística. Aquest, però, està ben solitari. Els grups de conversa s’apilen al costat dels altres vehicles, alguns amb el motor ja en marxa impacients per sortir. En un d’aquests grups, Antoine Griezmann, amb els cabells encara molls mig recollits, intercanvia impressions amb Diego Godín. No semblen especialment ensopits ni moixos. Darrere seu, a través d’una finestra que dona accés a la zona noble de l’estadi, com si es tractés de l’altra cara d’una mateixa moneda, els representants institucionals del Barça, Joan Laporta, Enric Masip, Xavi Puig, Rafa Yuste i companyia, encara es regalen abraçades i cops a l’esquena eufòrics. De fons, retrona l’altaveu no precisament compacte que carrega, feliç, Lamine Yamal amb la despreocupació dels seus 17 anys. És oficialment l’encarregat de posar banda sonora de festa a les peripècies del seu equip aquesta temporada. Propera parada, Sevilla.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...