bet365

Consentiment sense càmeres

“Vam anar al seu pis a seguir la conversa. No volia que passés res i l’hi vaig dir abans de sortir del restaurant. Al seu pis em va prendre per la força. Jo cridava, ell va apujar el volum de la tele”.

“De festa al poble, em vaig embolicar amb un noi. Vam anar a un lloc més tranquil, li vaig dir que només volia petons i quatre tocaments. Ell em va empènyer, es va abaixar els pantalons i es va asseure a sobre meu dient-me que l’hi mengés”.

“Una nit ens van convidar al terrat del hostel i vaig acabar amb el noi de la recepció. Ens vam embolicar, em va portar a una habitació i em va penetrar analment per la força”.

undefined

Marta Pérez / Efe

Són testimonis anònims publicats a l’Instagram de Cristina Fallarás. Els porto aquí perquè expliquen molt bé el que alguns sembla que no entenen. Per què una noia entra amb un noi, Dani Alves en aquest cas, en un lloc tranquil? Perquè vol sexe amb ell. Sexe, no que ell la tiri a terra, la colpegi quan ella intenta fugir i la penetri per la força.

Es diu que el seu relat el contradiuen les càmeres. Però les càmeres només van gravar abans (quan ella ballava amb Alves, cosa que ha pesat molt perquè el TSJC anul·lés la condemna) i després (quan va sortir plorant, amb un atac d’angoixa i estrès posttraumàtic, cosa corroborada per cambrers, mossos, un psiquiatre...). Al lavabo no hi havia càmeres. No n’hi sol haver allà on es tanquen les parelles.

Sempre serà una paraula contra l’altra. Alves va canviar cinc vegades de versió, ella sempre va explicar exactament igual el que havia passat al lavabo. Per descomptat, cal respectar la presumpció d’innocència d’ell, però no se li ha d’atorgar a ella la de veracitat? No s’ha de tenir en compte tot el que sabem del context? Aquest que descriuen milers de testimonis de dones anònimes que no tenen res a guanyar. El que recullen els estudis sociològics: els delictes menys denunciats, a tot el món (8% del total, en el cas d’ Espanya), són els sexuals. Les víctimes callen per vergonya (25%) o per por de no ser cregudes (21%). “Els estàndards probatoris exigits per superar la presumpció d’innocència en els delictes sexuals són tan elevats”, assenyala la jurista Altamira Gonzalo –ella ho atribueix a la falta de formació de la judicatura en matèria d’igualtat–, “que dissuadeixen les víctimes de denunciar­”.

Lee también

Pla i el masclisme ‘normal’

Laura Freixas
Consentiment sense càmeres

Ens van prometre que amb la llei del només sí és sí, es posaria el consentiment al centre. Però no ens van dir com es podria demostrar si es posa en dubte la paraula de la víctima fins i tot quan és tan coherent i convincent com aquesta. Perquè la violència sexual sol passar en llocs on, per definició, no hi ha càmeres.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...