Tot Catalunya s鈥檈ncamina a tenir, per fi, un 煤nic sistema tarifari integrat de transport p煤blic. El proc茅s, que va comen莽ar en un ja lluny脿 2001 amb la creaci贸 dels primers t铆tols de la primera corona de Barcelona amb qu猫 es podia viatjar en diversos mitjans i operadors, com ara la popular i avui extinta T-10, es preveu que es culmini el 2025. Tot seguit, l鈥檃ny que ve, la T- Mobilitat, ara operativa a les sis zones de la capital i el seu entorn, s鈥檈stendr脿 a tot el territori catal脿. Quan aix貌 arribi, hauran passat 25 anys des que l鈥橝utoritat del Transport Metropolit脿 (ATM) va donar el tret de sortida a aquesta llarga hist貌ria.
Aquests s贸n els plans a dos anys vista del Departament de Territori, que es desplegaran a trav茅s de les quatre ATM (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida). Arribats a aquest punt, la tarifaci贸 per dist脿ncia recorreguda, una de les prestacions que permet la T- Mobilitat i que al seu dia es va anunciar com el mecanisme m茅s idoni perqu猫 els usuaris de transport p煤blic paguin el preu m茅s ajustat possible pels despla莽aments, segons els quil貌metres fets i sense els actuals salts de zones que perjudiquen moltes poblacions, s鈥檋a aparcat. No forma part dels objectius m茅s immediats. No s鈥檋a desestimat, per貌 s鈥檋a guardat en un calaix per un temps indeterminat.
La integraci贸 tarif脿ria inclour脿 tot Catalunya abans de final d鈥檃ny, i la T-Mobilitat, el que ve
La principal ra贸 d鈥檃quest fre 茅s el bitllet 煤nic amb tarifa plana que el Govern central va anun颅ciar al gener per substituir les bonificacions que s鈥檃pliquen des de fa dos anys i mig i que hauria de ser una realitat el 2026. La prio颅ritat de la Generalitat, l鈥檃dmi颅nistraci贸 amb majoria a les ATM, 茅s determinar com es configura aquest abonament i com s鈥檌ncorpora al sistema catal脿, que ja estar脿 totalment integrat l鈥檃ny que ve. En aquest escenari no tindria sentit desenvolupar, alhora, un complex mecanisme tarifari basat en la dist脿ncia recorreguda. Avui dia tampoc no se sap fins quan es mantindr脿 aquesta targeta estatal. Si desapareix, la tarifaci贸 per dist脿ncia recorreguda podria sortir del calaix.
Perqu猫 la integraci贸 tarif脿ria es completi abans que s鈥檃cabi el 2025, a l鈥橝TM de Barcelona s鈥檋i incorporaran les comarques del Bergued脿, el Solson猫s i el Ripoll猫s en una setena corona. La previsi贸 茅s que aix貌 es faci abans de l鈥檈stiu. Les condicions finals de la integraci贸 s鈥檃provaran a l鈥檃bril. Les comarques de l鈥� Ebre tamb茅 formaran part de l鈥橝TM de Tarragona abans de final d鈥檃ny amb un proc茅s semblant, com tamb茅 els municipis del Baix Empord脿 i els de la Selva Mar铆tima, que s鈥檈nglobaran a l鈥橝TM de Girona.
La T- Mobilitat s鈥檈stendr脿 a tot Catalunya el 2026 de manera progressiva, amb les tarifes pr貌pies de cada ATM, i, com s鈥檋a
dit, tamb茅 caldr脿 veure com incorpora el bitllet 煤nic que s鈥檋a prom猫s per a aquell any.
A m茅s de ser una targeta f铆sica amb xip o al m貌bil que es carrega amb els t铆tols de viatge que es desitgin, la T- Mobilitat 茅s, sobretot, una plataforma tecnol貌gica, amb el seu hardware 鈥搇es noves validadores, per exemple, que s鈥檋an d鈥檌nstal路lar a totes les estacions i els autobusos de Catalunya perqu猫 es puguin fer servir arreu del territori鈥� i software , que permet noves funcionalitats, com tamb茅 explotar les dades sobre el fun颅cionament, una informaci贸 煤til per ajustar l鈥檕ferta a la demanda, entre altres exemples. Del desenvolupament i la implementaci贸 se n鈥檕cupa SocMobilitat, societat participada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Indra, CaixaBank, Moventia,
Fujitsu, Sermetra i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ( FGC), que ha patit importants contratemps des que es va ad颅judicar el servei el 2014.
A difer猫ncia de moltes altres ciutats, a Barcelona no es pot
accedir de manera generalitzada al transport p煤blic directament amb targeta de cr猫dit. 脡s una q眉esti贸 criticada pels usuaris, especialment els espor脿dics i els visitants. La principal ra贸 茅s que amb la T- Mobilitat totes les dades queden en mans de l鈥橝TM, que 茅s un consorci p煤blic, i no es comparteixen amb els bancs ni els operadors dels suports de pagament.
TMB s铆 que permet pagar i entrar-hi amb targeta de cr猫dit amb unes m脿quines validadores pr貌pies i nom茅s per a bitllets senzills, d鈥檜n sol viatge. Estan instal路lades en tots els seus autobusos des del 2022, i tamb茅, des de l鈥檕ctubre, a les estacions de Sants i de Sagrada Fam铆lia del metro i puntualment en altres que presten servei a esdeveniments multitudinaris, com ara El Maresme-F貌rum. La previsi贸 d鈥檃questa companyia 茅s afegir-hi altres parades de gran aflu猫ncia, sobretot tur铆stica.
