bet365

“‘Aquest nen acabarà a la forca’, va dir el director de la meva escola”

Tinc 100 anys. Soc de Barcelona. Soc advocat, des del 1945. Estic casat, des del 1962. Tinc cinc fills, Constanza , Alejandro , Beatriz , Juan Ignacio i Álvaro (entre 61 i 52 anys), i onze nets. ʴDZíپ? Soc fidel a la humanitat de José Antonio . Creences? Soc unamunià i pascalià. (Foto: Àlex Garcia)

Juan Echevarría,advocat

ԲܲԾà?

“ Déu: augmenta la meva fe!”, pregava Unamuno.

ʲà?

“ Crist m’ha dit que no em buscaríeu si no m’haguéssiu ja trobat”, deia Pascal.

Els seus 100 anys són regal de Déu?

Regal de no fer esport, menjar poc, no beure alcohol i no pendon ejar. I els gens.

Va celebrar el centenari?

Vaig brindar en família: “Tracteu els altres com vulgueu ser tractats. I feu el bé: surt a compte”.

Surt a compte?

A la llarga, sempre!

Quin nen va ser vostè?

“Aquest nen acabarà a la forca”, li va dir sobre mi el director de la meva escola al meu pare. I jo tenia només sis anyets.

Un pedagog expeditiu.

El meu pare em va deixar a casa, on vaig aprendre a llegir la Bíblia.

I va arribar la Guerra Civil a Barcelona.

Sí, jo tenia onze anys. El pare es va amagar del caos d’aquells anys. Vaig veure morts pels carrers. Vaig passar por. I gana. I el 27 de gener del 1939... a la fi, l’alliberament!

Entraven els vencedors a Barcelona.

I es va acabar aquell malson de la meva infantesa. Un soldat em va veure cara de gana: em va donar el seu panet amb mantega salada, el dia més feliç de la meva vida! Jo sentia fam de pa... i fam d’ Espanya.

Fam d’... Espanya? Què és Espanya?

Una unitat de destí. Perquè no ha existit mai... però és una veritat metafísica! Igual com la gravetat: era una veritat abans que Newton la formulés en una llei.

Aquestes idees seves provenen de....

José Antonio. Un gran pensador humanista. Es va equivocar entrant en política. De José Antonio m’atreu la seva persona.

Podria resumir aquí les seves idees?

Respecte a la llibertat, la dignitat i la integritat de la persona. Ideals que vaig compartir amb el meu amic de joventut Manuel Sacristán: tots dos érem falangistes.

Sacristán seria un insigne marxista.

I el van empresonar per comunista. Llavors li vaig brindar la meva ajuda. I me la va rebutjar: va desconfiar, va témer que el delatés, així és el comunisme! I el 1985 el vaig plorar al seu funeral.

Què volia ser vostè en la vida?

Bisbe o general, de nen. Ministre o catedràtic, després. I en tot això vaig fracassar.

I què va fer?

Dirigir el col·legi major San Jorge, d’estudiants, i els vaig aconseguir llibres de franc als interns, també llibres prohibits...

Per exemple...

El capital de Karl Marx. Els demanava que cadascú llegís un llibre a l’any, i comentar-lo amb tots. Encara m’ho agraeixen...

Sé que també va ajudar vostè a fundar la Universitat Pompeu Fabra.

Jordi Pujol m’ho va demanar, coneixia la meva experiència. No vaig voler sou. I vaig ajudar l’ Institut Guttman a desenvolupar-lo i construir el seu exemplar edifici per tractar lesionats medul·lars.

I en la política, s’hi va ficar?

Vaig dirigir Correos el 1976. Un dia em va trucar la vídua de Carrero Blanco per demanar-me segells... i dir-me una cosa.

Me la diu, sisplau?

Sí. “Qui va matar el meu marit?”, va preguntar. “ETA”, vaig dir. “ETA va ser utilitzada, van instigar la seva mort Doña Carmen i Doña Luz!”. I això m’ho va repetir.

Tremend. Alguna confidència més?

La de Torcuato Fernández Miranda: “M’he equivocat amb Adolfo (Suárez)”, em va dir. Vaig tractar amb Fraga: boníssim per captar l’atenció... i mal seductor.

I em deia que va tractar Jordi Pujol.

En un dinar, ell i Marta Ferrusola em van implorar que mediés amb Fraga i Roca perquè s’enduguessin a Madrid –al Consell General del Poder Judicial– un jutge: Luis Pascual Estevill. “O ens ficarà a tots a la presó!”, em va ploriquejar la Marta...

Ostres... I què va fer vostè?

Li vaig trucar i Estevill em va citar al restaurantLa Punyalada: “Deixaré lliure Olabarría si em nomeneu assessor de Fecsa” (jo era a Fecsa), em va etzibar. Sortint d’allà, em vaig ficar en un portal i vaig plorar: sentia gran pena per mi, per tots...

Feia xantatge a empresaris catalans.

I els defensava l’advocat Juan Piqué Vidal, còmplice d’aquells xantatges.

Va ser vostè empresari, també..

A Nissan Motor Ibérica. Vaig portar camionetes a Cuba: hi vaig viure anys sumptuosos! Les reunions amb els meus executius les feia lluny d’arbres i clavegueres.

I això, per què?

Per burlar els espies de Fidel. Li vaig regalar una motorhome , hi passava dies a dins.

Amb què ens acomiadem, senyor Juan?

Amb versos. Jo estimo la poesia: “Queda’t amb la casa, el cavall i la pistola; jo m’emporto la paraula”. La paraula és Déu!

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...