Amb la visita del secretari de Defensa nord-americà, Pete Hegseth, els panamenys esperen aquesta setmana alguna pista sobre una qüestió existencial per a aquest petit país caribeny de 4,5 milions d’habitants: Donald Trump va de debò quan parla de recuperar el control del canal de Panamà?
El sempre voluble Hegseth, exmilitar i periodista de Fox News que sempre porta un mocador amb les barres i estrelles a la butxaca de l’americana, participa en la Conferència de Seguretat a Centreamèrica convocada pel Comando Sud, la divisió del Pentàgon responsable d’ Amèrica Llatina.
“Probablement ens donaran alguna pista del que faran”, diu Omar Jaén Suarez, veterà diplomàtic panameny i autor dels llibres de referència sobre l’accidentada història del canal. “Les declaracions de Trump no inspiren cap confiança perquè són totes falses”, afegia en una entrevista mantinguda a la seva residència del districte de Punta Pacífica, davant del Marriott que abans era la Trump Tower.
Aquí, des que Theodore Roosevelt va decidir donar suport als separatistes panamenys el 1903 i annexionar-se més de 1.400 quilòmetres quadrats de l’estret istme que connecta el Pacífic i l’ Atlàntic, la gent s’ha anat acostumant a les arbitrarietats dels presidents nord-americans.
No hi va haver avisos previs quan William Tatt va ordenar el 1912 l’expulsió de tots els panamenys que vivien a la zona del canal. Ningú no sabia res de la caòtica invasió ideada per George H.W. Bush el 1979 per expulsar de la presidència l’espia rebel de la CIA, Manuel Noriega, fins que els primers paracaigudistes van caure –i es van enfonsar– als fangars del Pacífic. Només dos anys abans, Jimmy Carter havia firmat la cessió del canal als panamenys una vegada transcorregut un període de 20 anys de transició.
Ara la incertesa es palpa en cada reunió a Ciutat de Panamà, enmig dels gratacels vulgars del centre financer, les seus colonials del Govern del recentment elegit president José Mulino, o la seu grisa de l’ autoritat del canal construïda pels nord-americans el 1914.
La venda dels dos ports panamenys està en suspens per pressions de Pequín
Segons va informar el canal NBC fa dues setmanes, Trump va donar ordres al Comando Sud per elaborar plans a fi de tornar el control del canal a Washington, parcialment o totalment. Aquests plans inclouen l’opció tova d’augmentar la col·laboració amb les forces de seguretat panamenyes, que són policials, ja que, en virtut dels acords amb els EUA, Panamà no té exèrcit. L’opció dura, segons l’NBC: prendre el control del canal mitjançant la força. “Tots ens preguntem el mateix”, reflexiona Jaén. “Quin avantatge podria treure els EUA de dur a terme un acte de força, de sang? Perdria tota la seva credibilitat internacional. I no en trauria cap avantatge”.
El suspens és més gran perquè tots els pretextos que Trump exposa a favor de la recuperació del canal són ficticis. Els “peatges desorbitats” no han provocat més problemes a les multinacionals que els han de pagar, com Maersk. La perillosa presència xinesa és una falòrnia. No hi ha ni un sol xinès en l’administració del canal, però sí que hi ha nord-americans. Dos dels sis ports de la zona— Balboa al Pacífic i Cristóbal a l’ Atlàntic— els gestiona CK Hutchison, una empresa amb seu a Hong Kong. Inicialment Hutchinson va tancar un acord de venda de 43 dels seus ports al fons especulatiu de Wall Street Blackrock. Finalment, la venda dels dos ports panamenys està en suspens per pressions de Pequín, que ha iniciat una investigació oficial sobre l’acord d’aquesta empresa.
Pel que fa a la queixa victimista que 35.000 nord-americans van perdre la vida durant la construcció del canal, la xifra real és de 350 d’entre gairebé 6.000 morts, la majoria al Tall Culebra, excavat en una muntanya que ara és destinació per a milers de turistes, molts nord-americans. “És crazy crazy ; venen a veure la zona quan el seu president la vol envair”, diu al mirador de la resclosa de Miraflores un turista negre procedent de les Barbados, país que sí que va proporcionar la majoria dels morts en la construcció del canal.
Igual com amb Grenlàndia, ni Trump ni el Comando Sud del Pentàgon no semblen entendre fins a quin punt el nou discurs d’agressió pot provocar una reacció violenta fins i tot a Panamà, on la majoria de ciutadans senten admiració pels nord-americans.
“Si prenen el canal per la força, jo no li auguro un futur pacífic”, assevera Aristides Royo Sánchez, president panameny els anys després de l’acord amb Carter. “Kissinger va aconsellar a Carter que lliurés el canal perquè, si no, hi hauria de desplegar una força militar permanent de 100.000 homes. Ara, ni amb això no n’hi hauria prou”, afegeix en una entrevista mantinguda a la Casa de la Llengua (castellana, no anglesa).
Mentre parla Royo Sánchez, una altra manifestació multitudinària es prepara al centre de la ciutat amb múltiples reivindicacions –pensions, contra la mineria, contra la inflació– i que ja inclou la defensa de la sobirania.
El secretari de Defensa dels EUA participa en la Conferència de Seguretat a Centreamèrica
De moment, l’única informació avançada sobre la conferència de Comando Sud assegura que “totes les activitats (...) es duran a terme amb el màxim respecte pel poble panameny” i que s’oferiran tres concerts gratuïts de jazz, pop i rock interpretats per la banda oficial dels marines .