Sexe, identitat i salut mental
Una de cada quatre noies d’entre 13 i 28 anys s’identifica com a no heterosexual, publicava fa uns dies aquest diari, citant un estudi de les universitats Pompeu Fabra (Barcelona) i de Toronto. Segons els investigadors, s’observa entre les joves una tendència creixent i molt més marcada que entre els seus coetanis masculins a definir-se fora de l’heterosexualitat. I igualment incideix més en elles en aquest aspecte la ideologia politicosocial d’esquerres, més oberta a la diversitat, i fugir de les etiquetes rígides.
Una manifestant el dia del 8-M
Fa uns mesos, bet365 va publicar també que trobar parella és cada vegada més difícil per a les espanyoles heterosexuals amb estudis superiors i conviccions feministes que busquen un home afí. Ho va estudiar la sociòloga Maike van Damme, del Centre d’Estudis Demogràfics de l’Autònoma de Barcelona. Sembla que a moltes joves els resulten més complexos que a les seves mares i àvies l’amor, la identitat sexual, les relacions de parella. Per què? I a quins canvis socials poden conduir aquestes tendències que s'observen?
Amolts joves no se’ls comprèn, ni se’ls accepta com diuen ser
Aquestes preocupacions vitals, en una mesura o una altra, amb algunes variacions, afecten així mateix els nois. Van Damme constatava que d’ells, tenien més problemes per aparellar-se amb noies els de menys nivell formatiu (i socioeconòmic) i idees més tradicionals. Segurament són els que se senten més desplaçats i amenaçats per una igualtat social més estesa de la dona. Els més proclius a creure’s els ideòlegs de la mascloesfera i de qui ara es parla més arran de la sèrie britànica Adolescence, que alerta del risc dels continguts misògins a internet.
A la nostra societat, tot es trasllada a les xarxes i es polaritza, la sexualitat dels joves no n’és una excepció. Les múltiples etiquetes d’identitat de gènere i orientació sexual, per exemple, s’han tornat un tema pantanós on és fàcil ferir sensibilitats. Shakespeare se’n fregaria les mans. I Freud! Què hi farem si som una espècie a la qual li agrada fer-se preguntes existencials, dotar les seves accions de sentit, complicar-se la vida, vaja.
El reenfocament pels joves de l’amor, el sexe, el gènere o les relacions no hauria d’agafar d’imprevist les generacions precedents, que porten a l’esquena l’alliberament de la dona, una revolució sexual, el moviment LGTB... Però la veritat és que a molts joves no se’ls comprèn, ni se’ls accepta com diuen ser. I més que debats, sembla que el que falten són recursos diversos per donar suport a aquests joves. No oblidem que des de la covid clamen pels seus problemes de salut mental i tots aquests aspectes hi són crucials.