bet365

Wall Street celebra amb pujades rècord el canvi de rumb en els aranzels

El nou ordre econòmic

El Nasdaq viu la millor jornada des de la gran crisi financera del 2008

Traders work on the floor of the New York Stock Exchange (NYSE) at the opening bell on April 9, 2025, in New York City. Wall Street stocks were mixed in early trading Wednesday as markets digested the latest tariff hike by the United States and retaliatory moves by China and the European Union. (Photo by TIMOTHY A. CLARY / AFP)

Un operador de Wall Street, en una de les jornades més esquizofrèniques dels últims temps

TIMOTHY A. CLARY / AFP

Una rebel·lió en plena regla. Sembla que han fet efecte en Donald Trump les fortes caigudes que ha viscut Wall Street, que han fos gairebé nou bilions de dòlars des del febrer, i sobretot l’encariment del rendiment del deute nord-americà, que va arribar ahir a superar el 4,5%, un màxim en set setmanes que va encendre la inquietud sobre el finançament dels EUA.

El president nord-americà, per si mateix erràtic, va dir als mercats gran part del que volien sentir: després de congelar la recàrrega tarifària durant 90 dies, va donar a entendre que per ell els aranzels són una eina de negociació. I que el veritable enemic a batre és la Xina, el país en què centrarà la seva batalla, amb drets de duana que pugen fins a un 125%.

Les borses europees havien acabat el dia en vermell, amb l’Ibex que va cedir un 2,22%. La sensació era que la guerra comercial s’havia convertit en un fenomen global. En menys de 12 hores, els EUA i la Xina havien elevat els seus respectius aranzels: Washington va imposar un 104% a Pequín i la Xina va respondre amb una magnitud semblant. Al seu torn, la UE havia anunciat tarifes del 25% sobre béns americans per valor de 21.000 milions.

Però el dia es va capgirar. Poc després de l’obertura de Wall Street, amb els ànims al mínim als parquets, Trump va dir que “és hora de comprar”. Poc més de tres hores després, en un gir inesperat dels esdeveniments, la seva marxa enrere parcial va disparar l’eufòria. Wall Street es va enlairar com un coet. El tecnològic Nasdaq va guanyar en pocs minuts més del 10%, en la millor sessió des de l’octubre del 2008, per tancar per sobre del 12%. El S&P 500, amb una pujada de més del 9,5%, va recuperar els guanys de l’últim any.

La Xina posseeix títols del Tresor dels EUA i qualsevol venda pot disparar el cost del deute

Bill Ackman, el financer de Wall Street que havia expressat dubtes sobre la política trumpista, va donar les gràcies al mandatari. Peter Schiff, gestor a Euro Pacific, ho va veure de manera oposada. “Em sembla que Trump s’ha rendit. Quan s’ha adonat que els EUA no tenien escapatòria, ha buscat una manera de salvar la cara”. Trump va dir que no faria marxa enrere amb els aranzels. I ara és el primer que canvia de rumb. Com invertiran als EUA les firmes estrangeres amb aquest caos?

Respecte a la Xina, l’enfrontament, en canvi, s’agreuja. Les seves recíproques barreres aranzelàries, més del 100%, s’acosten a nivells d’embargament. Cal entendre el context. Els últims vint anys hi ha hagut un pacte implícit entre els EUA i la Xina. El primer li comprava productes barats. El segon invertia en els seus bons. Washington tenia accés a béns a bon preu i tenia garantit el seu finançament. Però aquest acord s’ha trencat. Pequín ja és molt més que la fàbrica del món: és un rival dels EUA i Trump ha passat a l’atac.

El president s’entossudeix en la campanya de desinformació (assegura que la Xina és qui paga aranzels, quan el cost el paga l’importador nord-americà). Però la realitat és que l’enfrontament comercial entre els dos gegants només és una part del problema i ni tan sols és la més important: només afecta prop del 15% de les seves respectives importacions. El terreny monetari i creditici és el camp de batalla.

Pequín encara atresora una quantitat enorme de títols de deute dels EUA: uns 760.000 milions de dòlars. Però gradualment ha anat reduint aquesta cartera: se situa en el mínim en 15 anys. I al mercat es diu que la Xina hauria venut aquests dies bons per uns 50.000 milions. “L’augment del rendiment del bo del Tresor dels EUA descol·loca l’inversor”, admetia Roberto Scholtes, cap d’estratègia de Singular Bank.

Els analistes de Pimco dubten que hi hagi una marxa enrere de Trump sobre els aranzels

I a la Xina li queden més eines. Ja ha restringit el comerç de terres rares, algunes d’essencials per a la indústria de defensa nord-americana, i encara podria devaluar el iuan, per compensar els aranzels. Malgrat que aquesta estratègia podria posar en risc els seus dipòsits bancaris, no patiria un cost electoral (a diferència de Trump). La guerra continua sense pauses.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...