Una rebel路li贸 en plena regla. Sembla que han fet efecte en Donald Trump les fortes caigudes que ha viscut Wall Street, que han fos gaireb茅 nou bilions de d貌lars des del febrer, i sobretot l鈥檈ncariment del rendiment del deute nord-americ脿, que va arribar ahir a superar el 4,5%, un m脿xim en set setmanes que va encendre la inquietud sobre el finan莽ament dels EUA.
El president nord-americ脿, per si mateix err脿tic, va dir als mercats gran part del que volien sentir: despr茅s de congelar la rec脿rrega tarif脿ria durant 90 dies, va donar a entendre que per ell els aranzels s贸n una eina de negociaci贸. I que el veritable enemic a batre 茅s la Xina, el pa铆s en qu猫 centrar脿 la seva batalla, amb drets de duana que pugen fins a un 125%.
Les borses europees havien acabat el dia en vermell, amb l鈥橧bex que va cedir un 2,22%. La sensaci贸 era que la guerra comercial s鈥檋avia convertit en un fenomen global. En menys de 12 hores, els EUA i la Xina havien elevat els seus respectius aranzels: Washington va imposar un 104% a Pequ铆n i la Xina va respondre amb una magnitud semblant. Al seu torn, la UE havia anunciat tarifes del 25% sobre b茅ns americans per valor de 21.000 milions.
Per貌 el dia es va capgirar. Poc despr茅s de l鈥檕bertura de Wall Street, amb els 脿nims al m铆nim als parquets, Trump va dir que 鈥溍﹕ hora de comprar鈥�. Poc m茅s de tres hores despr茅s, en un gir inesperat dels esdeveniments, la seva marxa enrere parcial va disparar l鈥檈uf貌ria. Wall Street es va enlairar com un coet. El tecnol貌gic Nasdaq va guanyar en pocs minuts m茅s del 10%, en la millor sessi贸 des de l鈥檕ctubre del 2008, per tancar per sobre del 12%. El S&P 500, amb una pujada de m茅s del 9,5%, va recuperar els guanys de l鈥櫭簂tim any.
La Xina posseeix t铆tols del Tresor dels EUA i qualsevol venda pot disparar el cost del deute
Bill Ackman, el financer de Wall Street que havia expressat dubtes sobre la pol铆tica trumpista, va donar les gr脿cies al mandatari. Peter Schiff, gestor a Euro Pacific, ho va veure de manera oposada. 鈥淓m sembla que Trump s鈥檋a rendit. Quan s鈥檋a adonat que els EUA no tenien escapat貌ria, ha buscat una manera de salvar la cara鈥�. Trump va dir que no faria marxa enrere amb els aranzels. I ara 茅s el primer que canvia de rumb. Com invertiran als EUA les firmes estrangeres amb aquest caos?
Respecte a la Xina, l鈥檈nfrontament, en canvi, s鈥檃greuja. Les seves rec铆proques barreres aranzel脿ries, m茅s del 100%, s鈥檃costen a nivells d鈥檈mbargament. Cal entendre el context. Els 煤ltims vint anys hi ha hagut un pacte impl铆cit entre els EUA i la Xina. El primer li comprava productes barats. El segon invertia en els seus bons. Washington tenia acc茅s a b茅ns a bon preu i tenia garantit el seu finan莽ament. Per貌 aquest acord s鈥檋a trencat. Pequ铆n ja 茅s molt m茅s que la f脿brica del m贸n: 茅s un rival dels EUA i Trump ha passat a l鈥檃tac.
El president s鈥檈ntossudeix en la campanya de desinformaci贸 (assegura que la Xina 茅s qui paga aranzels, quan el cost el paga l鈥檌mportador nord-americ脿). Per貌 la realitat 茅s que l鈥檈nfrontament comercial entre els dos gegants nom茅s 茅s una part del problema i ni tan sols 茅s la m茅s important: nom茅s afecta prop del 15% de les seves respectives importacions. El terreny monetari i creditici 茅s el camp de batalla.
Pequ铆n encara atresora una quantitat enorme de t铆tols de deute dels EUA: uns 760.000 milions de d貌lars. Per貌 gradualment ha anat reduint aquesta cartera: se situa en el m铆nim en 15 anys. I al mercat es diu que la Xina hauria venut aquests dies bons per uns 50.000 milions. 鈥淟鈥檃ugment del rendiment del bo del Tresor dels EUA descol路loca l鈥檌nversor鈥�, admetia Roberto Scholtes, cap d鈥檈strat猫gia de Singular Bank.
Els analistes de Pimco dubten que hi hagi una marxa enrere de Trump sobre els aranzels
I a la Xina li queden m茅s eines. Ja ha restringit el comer莽 de terres rares, algunes d鈥檈ssencials per a la ind煤stria de defensa nord-americana, i encara podria devaluar el iuan, per compensar els aranzels. Malgrat que aquesta estrat猫gia podria posar en risc els seus dip貌sits bancaris, no patiria un cost electoral (a difer猫ncia de Trump). La guerra continua sense pauses.
