bet365

Loading...

Parsifal o l’ocupació de Montserrat

Concert històric

L’Abadia celebra el mil·lenni transmutant-se en el Montsalvat de Wagner

Concert “Del dolor a l'esperança”, una producció del Liceu a Montserrat al 2020, l'any de la pandèmia

Antoni Bufill

És inexplicable que encara avui no s’hagi representat Parsifal a Montserrat, aquell “festival escènic sacre”, com el va anomenar el mateix Richard Wagner, que transcorre en un “lloc inaccessible, ple de misticisme” que va batejar com a Montsalvat.

És l’espai que li és natural, ja que Wagner es va inspirar en Goethe i en les notícies que li arribaven de l’antropòleg Wilhelm von Humboldt sobre aquella muntanya pròxima a Barcelona i habitada per anacoretes, símbol de la vida dels que volen connectar la seva ànima amb el silenci. Humboldt parla de la grandesa i la bellesa de Montserrat. I Goethe la converteix en símbol d’introspecció i afirma que per trobar el teu jo has de crear el teu propi Montserrat. És Wagner, en fi, qui introdueix, seguint la llegenda medieval de Perceval, la idea de monjos/guerrers que hi custodien el Sant Greal. Compra tota l’essència cristiana: el rentat de peus, la transformació, la consagració, la ferida que cura la llança... Fins al punt que els nazis hi irrompen, segle i mig després, exigint als monjos el mític greal que fa els guerrers invencibles...

Per als solistes és únic cantar aquesta òpera “en aquest lloc sacre gairebé místic”, en paraules del baríton Albert Dohmen

La intensa història de Montserrat i la monumental òpera final de Wagnerha trobat en la celebració del mil·lenni montserratí la situació propícia per a aquesta esperada ocupació de la basílica amb Parsifal . O almenys per plantar una llavor: el dia 1 de maig, la Fundació Salvat, que a part de dedicar-se als laboratoris farmacèutics conrea vins, col·lecciona art i beca joves cantants, organitza, amb l’ajuda del mestre Josep Pons, un concert històric amb únicament el tercer i últim acte de Parsifal en versió concert. “Les converses amb l’ Abadia venen de lluny –diu el director de la fundació, Llucià Homs–, ja que hem finançat el concert de Rams dels últims anys. Però ha estat ara, amb el mil·lenni, que s’ha trobat l’ encaix i la complicitat del pare abat Manel Gasch”.

Schola Cantorum de l'Escolania de Montserrat

Marc Font

L’interpretarà no l’Orquestra del Liceu –“està ocupada”, diu Pons–, sinó la Jove Orquestra Nacional de Catalunya ( JONC), cosa que respon a l’esperit educatiu de la Salvat. Amb ells hi haurà tres solistes wagnerians de nivell: José Antonio López, Albert Dohmen i Nikolai Schukoff, com a Amfortas (abat de la comunitat), Gurnemanz (una mena de sagristà) i Parsifal (el cavaller que va a la recerca del Sant Greal). Cap d’ells no ha dubtat a abandonar qualsevol projecte que els impedís de cantar a Montserrat. Dohmen ha buscat substitut per a un Tristan und Isolde pel “plaer tan gran que seria fer Parsifal en aquest lloc sacre gairebé místic. Els diners no seran un problema”. També Schukoff ha renunciat a una Carmen “que no m’agrada” per venir amb tranquil·litat a celebrar aquest acte d’amor.

“Tant l’un com l’altre hi participaran explicant a l’orquestra el com i el perquè d’aquesta obra. Gurnemanz té un monòleg de 40 minuts en aquest acte: que expliqui com l’estructura, el pensa i el viu. Per als joves músics és una experiència de vida”, apunta Pons, que tornarà a Montserrat al setembre amb l’ Orquestra i el Cor del Liceu, dels quals és titular, per interpretar la 2a Simfonia, ܰ𳦳ó, de Mahler.

Músics de la JONC

Ígor Cortadellas

A més de les entusiastes veus solistes – fins i tot la breu intervenció de Kundry comptarà amb el voluntariat de la dona de Schukoff, Isabelle Cals–, al concert hi haurà 80 exescolans de Montserrat per al cor de cavallers, que apareixeran pels dormitoris posteriors quan sonen les campanes, simulant l’ofici de Divendres Sant. També hi participarà la Schola Cantorum, el cor mitjà (30 veus més), a més de la mateixa Escolania (40) com a cor de les altures, que se situarà darrere del cor, on els monjos celebren matines i laudes.

“Les campanes les farem sonar pels altaveus de l’església i també des de la plaça, ja que des de dins de la basílica sembla que siguin les del Monestir. Pot ser emocionant, tot i que cal vigilar que no hi hagi un retard en el so. La més greu pesa 4 tones”, explica Pons, les credencials d’antic escolà del qual li han obert les portes per a aquesta aventura. “Ara estem obrint un camí per sensibilitzar. I serà més fàcil algun dia poder interactuar amb la muntanya”.

Fins a 600 persones podran assistir gratuïtament al concert amb previ registre al web de Montserrat, però també s’afegiran cadires i altaveus a la plaça. El Club Wagner de Barcelona contractarà dos autocars. I TV3 i TVE gravaran i disposaran del senyal d’àudio de Catalunya Ràdio per oferir en diferit, el dia 27, aquest fet insòlit que les televisions alemanyes moririen per poder retransmetre.