bet365����

L’ofensiva contra els jutges després de la recent condemna a Marine Le Pen per malversar fons del Parlament Europeu provoca inquietud en un sector de la societat francesa, que ahir va ser cridada a manifestar-se en almenys quaranta ciutats. Sota el lema “Amenaçar l’ Estat de dret és amenaçar la democràcia”, desenes d’oenagés i sindicats, amb el suport dels partits d’esquerra, van convocar actes per rebutjar l’actitud de l’extrema dreta i d’altres polítics de la dreta i del centre, inclòs el primer ministre, François Bayrou, que van qües­tionar les lleis vigents i la decisió del Tribunal Correccional de París.

L’afluència a les manifesta­cions va ser feble, però simbòlica sobre l’estat d’ànim i la divisió política al país. És probable que aquest malestar torni a aflorar amb més força en la gran cita anual al carrer de l’esquerra i els sindicats amb motiu de la
festa del Primer de Maig.

Entre els organitzadors d’ahir hi havia el Sindicat de la Magistratura, fundat el 1968 per vetllar per la independència de la justícia i la defensa de les llibertats, però al qual la dreta i l’extrema dreta retreuen un marcat biaix esquerrà.

En el text de la convocatòria es recordava que el tribunal que va sentenciar Le Pen i altres líders del seu partit, el Reagrupament Nacional ( RN), el 31 de març no va fer sinó aplicar la llei, cosa que no va impedir que “l’ RN escollís denunciar la decisió de la justícia en termes tan abusius com xocants”, una estratègia amb què “van acreditar la idea d’un complot dels jutges” i “van obtenir els suports entusiastes de figures mundials de l’extrema dreta com Trump, Musk, Bolsonaro, Putin, Orbán o Salvini”. “Encara va ser més preocupant”, segons els convocants, que les crítiques a la decisió judicial “fossin secundades àmpliament per càrrecs públics i responsables d’altres partits, inclòs el primer ministre, i per un gran nombre de mitjans poc interessats en la realitat dels fets”, cosa que va desembocar en amenaces contra els magistrats.

Dels 25 condemnats en el cas de l’ RN i els seus assistents parlamentaris ficticis, 13 han presentat recurs d’apel·lació, entre ells la mateixa Le Pen i l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, així com tots els exeurodiputats i responsables dels comptes del partit. L’ RN com a tal, condemnat a pagar 2 milions d’euros, també ha recorregut. Els condemnats de segon rang a penes molt menors han preferit de moment no contestar-les. Havent-se reduït el nombre d’implicats, se suposa que el judici d’apel·lació anirà més ràpid i es podrà acabar l’estiu del 2026. La part de la condemna de més impacte per a Le Pen, a més dels dos anys de presó a complir a casa amb braçalet electrònic, és la inelegibilitat durant cinc anys, ja que li impediria tornar a ser candidata a l’ Elisi el 2027.