Georgina Crespo recorda que quan va començar a donar un cop de mà al petit i veterà negoci que regentava la seva família al carrer Balmes, havia d’explicar contínuament què era allò del pa de Sant Jordi. “Quins són els seus ingredients? Només el feu vosaltres? Com dius que s’anomena?”. I així cada vegada que tornaven a col·locar-lo al taulell a les portes del 23 d’abril.
Amb franges grogues i ataronjades, de formatge i sobrassada, que simulen la senyera, el va crear el seu pare, Eduard Crespo, el 1988. “Ell era molt manetes, solia fer pans amb tota mena de formes. Quan el Gremi de Flequers de Barcelona va venir a buscar-lo perquè pensés en un producte que pogués identificar-se amb Sant Jordi, va estar molt de temps donant-hi voltes”, explica la Georgina, avui al capdavant de la centenària Fleca Balmes (Balmes, 156).

El pa de Sant Jordi, amb les seves característiques franges grogues i ataronjades, de formatge i sobrassada, que simulen la senyera
Abans de trobar la recepta definitiva, va fer proves, proves i més proves. El repte no era senzill: havia de crear un producte fàcilment reconeixible i reproduïble. “Ell sempre deia que la unió fa la força i de seguida va compartir amb els seus companys del sector els passos per preparar-lo. Volia que l’elaboració s’estengués més enllà de les parets de la nostra botiga”.
La combinació de formatge i sobrassada era habitual en l’oferta del seu històric establiment. Anys enrere havien tingut boliches , coques de forner amb sobrassada i sucre, llonguets amb formatge i sobrassada... “No és que tinguem família a les Balears. La preferència per aquests ingredients li venia del meu avi”, aclareix la Georgina, que apunta que, malgrat que aquestes elaboracions fa temps que van desaparèixer de la seva fleca, encara mantenen l’ensaïmada amb sobrassada i mel.
Crespo va compartir la recepta amb els col·legues de professió perquè se n’estengués l’elaboració
Més de trenta anys després, pocs dirien que el pa de Sant Jordi és menys longeu que altres clàssics de la pastisseria catalana. I cada vegada són més escassos els locals de la ciutat que no l’ofereixen durant aquesta època. En general, diu la Georgina, es respecta la recepta original, en la qual es prioritzen els processos artesanals i els ingredients naturals. “Pel meu pare eren aspectes clau”. Encara que en alguns negocis s’utilitzen colorants perquè les franges es diferenciïn millor. “És una cosa que jo no faria mai. Respecto al 100% la recepta que em va deixar ell, perquè a mi ja m’agrada tal com està. El seu sabor m’encanta”.
La Georgina no anava per a fornera. O, almenys, no tenia pensat ser-ho a temps complet. Es va treure els estudis de Dret i es va imaginar que podria dedicar-s’hi mentre ajudava la seva família a la botiga. Però es va trobar que les dues professions li exigien molt de temps. Havia de decantar-se per una. “Ningú no em va obligar a quedar-me amb la fleca. Els meus pares sempre m’havien advertit que era una feina molt sacrificada, però em feia pena que després de tants anys tanqués per falta de relleu generacional. Vaig prendre una decisió, no amb el cap, sinó amb el cor”.

A la Fleca Balmes ofereixen altres elaboracions tradicionals
Avui assegura que s’alegra d’haver seguit aquella direcció. Durant anys, va treballar colze a colze amb el seu pare, amb qui es va entendre perfectament. “Vam fer un bon tàndem. Va ser meravellós”. Ell li va ensenyar que calia estar atent a les tendències però sense deixar de banda la tradició, i que havia de sentir passió i posar energia al que feia. “D’ell també vaig heretar la implicació. Ser present en el dia a dia del negoci. No deixar res a l’atzar”.
Fa gairebé quatre anys que va haver d’acomiadar-lo abans d’hora a causa d’una pneumònia, però ella continua respectant aquestes premisses i mantenint una clientela fidel que, encara que es canviï de barri, sempre torna a la Fleca Balmes. “Tots els camins et porten aquí. D’una manera o altra, hi acabes passant per davant”.
A la Fleca Balmes continuen prioritzant els processos artesanals i els ingredients naturals a l’hora de fer aquest pa
Per aquestes dates encara es continuen venent més llibres i roses que pans de Sant Jordi. Però els Crespo estan a prop d’igualar en popularitat aquests símbols de la diada , “cosa que no hagués estat possible sense l’ajuda de la resta de forners i forneres que van adoptar la recepta com a seva. A tots ells, els donem les gràcies”.