“ La Margaret estava impacient per créixer. Volia saber què se sentia al ser una dona. Però ningú no li’n parlava obertamentâ€. El 1970, Judy Blume va trencar un tabú amb ¿Eres tú, Dios? Soy yo, Margaret , una novel·la que abordava la menstruació i la pubertat amb una franquesa inèdita per a l’època. Dècades abans, L.M. Montgomery a Anne de les Teules Verdes (1908) presentava una heroïna de 13 anys i d’esperit indomable que enfrontava l’adolescència amb imaginació, encara que sempre dins dels lÃmits del seu temps. Avui, tractar l’adolescència és més complicat, com demostra la minisèrie Adolescencia , de Stephen Graham, amb la qual Netflix ha colpejat l’audiència. Ha introduït un nou tema: la proliferació de la masculinitat tòxica en els joves. Al qual cal afegir-hi l’assetjament a les xarxes socials, el bullying , el consum de pornografia, la salut emocional o la identitat de gènere, entre molts d’altres.
Aquests són els aspectes més foscos de l’adolescència per la qual transiten algunes propostes, però abunda una nova onada de llibres per a púbers que des de la novel·la i el còmic, ja sigui ficció o assaig, aborden els canvis amb més optimisme, assertivitat i humor.

Il·lustració de Hanna Rödel per a 'Selma, besos y embrollos' de Laura Melina BerlingÌý
Llenguatge inclusiu
Chiques, alumnes, xadres, amigues... són els termes en els quals s’expressen les i els protagonistes de Selma, besos y embrollos (Vegueta ), de les autores alemanyes Laura Melina Berling i Hanna Rödel (il·lustracions), una novel·la en què el llenguatge inclusiu cobra protagonisme integrant-se en la narració d’una forma tan natural que no es fa estrany. I això es deu en gran part a l’humor i la franquesa amb què Berling aborda els moments incòmodes de la pubertat, que conjuga amb una subtil trama detectivesca. Al centre hi ha la Selma i els seus canvis corporals, que ha de comprendre amb l’ajuda d’un pare present però bastant perdut en aquests temes, i una mare absent per la seva feina nova i absorbent. A l’escola, la Selma i les seves amigues s’enfronten a desafiaments com una llista que qualifica les nenes segons la seva aparença i la difusió no autoritzada de fotos personals.
Imatge i complexos
De França ens arriba una petita joia de la mà d’una de les il·lustradores gal·les més reconegudes de la literatura infantil i juvenil. Es tracta de Las tres reinas ( Garbuix Books ), una novel·la grà fica adaptada i il·lustrada per Magali Le Huche, basada en l’obra homònima de Clémentine Beauvais. La història segueix la Mireille, l’ Astrid i la Hakima, tres adolescents de Bourg-en-Bresse que, després de ser objecte de burles a l’escola pel seu fÃsic –les fan guanyadores d’un concurs de lletges–, decideixen emprendre un viatge amb bicicleta cap a ParÃs. El seu objectiu és infiltrar-se a la festa del 14 de Juliol al palau de l’ Elisi i financen la seva aventura venent botifarres, amb la qual cosa aconsegueixen viralitzar la seva travessia a les xarxes socials. L’adaptació grà fica de Le Huche ha rebut no pocs elogis per haver sabut condensar tota la filosofia, energia i feminisme que emana de l’obra original.

Magali Le Huche adapta a la novel·la grà fica l'obra de Clémentine Beauvais, 'Las tres reinas'Ìý
El primer amor
Una versió molt Ãntima del món adolescent és la que ens ofereix la portuguesa Ana Pessoa en la que va ser la seva primera novel·la publicada: La llibreta vermella de la noia karateka (L’Altra Tribu ). El llibre es presenta com una barreja entre un peculiar diari personal que pot adoptar múltiples formes i una col·lecció d’històries que reflecteixen la desbordant creativitat de la seva propietà ria i les inquietuds pròpies de l’adolescència, aquà concentrades en l’ N, una d’apassionada del karate que aspira, a parts iguals, a obtenir el cinturó negre i a fer-li un petó al seu company d’entrenament, el Raúl. L’il·lustrador Bernardo P. Carvalho torna a acompanyar Pessoa amb els seus dibuixos, com ja va fer a Mary John .
Assetjament escolar
³¢â€™e»å¾±³Ù´Ç°ù¾±²¹±ô Siruela acaba de traduir de l’alemany l’obra El llop/Lobo, de Sasa Stanisić, una novel·la guardonada amb el premi Alemany de Literatura Juvenil 2024 que tracta amb un humor molt subtil les dificultats que travessen dos xavals durant un campament d’estiu. Un, el protagonista, en Kemi, és un marginat per pròpia voluntat. A l’altre, el Jörg, l’han marginat per ser diferent, especial, a més d’un gran dibuixant. I els abusananos de la classe el tenen al seu punt de mira. Res dramà tic, però sà sistemà tic, molest, injust. Fins que el Kemi, el brillant passota a qui sembla que no li importi res, deixa de passar i alça la veu.
℠La nova onada de propostes no porta el drama a l’extrem; hi conviu i el gestiona amb subtilesa, humor i assertivitat
Silenci / Silencio (Inuk ), de Fernando Llor i Nil López (vinyetes), és una altra proposta sobre l’assetjament escolar que no només experimenta amb el format, sinó també amb el contingut. La novel·la integra dues visions oposades, la de l’assetjada i la de l’assetjadora, que poden llegir-se de forma independent, capgirant el llibre. Les dues versions inclouen no només il·lustracions sinó també parts en què la narració es converteix en còmic. AixÃ, s’endinsen en la relació entre la Marina i la Julia, dos membres d’un equip de jugadores de videojocs. La primera, capitana del grup, fa trampes durant una competició, i la Julia ho denuncia davant les monitores. Aquest és el desencadenant del que ve a continuació. I no és res bo.

Il·lustració de Bernardo P. Carvalho per a 'La llibreta vermella de la noia karateka'
Divorcis i coses de pares
Lluitar amb els canvis que comporta la pubertat juntament amb la separació dels progenitors ha estat l’ arrencada d’una exitosa sèrie que ja va pel seu sisè lliurament i més de 350.000 exemplars venuts. Es tracta d’ Em dic Goa/Me llamo GoaÌý(B de Block ) de MÃriam Tirado, que ha aconseguit obrir una veta de mercat entre les joves d’11 i 12 anys. La sèrie segueix les aventures de la Goa, una jove de 12 anys a qui acaben de comunicar la separació dels seus pares i la decisió d’aquests de començar una nova vida amb altres parelles. L’arribada d’un germà petit o el primer amor van teixint aquesta història en què moltes lectores es veuen reflectides.
Per al mateix públic i amb la mateixa frescor, però en aquesta ocasió des del còmic, escriuen i dibuixen els autors suecs Sabine Lemire i Rasmus Brenghøi(il·lustracions) a Nina ( Gato Sueco ). La sèrie va pel seu segon tÃtol i aborda la vida de la Nina, una adolescent que a més de lluitar amb els canvis, vol conèixer el seu pare biològic mentre es muda amb la seva mare i la seva parella a una casa flotant on farà equilibris amb els nous i vells amics. En el seu primer lliurament, les pressions amoroses, o més aviat el poc interès per l’amor, van marcar un personatge entranyable ple d’humor i filosofia.

Anna Rudak il·lustra 'Pubertat positiva per a nois' de Barbara PietruszcazkÌý
Diversitat
També en versió còmic ens arriba La chica nueva (Maeva) de Cassandra Calin. L’autora romanesa debuta en el gènere amb el seu alter ego Lia, qui igual que ella s’ha vist obligada a deixar el seu institut i els seus amics per traslladar-se al Canadà a causa de la feina de la seva mare. Idioma nou, reptes nous, amics nous i un nou amor incipient són els ingredients d’aquesta obra on la diversitat té un component molt important.
Influencers i xarxes socials
Les xarxes socials són sens dubte l’element que travessa la majoria de les novel·les i llibres d’assaig que van dirigides als adolescents. De vegades com a element central i d’altres com a testimonis de la realitat. El madrileny Eloy Moreno, que ja va tractar i amb èxit l’assetjament escolar a Invisible , s’endinsa a la seva última novel·la, Xarxes/Redes (Montena ), en molts dels problemes que es deriven de l’ús sense control de les xarxes socials: assetjament sexual, bullying , consum de pornografia... Encara que la seva protagonista principal és una noia enamorada en xarxes d’una persona a qui no ha vist mai la cara i per la qual s’arriba a fotografiar nua, un altre personatge, no menys potent, dona a Moreno les eines necessà ries per plantejar fins a quin punt les influencers menors d’edat són explotades pels seus propis pares.

Ilustración de Rasmus Brenghøi para 'Nina' de Sabine Lemire
La proposta que l’orientadora familiar Carmina Benamunt ens brinda a Mia, l’estiu que ho va canviar tot/Mia, el verano que lo cambió todo (El Cep i la Nansa/Carambuco ) toca moltes tecles: el bullying , les preferències sexuals, la violència, els trastorns alimentaris..., però sense endinsar-se massa en cap, amb la qual cosa el resultat es dilueix. Amb les il·lustracions de RocÃo Jove, la novel·la parla de la Mia, una jove de 13 anys amb un grup d’amics amb els quals coincideix cada estiu i que acaba desenvolupant un poder paranormal en situacions extremes.
Les xarxes socials també centren la nova novel·la de la valenciana Gemma Pasqual Drames i likes a l’institutÌý(Bromera). L’autora de l’ exitosa sèrie que va arrencar amb Xènia, tens un watsap torna a l’institut, on un compte d’ Instagram anònim té amb l’ai al cor tot l’institut amb comentaris cada vegada més sinistres i amenaçadors.

La Goa i en Klaus, els protagonistes de l'exitosa sèrie de Miriam TiradoÌý
Sexualitat i canvis fÃsics
Les autores de La regla mola , Anna Salvia i Cristina Torrón, van marcar tendència el 2020 obrint un exitós camà als llibres de coneixement que elles mateixes van tornar a transitar després amb altres tÃtols. L’últim ha estat El porno no mola(Montena ), sobre el perill de consumir continguts pornogrà fics a edats prematures. De l’allau de llibres que els han seguit ens quedem amb Pubertat positiva per a noies / Pubertad positiva para chicas i Pubertat positiva per a nois / Pubertad positiva para chicos ( El Pirata ), de Barbara Pietruszcazk i Anna Rudak(il·lustracions), per la frescor, franquesa i senzillesa amb què s’adreça als lectors més petits, els que amb prou feines comencen o intueixen els canvis que els venen.
℠Les xarxes socials travessen la majoria de les propostes literà ries dedicades als joves
Identitat i gènere
El nord-americà David Levithan , un pes pesant de la literatura juvenil amb personatges gais que han fet el salt a la pantalla en nombroses ocasions, torna als ambients d’institut per donar un pas de rosca als primers amors a Ryan i Avery (Nocturna ). En aquesta novel·la seguim al llarg de deu trobades l’ Avery , un noi nascuda noia amb el cabell tenyit de rosa, i el Ryan, les tendències sexuals del qual són motiu de cà stig a casa. Dos personatges entranyables obrint-se pas a través d’incomprensions i empatia a parts iguals.

Imatge de la portada de 'Ryan y Avery' de David LevithanÌý
Dol i salut mental
Amb una barreja de tendresa, valentia i molt humor, Comedy Queen de l’autora sueca Jenny Jägerfeld s’ha convertit en una de les novel·les juvenils més commovedores dels últims anys. La història segueix Sasha, una nena de 13 anys que, després de perdre la seva mare per suïcidi, decideix convertir-se en comediant per evitar ser absorbida per la mateixa tristesa. Armada amb una llista de regles per no assemblar-se a ella (no plorar, no llegir llibres tristos i fer riure els altres) Sasha emprèn un camà de duel i autodescobriment. ³¢â€™e»å¾±³Ù´Ç°ù¾±²¹±ô Gato Sueco acaba de reeditar aquesta obra, que va ser portada al cinema el 2022 per la directora Sanna Lenken, guanyant l’Ós de Vidre en la Berlinale d’aquell mateix any.