Juan Francisco Fuentes, catedr脿tic d鈥橦ist貌ria a la Complutense, ha ingressat a l鈥橝cad猫mia de la Hist貌ria amb un discurs sobre 鈥溾�楴umancia errante鈥�: la idea de Espa帽a en el exilio republicano鈥�. Nom茅s pretenc donar not铆cia d鈥檃quest text excel路lent i de la idea axial que el vertebra. 鈥淣um脿ncia errante鈥�, 鈥淓spa帽a transterrada鈥� i 鈥淓spa帽a peregrina鈥� s贸n visions que t茅 de si mateixa l鈥橢spanya ven莽uda del 1939. D鈥檃questa visi贸, macerada pels anys, en van sorgir molt aviat dues idees gaireb茅 obsessives: 1) La Rep煤blica va fracassar per culpa de tots. 2) Espanya nom茅s t茅 una sortida: la reconciliaci贸. I d鈥檃questes dues idees, Fuentes n鈥檈xtreu una conclusi贸: l鈥檈sperit que inform脿 la transici贸 ja estava manifest al testimoni mil vegades reiterat dels exiliats: oblit i reconciliaci贸.
Constancia de la Mora (Doble esplendor ; Nova York, juliol del 1939) escriu que, a comen莽aments de l鈥檈stiu del 1936 tothom esperava la guerra. 脡s el mateix que diu Juan Sime贸n Vidarte a les seves mem貌颅ries (Todos fuimos culpables; 1973): fa 鈥渓鈥檈xamen de consci猫ncia que un pol铆tic socialista espanyol, despr茅s de trenta anys de desterrament, pot fer d鈥檃quells errors que va cometre o va ajudar a cometre, en el per铆ode m茅s dolor贸s i tr脿gic de la hist貌ria espanyola鈥�. L鈥檃ny seg眉ent (1974), Salvador de Madariaga escriu: 鈥淓ntre todos la mataron y ella sola se muri贸. Entre todos. Aqu铆 le duele鈥�. Manuel Tag眉e帽a, jove comunista oficial de mil铆cies, diu (惭别尘辞颅谤颈补蝉, 2005): 鈥淟鈥檃mbient s鈥檋avia fet irrespirable i la guerra es veia com l鈥櫭簄ica 颅soluci贸鈥�. Francisco Ayala afirma tamb茅 a les seves mem貌ries (2011): 鈥淚nsensateses n鈥檋i va haver a dojo per part dels uns i dels altres. (鈥�) Venien encadenades en s猫ries dial猫ctiques, i una de les m茅s grans va ser, sens dubte, aquella malaurada revoluci贸 d鈥檕ctubre del 1934鈥�.
听听
Luis Araquist谩in听鈥搇鈥檌de貌leg de Largo Caballero鈥� pronunci脿 una confer猫ncia a la seu del socialisme espanyol a Tolosa de Llenguadoc, sota el t铆tol 鈥淎lguns errors de la Rep煤blica鈥�, dient que la Rep煤blica no sab茅 calibrar les seves forces veritables i tract脿 els vells poders (Esgl茅sia i ex猫rcit) amb una arrog脿ncia i una falta de realisme que es van tornar contra ella.听
Negr铆n ja va apel路lar a la reconciliaci贸 com a base per a la reconstrucci贸 del pa铆s
En suma, aquesta responsabilitat col路lectiva 鈥揹e tots鈥� per no haver sabut frenar un esperit autodestructiu que no coneixia fronteres ideol貌giques, va ser el que va fer impossible la conviv猫ncia. Es diria que 鈥渁quest sentiment de culpa de destacats dirigents de l鈥檈squerra no ho va ser tant per la incapacitat de veure venir la cat脿strofe com per la clarivid猫ncia d鈥檈ntreveure l鈥檃bisme que s鈥檕bria als seus peus i, malgrat aix貌, mantenir les organitza颅cions pol铆tiques i sindicals en velocitat de xoc 鈥�. Despr茅s de coincidir al cementiri de Madrid els enterraments de Calvo Sotelo i el tinent Castillo, Prieto va escriure: 鈥淪贸n tan profundes les nostres difer猫ncies, que ja no poden estar junts ni els vius ni els morts鈥�. I despr茅s, quan s鈥檃cabi l鈥檈xili, qu猫 caldr脿 fer?
Aza帽a ho t茅 clar: per trist i injust que sigui: la Rep煤blica ha mort i qualsevol intent de restablir la llibertat a Espanya s鈥檋a de concebre com una cosa completament nova, perqu猫 鈥揳l seu parer鈥� del r猫gim republic脿 no n鈥檋avia quedat 鈥渘i un vestigi que fos respectable鈥�. 鈥淪鈥檋a d鈥檈vitar 鈥揾i afegia鈥� que la Rep煤blica es revalori en l鈥檈stimaci贸 de la gent simplement perqu猫 els seus enemics s贸n pitjors鈥�. El doctor Negr铆n va apel路lar des del principi a la 鈥渞econciliaci贸 (com a) base necess脿ria per a la reconstrucci贸 del nostre pa铆s鈥�; i, el 1946, va denunciar la impossibilitat d鈥檜na reconciliaci贸 鈥渟i els de fora no en donem exemple鈥�. Poc abans de morir (maig del 1959), Araquist谩in va escriure a l鈥檃narquista Diego Abad de Santill谩n: 鈥淣o teniu idea de l鈥檃fany amb qu猫 aquesta nova Espanya vol parlamentar amb homes sense prejudicis com nosaltres鈥�.
Lee tambi茅nFelip II i Catalunya
脡s clar com l鈥檃igua: la transici贸 es va somiar primer a l鈥檈xili i m茅s tard dins d鈥橢spanya. Perqu猫, finalment, va ser un somni de tots els espanyols de bona voluntat, no encegats pel sectarisme. Escarnir-la avui per destruir el seu llegat 茅s pitjor que un crim: 茅s un error fatal.