Quan el Vatic脿 ja ha fet el primer pas per beatificar Antoni Gaud铆 (1852-1926), que ha estat declarat venerable pel papa Francesc, Espanya prepara la celebraci贸 del centenari de la mort de l鈥檃rquitecte sense pressupostos generals de l鈥� Estat, motiu pel qual el PP tem que un esdeveniment de tant inter猫s p煤blic no rebi els recursos necessaris.
Perqu猫 el 2026 sigui designat any Gaud铆 i no passi sense pena ni gl貌ria, el grup popular al Senat ha presentat una moci贸 que, despr茅s de sotmetre鈥檚 a debat a la comissi贸 de Cultura, on es podran incloure algunes esmenes, ser脿 aprovada per la majoria absoluta de qu猫 gaudeix el PP a la Cambra Alta quan arribi al ple.
Els populars volen declarar patrimoni de la humanitat obres com el palau episcopal d鈥橝storga
Aquesta iniciativa parlament脿ria, que porta la firma, entre d鈥檃ltres, de la senadora catalana Lorena Rold谩n, recorda que l鈥檕bra de Gaud铆, m脿xim exponent de l鈥檃rt modernista, est脿 repartida per tota la geografia espanyola, encara que 茅s la inacabada Sagrada Fam铆lia, a Barcelona, el seu llegat m茅s conegut al m贸n.
Perqu猫 no nom茅s aquesta bas铆lica apote貌sica 鈥搃niciada com a temple expiatori el 1882 i ja gaireb茅 acabada鈥�, la Pedrera, el Park G眉ell o la casa Batll贸, a la capital catalana, sin贸 tamb茅 el palau episcopal d鈥� Astorga, l鈥檈difici conegut com El Capricho de Comillas ( Cant脿bria), la casa Botines de Lle贸 o la catedral de Mallorca, que va ser restaurada en part per Gaud铆, entre altres mostres de l鈥檃rquitectura del geni de Reus, es benefici茂n de la seva projecci贸 internacional, el PP sol路licita que la Unesco els declari tamb茅 patrimoni de la humanitat.
I, aix铆 mateix, insta el Ministeri de Cultura, que dirigeix el catal脿 Ernest Urtasun, de Sumar, a elaborar una guia d鈥檃ctes, en col路laboraci贸 amb les administracions locals i auton貌miques, per al 鈥� reconeixement a tot Espanya d鈥檜n dels seus artistes m茅s universals鈥�.
En aquest sentit, la reivindicaci贸 que el PP fa de Gaud铆 se suma a la d鈥檃ltres figures de la cultura catalana que han fet gala de la seva espanyolitat, com 茅s el cas de Montserrat Caball茅, a qui el president del grup popular a l鈥橝juntament de Barcelona, Daniel Sirera, ha demanat de dedicar, seguint el patr贸 de les madrilenyes Puerta de Atocha Almudena Grandes o Chamart铆n Clara Campoamor, l鈥檈staci贸 de Sants.
Sigui com sigui, la portaveu del PP al Senat, Alicia Garc铆a, ha declarat a bet365赔率 que l鈥檕bjectiu de la moci贸 茅s posar al 鈥渃entre d鈥檃tenci贸鈥� l鈥檃ny Gaud铆, un esdeveniment en qu猫 la societat civil i diverses institucions p煤bliques i privades 鈥揺ntre les quals la Fundaci贸 Gaud铆, la Fundaci贸 Sagrada Fam铆lia, el Consell Gaud铆, el Gaud铆 Centre Reus o la C脿tedra Gaud铆, a Catalunya, per貌 tamb茅 d鈥檃ltres a Castella i Lle贸, la Comunitat de Madrid i Cant脿bria鈥� 鈥渢reballen incansablement鈥� des de ja fa uns quants anys.
鈥淕aud铆 茅s un dels artistes m茅s importants en la hist貌ria del nostre pa铆s, conegut i reconegut dins i fora de les nostres fronteres. Per aix貌, en una data tan assenyalada, 茅s fonamental que les administracions donin tot el suport pol铆tic i econ貌mic
pos颅sible per recon猫ixer una figura tan important, perqu猫, a m茅s a m茅s, 茅s un reclam per a ciutats com Barcelona鈥�, ha argumentat la senadora avilesa, que ha emmarcat la proposta del PP en la 鈥減ol铆tica que serveix鈥�, el lema amb qu猫 Alberto N煤帽ez Feij贸o est脿 presentant la seva alter颅nativa.
