bet365����

Les campanes de difunt ressonen per tot Roma.

De manera una mica desordenada, caòtica fins i tot: algunes durant pocs minuts, d’altres fins a quaranta. És el senyal que la Ciutat Eterna no s’esperava passar un dilluns de Pasqua –a Itàlia se’n diu la Pasquetta– sense el seu bisbe.

L’anunci va arribar poc abans de les deu del matí, amb una fórmula inèdita: un missatge en vídeo. El cardenal irlandès Kevin Farrell, amb veu ferma i un italià marcat pel seu accent anglosaxó, va declarar:

“Estimadíssims germans i germanes, amb profund dolor he d’anunciar la mort del nostre Sant Pare Francesc. Aquest matí, el bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la Casa del Pare. Tota la seva vida va ser dedicada al servei del Senyor i de la seva Església. Ens va ensenyar a viure els valors de l’ evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment a favor dels més pobres i marginats. Amb immensa gratitud pel seu exemple de veritable deixeble del Senyor Jesús, encomanem l’ànima del papa Francesc a l’infinit amor misericordiós del Déu Únic i Tri”.

La notícia, transmesa al món pel camarlenc –el cardenal responsable de guiar l’ Església durant el període de seu vacant–, va prendre per sorpresa tothom, fins i tot dins del Vaticà. Al segon pis de la Casa Santa Marta, la residència humil triada per Francesc per renunciar als fastos del Palau Apostòlic, van i venen metges i infermers que l’han acompanyat aquests últims i difícils mesos.

Els qui hi han estat parlen d’estupor. Que el Papa estava malalt era evident, però la vitalitat recuperada els últims dies
–amb les seves aparicions inesperades entre els fidels durant la Setmana Santa– havia fet pensar a molta gent que la convalescència després de la llarga hospitalització al Gemelli per una greu pneumònia anava per bon camí.

A la tarda, quan al voltant del taüt de xiprer es van col·locar els segells, la Santa Seu va comunicar les causes de la mort: accident cerebrovascular, coma i col·lapse cardiocirculatori irreversible, segons el certificat de defunció signat pel professor Andrea Arcangeli, director de la direcció de Sanitat i Higiene de l’ Estat de la Ciutat del Vaticà.

A partir de demà, el fèretre serà exposat a la basílica de San Pedro. Avui es farà pública la data del funeral, que serà entre divendres i diumenge.

Segons reconstruccions vaticanes, el Papa s’havia despertat amb normalitat a les 6 h del matí. Però una hora després va arribar el cop fatal, a un cos ja molt afeblit pels problemes respiratoris. L’hora oficial de la defunció és 7.35 hores. Segons els metges, va morir amb serenitat.

L’anunci el va fer el camarlenc, el cardenal Farrell, que assumeix la gestió temporal del Vaticà

Dotze hores després es va obrir el seu testament. Francesc hi demana de ser sepultat a Santa Maria Major, al nínxol que hi ha entre la capella Paulina –la de la Salus Populi Romani– i la capella Sforza. També indica expressament que la sepultura ha de ser a terra, modesta, sense ornaments especials i amb una única inscripció: “ Franciscus”.

En les línies finals del document, amb data 29 de juny del 2022, va escriure:

“El Senyor doni la merescuda recompensa als qui m’han estimat i continuaran resant per mi. El patiment present en l’última part de la meva vida l’he ofert al Senyor per la pau al món i la fraternitat entre els pobles”.

Ahir la plaça de Sant Pere també va quedar desconcertada. Quan es va fer pública la notícia, entre les columnes dissenyades per Gian Lorenzo Bernini, encara hi havia els ornaments de
Pasqua: esplèndides flors grogues que un camió va retirar
només unes hores després, assaltat per turistes que volien un record d’una jornada trista, però inoblidable.

El flux cap al Vaticà va ser constant durant tot el dia. Molts dels que eren a Roma per a la Setmana Santa de l’ any jubilar van anar a la basílica, juntament amb nombrosos romans, que, un dia festiu, van decidir no quedar-se lluny.

Però aquesta multitud, durant moltes hores, no va saber què havia de fer. Molts volien resar o participar en algun ritu: “No sabem on plorar”, deien els argentins Lorenzo i María. Després, a la tarda, va aparèixer, a les quatre pantalles grans situades als costats de la plaça, una foto somrient del Pontífex, juntament amb l’anunci de l’oració del rosari a les set.

La confusió va ser total: moltes d’aquestes persones hi ha­vien anat el dia anterior. “El vam veure passar, ens va saludar”, va explicar una parella de jubilats francesos. Era un adeu i ningú no ho sabia.

Menys de 24 hores abans, Francesc havia aparegut entre les columnes per a la celebració del diumenge de Resurrecció. El seu últim dia, en el moment més important del calendari catòlic, va ser intens.

Al matí, una trobada fugaç i una mica freda amb el vicepresident nord-americà, J.D. Vance, vinculat als sectors tradicionalistes que tant han combatut el Papa. Després, Francesc va pujar a la lògia de les benediccions, el balcó central de la basílica, des d’on va saludar breument els més de 35.000 fidels presents, i després es va quedar al costat de monsenyor Diego Ravelli, el mestre de cerimònies, que va llegir el seu missatge.

El fèretre serà exposat demà a la basílica de Sant Pere i es farà pública la data del funeral

Quinze minuts interminables, amb les càmeres del servei de mitjans del Vaticà evitant els primers plans del Pontífex. Les poques imatges mostraven un home esgotat, que amb prou feines podia mantenir els ulls oberts o el cap dret.

La benedicció urbi et orbi, amb la indulgència plenària per als fidels, va ser amb prou feines xiuxiuejada.

Però el Papa argentí no va voler tancar aquí el ritu: desafiant les estrictes normes mèdiques de la convalescència, va voler
recórrer la plaça al papamòbil, arribant fins a la Via della Conciliazione, l’àmplia avinguda que uneix el castell de Sant’Angelo amb la basílica, els dos centres del poder papal.

“Visca el Papa!”, cridava la multitud, com es fa a Roma
des de fa segles. Va ser, sense saber-ho, un adeu silenciós, però profund.

En l’última jornada també va quedar molta part de la seva herència política.

En el missatge pasqual, Bergoglio va abordar molts dels temes clau del seu pontificat, començant per la defensa dels més febles, especialment els migrants:

“Quant menyspreu cap a ells!”, va exclamar.

I va llançar una crida ferma contra el rearmament:

“Cap pau no és possible sense un veritable desarmament. La necessitat de cada poble de proveir la seva defensa no es pot convertir en una cursa armamentista generalitzada”.

La commoció dels fidels que omplen la plaça de Sant Pere: “No sabem on plorar”, afirmen

Paraules clares, que el papa Francesc no es va voler emportar a la tomba.