La meva admirada i salada Isabel Díaz Ayuso ha agafat una altra enrabiada amb Pedro Sánchez i traurà la celebració del Dos de Maig als carrers –que són seus, com d’altres que jo em sé– en protesta per la cancel·lació governamental de la tradicional desfilada militar, recordatori del fet que cada Dos de Maig Madrid no celebra un gol de Paco Gento, la Galerna del Cantàbric , sinó la guerra contra el francès.
Digueu-me gamberro, però servidor es diverteix veient la presidenta de Madrid emprenyada i en peu de guerra. No sembla de les dones que donen la raó així com així; en aquest cas convé fer-se el mort o baixar a passejar el gos.

.
Per si l’anul·lació del Ministeri de Defensa no fos poc, aquí va el tercer i últim parell de banderilles: a diferència de Barcelona, Madrid no té platja ni ordenances cíviques prohibint ofegar-se i manca de frankfurts.
A Madrid pots endrapar un entrepà de calamars sense olor de fritada, però costa Déu i ajuda trobar un frankfurt, un tipus de local que no ha arrelat a la capital del Regne d’ Espanya i dels bars.
M’ofereixo a convidar a un frankfurt Ayuso i així descobreix un tipus de bar que no té Madrid
Els frankfurts proliferen a Barcelona i resisteixen els embats de la globalització perquè es van avançar als temps i mereixen un reconeixement de la ciutadania: potser no han permès a generacions de catalans convidar noies a sopar amb finalitats ulteriors i sense arruïnar-se?
–Sopem en un frankfurt?
–Sí, un perrito caliente...
I parlant d’escalfaments, el gran Julio Camba deia que un home i una dona que comparteixen sardines a la brasa ja poden compartir-ho tot, però és perquè els frankfurts escassejaven als seus temps i ell vivia al Palace. El regalim expansionista que els dona la mostassa, els efluvis de la planxa i les estretors de les barres fan imbatible un sopar en un frankfurt per intimar contra rellotge (no s’ha de confondre amb la modalitat de persecució en pista).
Si la presidenta de Madrid aterra a Barcelona a bastir ponts, jo m’ofereixo a convidar-la a un frankfurt al Heidelberg o el Pedralbes, perquè descobreixi una cosa molt nostra que li falta a Madrid. I si ve el nòvio, també.