bet365

Quan el Papa sortia a comprar a Roma

Dol global

Durant el pontificat Francesc solia passejar-se pels comerços de la capital com un ciutadà corrent

A bishop walks past a new street-art collage by Italian artist Maupal showing Pope Francis playing tic-tac-toe and drawing peace signs as a Swiss guard keep watches the street near the Vatican on October 19, 2016 in Rome. / AFP PHOTO / TIZIANA FABI

Un mural amb la figura del Papa a prop d’un aparador al barri deBorgo Pio, que voreja elVaticà

Tiziana Fabi / AFP

És molt complicat desplaçar-se pels carrers del centre de Roma aquests dies a causa de la gran quantitat de fidels, turistes i pelegrins. Per prendre un cafè al mític bar Tazza d’Oro del Panteó cal fer una cua de deu minuts. Tot i això, el que es movia al seu aire per aquesta zona era el Santíssim Pare. Des del mateix dia de la seva elecció, Francesc va voler emfatitzar el vessant més terrenal del càrrec definint-se com l’arquebisbe de Roma. Jorge Mario Bergoglio, al llarg del papat, va mantenir la proximitat amb la capital freqüentant alguns comerços com si fos un romà més o aprovisionant-se’n directament. El difunt Papa hi va deixar empremta.

Gelateria

‘Dulce de leche’ argentí

“Com no li agradarà a un argentí el dulce de leche ! Seria com si a un italià no li agradés la Nutella!”, exclama Sebastián Patrón, de l’homònima gelateria situada just fora de les muralles vaticanes ( Via Gregorio VII, 38). Aquest home de Buenos Aires va aprendre fa anys les arts refrigeradores d’un veterà sicilià que li va transmetre, als 80 anys, el seu saber. En Sebastián va aprendre la lliçó del mestre i es va convertir, per tant, en el gelater preferit de l’ inquilí de la plaça de Sant Pere. Malgrat que la golafreria és pecat, Francesc no es podia resistir al seu proverbial gust de dulce de leche , que és un gust que no s’acostuma a vendre a Itàlia. “Em feia encàrrecs de 8-10
quilos cada mes, però òbviament no era tot per a ell, sinó que el distribuïa a persones de l’entorn. De fet, diversos ciutadans vaticans quan venen per la meva botiga em diuen: ‘Jo he menjat els teus gelats!’”, explica en Sebastián, que porta penjada una
cadena amb un discret crucifix. Al local, modest amb una agradable terrassa, s’hi aprecia una nota d’agraïment del Papa en persona.

Sastreria

Teixits amb olor de fusta

Situada en un lloc privilegiat, just darrere de la Piazza della Minerva, amb vista al cèlebre obelisc amb un elefant esculpit per Gian Lorenzo Bernini al segle XVII, la sastreria Gammarelli ( Via di Santa Chiara, 34) va ser fundada pocs anys després, el 1798. Aquesta casa familiar ha vestit tots els papes des de Lleó XII, de manera que ha consolidat una tradició que dura més de dos segles. Després de la mort de l’ Annibale el 2016, ja som a la sisena generació familiar, a càrrec d’en Lorenzo, que ha vestit el papa Francesc i que amb tota seguretat en vestirà el successor. A l’entrada del local aquesta setmana oneja a mig pal la bandera de l’ Estat del Vaticà. Els encarregats atenen turistes asiàtics mentre es respira una acre olor de fusta vella. Aquesta bonica botiga, amb un original mobiliari compost per nombroses lleixes i calaixeres de paret i l’antiga escala que condueix al pis de dalt, on hi ha el taller, té un cert aire de sagristia: dependents amb jaquetes i corbates fosques, paraules que es pronuncien en veu baixa... “En dies com avui, preferim no parlar”, diuen.

Òپ

Ulleres en 10 m2

Ubicada en una de les cantonades de la cèntrica Piazza del Popolo, seu habitual de manifestacions de tota índole política, l’òptica Spiezia crida l’atenció per la dimensió: ocupa ( Via del Babuino, 199) un espai tan diminut que amb prou feines hi caben quatre persones dretes. A l’aparador que toca al carrer, d’una mida tan reduïda que hi encaixaria l’efígie d’una Mare de Déu, només hi
ha alguna desena d’ulleres d’exposició. “M’anomenen l’òpticdel Papa , però jo soc més aviat l’òptic de Via del Babuino des de fa més de 50 anys”, comenta als clients el titular, Alessandro Spiezia, perfectament de vint-i-un botó amb una camisa de ratlles blanques i blaves, que va obrir l’establiment el 1967. A les parets són visibles diversos marcs de fusta amb unes fotos de Francesc en aquest estret lloc, ple d’història. Spiezia també va tenir com a clients Wojtyla i Ratzinger. El papa Bergoglio va anar a la botiga dues vegades, el 2015 i el 2024, perquè li revisessin i canviessin les lents, un grau més. Va insistir a pagar i ell va tornar l’import a una causa benèfica. “Com era
ell en persona? –diu Spiezia– Senzill, capaç de transmetre gran serenitat, saviesa i ganes de viure. Tenia un somriure, una paraula, un gest d’atenció per a tots els que coneixia. Sempre
l’he considerat com un pare. Fins i tot em va trucar pel dia del meu aniversari”.

Botiga de discos

Supervivent musical

Sterosound-La Discoteca al Pantheon és un de la vintena dels establiments que encara ven música en suport físic a la capital ( Via della Minerva, 10). Francesc la va visitar de sorpresa el 2022 després de baixar del seu Fiat 500. Bergoglio es va emportar llavors una caixa amb CD de música clàssica. Avui a l’aparador hi ha vinils (en destaca un de jazz, de Count Basie). Client habitual, quan el futur Papa vivia a Via della Scrofa durant les estades a Roma com a sacerdot jesuïta i després com a arquebisbe de Buenos Aires, a Sterosound li solien fer diversos paquets per a regals que s’emportava a l’Argentina. “Era un gran melòman”, diuen des d’aquesta botiga, que va obrir el 1971. Al costat de la porta d’entrada del local hi queden restes d’un adhesiu que posa “ Lazio Merda”. No sabem si Francesc, que era molt futboler, s’hi va fixar.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...