“Anècdotes? No sé si tindré temps perquè em passin coses, més enllà de firmar llibresâ€, diu l’escriptor francès Pierre Lemaitre abans de començar el seu primer Sant Jordi. No han passat gaires hores fins que s’ha adonat que, si hi ha un dia en què tot és possible, és el 23 d’abril. La mateixa cap de premsa de l’editorial Salamandra, Claudia Cucchiaratto, ho reconeix: “He anat a buscar-lo a l’hotel i estaven fent-li fotos en una banyera. Crec que llavors ha comprès tot el que li veniaâ€.
La mateixa sensació ha tingut la italiana Francesca Gianone, també primerenca. Tot i que, tal com li va recomanar Ildefonso Falcones a la festa de bet365ÅâÂÊ, ha portat a la seva bossa de mà més d’un bolÃgraf i ha esmorzat fort. “Això encara és millor del que podria haver imaginatâ€. Eva GarcÃa Sáenz de Urturi, en canvi, és probable que hagi esperat a prendre alguna cosa a la parada. Juga amb avantatge, ja que sap que cada any una famÃlia viatja fins a Barcelona per dur-li pastes de l’Aquità nia, un homenatge a la novel·la amb què va guanyar el 2020 el premi Planeta.
De més a prop, des de l’Escala, ha arribat una dona amb olives i anxoves perquè Toni Cruanyes li firmés el seu llibre, emocionada perquè des que va enviudar, cada vegada que apareix el periodista a la tele presentant el °Õ±ð±ô±ð²Ô´Ç³Ù󦾱±ð²õ s’imagina que encara el mira amb el seu marit.
Per veure Luis Mario també han recorregut quilòmetres. “Una dona ja va venir des de Llançà per anar a la presentació que vaig fer a Madrid i avui ha tornat a fer el mateix per al meu primer Sant Jordi. A més, ens ha portat un regal tant a mi com a la meva à via, que té un paper molt important en la meva última novel·laâ€.
Joan Dausà s’anima a cantar al piano el seu ‘Jo mai mai’ hores després que Pilar Eyre es declarés fan seva
Els que volien veure Máximo Huerta sabien que hi havien d’anar d’hora. Tal com explicava a aquest diari, a la tarda marxava a Roma per estar pendent del conclave que se celebrarà els pròxims dies després de la mort del papa Francesc. “Sento que he de ser-hi, però no podia perdre’m un dia com avui. Cal saber fer equilibrisâ€. L’escriptor ha tingut oportunitat d’abraçar a primera hora l’exjugador del FC Barcelona Andrés Iniesta, company de carpa, malgrat que això pot a ser de vegades un regal enverinat. Virginia Feito ho ha viscut també en la seva pròpia pell asseient-se al costat de MarÃa Oruña. “La veritat és que no he deixat de firmar i conèixer gent meravellosa. Però, esclar, amb la companya no hi ha qui competeixiâ€.
El músic Joan Dausà , que presentava el seu à lbum infantil I si aquà no acaba tot? (Serres), s’anima a cantar al piano el seu Jo mai mai davant de la Casa Seat després de les firmes a la tarda, i explica sorprès que, quan al matà ha segut al costat de Pilar Eyre, aquesta última s’ha confessat fan seva i li ha cantat les seves pròpies cançons per demostrar-ho.
El trio d’escriptors rere el pseudònim de Carmen Mola també està encantat de coincidir amb José Luis RodrÃguez Zapatero. Tant, que segellen la seva espontà nia amistat amb una selfie. Poc abans, tots han estat testimonis de com una parella que venia des de Mà laga per viure aquesta celebració es demanava matrimoni: “Ella li ha regalat un llibre i ell ha aprofitat per regalar-li la rosa i l’anellâ€.
També ve de Mà laga una famÃlia amb la seva filla: ella ha fet la llarga cua a la Casa Seat amb els ulls embenats, ja que no sap a qui demanaran la firma, i el seu entorn conjura per guardar la sorpresa fins que arriba davant de Joana Marcús, i s’emociona, tot i que l’escriptora assegura que “potser més el pare que la fillaâ€. L’autora mallorquina ha passat matà i tarda al mateix lloc, sense els problemes que suposa anar d’una banda a l’altra durant Sant Jordi: “És l’any en què més estic gaudintâ€.
No firma llibres ni discos, però és sorprenent veure J oan Garriga, fundador de Dusminguet i La Troba Kung-fú, a la parada de l’editorial Godall, que és l’editorial de la seva mare, Matilde MartÃnez, contenta de ser a la Rambla perquè és el seu barri, i que els llibres que més ha venut fossin els de poesia.
Algunes anècdotes es van produir abans de tot, ja que Marta Orriols, per exemple, no va arribar a la seva primera cita, el tradicional esmorzar d’escriptors a La Virreina, per la congestió del trà nsit: “M’he quedat al Zuricâ€. Els que sà que han arribat, però tard, han estat Peyu i Ricardo Peregrina, que havien de firmar el seu El Búnquer confidencial (Ara Llibres) en un dels estands de La Casa del Llibre, però han anat a diferents ubicacions: un, directament a la llibreria, i l’altre, a un dels estands de passeig de Grà cia, però no el que tocava, on els esperava pacient l’editor Joan Carles Girbés. No tots els que volen firmes compren el llibre: a Peyu li han arribat a demanar un full perquè l’hi firmessin, o un punt de llibre... d’un tÃtol que no és seu: “És que a sobre et diuen que el llibre ja el tenen!â€. El còmic també s’ha sorprès quan se li ha acostat una dona
de Suècia que va aprendre català escoltant el seu programa
El Búnquer: ella sà que tenia el llibre.
Si alguns van de parada en parada, d’altres es desplacen directament entre poblacions, com Jordi Romeu Carol, que al matà ha estat a Vilafranca; al migdia, a l’estand de l’editorial Viena, a Barcelona, i a la tarda ha tornat a la capital de l’Alt Penedès, on s’han celebrat diversos actes amb els autors locals. També hi ha qui s’ha posat una gorra laboral o una altra, com V Ãctor Recort, que ha estat a la parada de l’editorial Fragmenta, i que ha anat a firmar com a autor –amb Els crits (L’Altra), obra amb què va guanyar ex aequo el premi Documenta–. N’hi ha com per cansar-se!
Una altra curiositat és veure l’actor Emilio Aragón sense cua durant cinc minuts. La situació reverteix grà cies a una fan: “Però si tenim aquà el metge de famÃlia!â€, diu, en honor a la mÃtica sèrie que va protagonitzar als noranta. “M’emociona trobar-me persones que m’han anat seguint en les diferents etapes de la meva carreraâ€, explica l’actor.
A Eva GarcÃa Sáenz de Urturi li porten, com cada any, pastes de l’Aquità nia perÌý esmorzar
N’hi ha que, malgrat les cues i la calor, han pogut dinar. Tot aquell que ha anat a visitar David de Jorge i MartÃn Berasategui s’ha emportat un entrepà . Bé, “només els que s’han comprat el llibreâ€, aclareix el xef. D’altres han repartit abraçades, com Ãngel MartÃn, que explica que n’hi ha que se li han acostat amb un problema de salut mental per dir-li que les múltiples reflexions que fa tant a les seves xarxes com als seus llibres els ajuden molt.
També hi ha retrobaments, alguns de sorprenents i d’altres molt emocionants. A Xavier Bosch se li han presentat uns cosins segons que no coneixia fins ahir, i a David Bueno l’han visitat bastants exalumnes, tot i que res com la història de Carlota Gurt: “Quan jo tenia 25 anys vaig tenir com a parella un home de 52 amb un fill d’uns 6, amb qui després d’anys de distà ncia ens vam retrobar fa un any. Avui ha vingut perquè li firmés el meu llibre infantil –La teoria dels forats (Barcanova)– i m’ha explicat que esperava un fill. Ha estat molt bonic i emocionantâ€.